El president de l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua, Xavier Latorre, va presentar a la seu d’Aigües Vic les conclusions del primer Congrés de l’Aigua a Catalunya, que es va fer a Barcelona al mes de març. Latorre, acompanyat del president d’Aigües Vic, Jaume Ylla; el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Roca, i el gerent d’Aigües Vic, Josep M. Aparicio, va detallar la dotzena de conclusions en què el comitè científic va resumir les aportacions realitzades al congrés.
Latorre va subratllar que totes les aigües són públiques i que, massa sovint, es troba a faltar debat: només es parla d’aigua quan existeix sequera o quan es produeixen inundacions. Per això, va demanar més consciència respecte a la transcendència d’aquest tema en un moment en què les sèries històriques, tot i que limitades en el temps, indiquen un descens mitjà de les precipitacions i un increment de la temperatura. Això situarà tot el que fa referència a l’aigua en un lloc preeminent.
Aquest debat té molts vessants. Per això Latorre va tocar temes molt diversos. Entre ells, va reivindicar el paper del riu com a element de la vida social dels municipis i no com a barrera natural separadora i va alertar del perill que representa la disminució, d’un 25% entre 2008 i 2013, de la dotació econòmica per al manteniment de les depuradores. “Si baixa la qualitat [de l’aigua que s’aboca al riu] podem tenir problemes”, va advertir. En aquest sentit, va advocar per avançar en la sostenibilitat del binomi aigua-energia i, per fer-ho possible, va suggerir que les depuradores no siguin vistes, només, com a elements de despesa sinó que incorporin també criteris d’economia circular. És a dir, trobar un ús als productes que generen. Tot això, en el marc d’un debat molt actual sobre la gestió de l’aigua. “La gestió ha de ser clara, transparent, eficaç i participativa” i, si es compleixen aquests principis, el model que s’utilitzi no ha de ser determinant. Totes les aigües tenen una consideració pública i, per tant, l’administració n’és l’última responsable amb independència de si la gestió és directa, a través d’una empresa privada o d’una de mixta, modalitat que creix en municipis de més de 50.000 habitants. Model a banda, Latorre va posar l’accent a vetllar per una gestió correcta, una qualitat idònia i un preu adequat: 600.000 persones a Catalunya demanen tarifes socials.
