Marina Quintana era la número 3 de la llista de JxCat a Roda. Va entrar al govern fruit d’un pacte amb IPR i el maig de 2020, després que expulsessin el seu cap de llista del govern, va plegar. Va passar a ser regidora no adscrita i per decisió d’un jutge ara torna a ser del grup de JxCat. En un nou pacte de govern, ara amb ERC després de la moció de censura, ha assumit les carteres d’Educació i Igualtat.
La seva decisió de plegar de l’antic govern és el que va acabar desencadenant la moció de censura i el canvi?
El fet que plegués va ser una mica la clau de volta. És cert que el meu company, Joan Moreno, va ser expulsat però jo en principi em mantenia al govern, en cap cas es va plantejar que no. Si m’hagués quedat en l’anterior govern érem majoria, en plegar es va trencar aquesta majoria i va obrir la porta al que va acabar passant.
Per què va plegar?
Es va prendre una decisió molt important que va ser destituir un company de govern. No van tenir en compte la meva opinió, em van menystenir. Em vaig trobar amb una decisió presa consensuada amb tots menys amb mi i Moreno, que era una mica l’ase dels cops. També perquè 24 hores més tard fèiem una altra reunió, encara amb l’equip de govern, i em va semblar gairebé insultant. Esperava que parlaríem del que havia passat, ningú va treure el tema i allò va semblar gairebé el mercat del peix: anem a repartir-nos les regidories, anem a oferir-te una tinença d’alcaldia… vaig pensar que no podia treballar d’aquesta manera ni amb aquesta gent.
“Quan Albert Serra era alcalde prenia les decisions molt per lliure”
Ja s’havia sentit exclosa abans o va ser en la reunió de l’expulsió de Moreno?
En aquella reunió va ser molt evident. Si ho hagués de representar gràficament va ser com posar Moreno damunt d’un pedestal i passar un darrere l’altre dient coses lletges d’ell. Prèviament, la manera de treballar d’IPR potser no s’ajustava massa amb l’estil que a mi m’agrada. Hi havia un lideratge molt independent del qui era l’alcalde, Albert Serra, que prenia les decisions molt per lliure. Ens trobàvem amb sorpreses en reunions en què apareixien persones que ningú sabia que sortirien a fer propostes, ni la gent de Junts ni els d’IPR. Era un sistema de treball molt individualista i a mesura que passaven els mesos vam constatar que l’estil de treball del nostre company de Junts, Albert Aguilar, va sintonitzar més amb el d’IPR. No era un treball fluid, amb això no vull dir que a IPR no hi hagi gent molt treballadora i implicada.
I no en parlaven, d’això?
Aquesta famosa reunió de seguiment del pacte pensava que tenia aquest objectiu. Per això encara em va sorprendre més el que va passar. Jo fins i tot havia fet una llista de coses bones, perquè pensava que era important destacar tot allò que havíem anat aconseguint, dels conflictes que hi havia hagut en alguna regidoria en concret perquè s’havien trepitjat competències… tenia l’esperança que permetria posar en valor tot allò que havíem anat aconseguint malgrat les dificultats.
Ara parlava de la pandèmia. Precisament s’acusava Moreno d’haver-se endut material sanitari.
Es va voler vendre com si Moreno hagués comès un gran delicte. Si fos així hi hauria hagut una denúncia i en canvi no hi va ser. Parlem de quatre pots d’hidrogel, de coses irrisòries… algú pot criticar-ho, però m’imagino que aquells pots devien quedar en algun lloc, els devien agafar per posar-los en un altre lloc… Es va obrir aquest expedient informatiu i s’ha tancat sense cap més conseqüència. En canvi va ser molt oportunista per desacreditar la seva figura, em va semblar lleig també.
Després de plegar del govern van fer un comunicat com a grup de JxCat dient que s’havia trencat el pacte.
Després de molts dies de negociació arribem a un pacte de govern amb IPR i llavors de manera sobtada decideixen fer fora Joan Moreno. Entenc que trenquen aquell pacte, perquè si no no té cap sentit negociar si en un moment donat algú pot prendre una decisió de manera unilateral sense tenir en compte totes les parts. Vam deduir que això era un trencament del pacte i així ho vam notificar a la premsa. Que això va enrabiar el PDeCAT? N’estic convençuda i és més, tinc una nota de veu d’Ignasi Puig, en aquell moment president de l’executiva comarcal, dient que jo no era ningú per prendre aquesta decisió.
Això va desencadenar que els expulsessin del partit?
Mai se m’ha notificat formalment que m’han expulsat del PDeCAT. Només he rebut un correu on se’m diu que he fet coses molt greus, no diu quines, i que té aquestes conseqüències. Llavors no em puc defensar perquè no s’ha especificat.
Després els van fer fora del grup municipal de JxCat i van ser regidors no adscrits. Fa uns dies un jutjat ha ordenat de forma cautelar que torni a JxCat.
Abans d’emprendre aquestes mesures i de tirar de la justícia, vam insistir molt que no estava tan clara la relació entre el PDeCAT i Junts. Quan es va crear el nou partit de JxCat, on estic afiliada, molts càrrecs electes de la comarca van dir que havien estripat el carnet del PDeCAT. A cap se l’ha fet fora del grup municipal. La raó per la qual se’ns va fer fora atenia al fet que no formàvem part del PDeCAT. Quan vam guanyar les eleccions i vam entrar com a regidors, cap dels tres estàvem afiliats, ho vam fer després que es constituís el grup municipal.
Es dona un fet curiós. Ara són tres al grup municipal, dos a govern i un a l’oposició? Tenen relació amb Aguilar?
A títol personal em sap molt greu el que ha passat. És una situació molt estranya. Vam participar al programa de Ràdio Roda i em va dir que marxés perquè no era membre del grup. Vaig marxar perquè no vaig voler cap conflicte. És molt nou i fa una setmana que tornem a ser tots tres de Junts. Vam convocar una reunió i Aguilar no es va presentar. A partir d’ara intentarem fer-ho d’aquesta manera, de fer convocatòries en què participem tots tres i veure com avancem en aquesta situació atípica.
La resta de gent de la llista o del grup de les eleccions s’ha dividit?
Hi ha persones que òbviament s’han desmarcat d’en Joan i de mi, i entenem que han donat més suport a Aguilar en aquesta situació, però nosaltres comptem amb molta gent que participen amb nosaltres. Diria que un 80% de gent de la llista ens dona suport.
En un dels últims plens presencials que es van fer al Museu hi va haver polèmica pel gest de la peineta que diuen que va fer a un membre de JxCat que era al públic.
He descobert com es diu aquest gest, no en tenia ni idea. Hi ha una frase de Confuci que m’agrada molt que diu: “Mentre el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit”. Ara tothom veu el meu dit. Resulta que l’utilitzo més del que em pensava, ningú se n’havia adonat mai fins aquell dia. Revisant fotos antigues en vaig trobar una del ple d’investidura del 2019, on també se’m veu amb aquest dit aixecat. Aquell dia, potser per l’espontaneïtat. Quan algú se sent dolgut qualsevol cosa la interpreta com a hostil. Els d’IPR que no van veure el gest ho van aprofitar per fer oportunisme i intentar desacreditar-me a títol personal. Si tot això és el que m’han de retreure estic molt tranquil·la.
La relació amb IPR com és?
És complicada, perquè estan molt dolguts. No van preveure bé les conseqüències del que van fer en aquell moment. Hi ha molt ressentiment i es nota, van a buscar conflicte on no n’hi ha. És complicat, però intentem sobreposar-nos i treballar. Vull pensar que el temps ens posarà una mica a lloc i que serem capaços de treballar conjuntament.
“La manera de treballar amb ERC és infinitament més còmoda”
Després de la moció de censura, com va el pacte amb ERC?
Prèviament vam fer moltes reunions, per parlar, per crear vincles de confiança i això ja va establir unes bases d’inici força sòlides. La manera de treballar amb ERC per mi és infinitament més còmoda. Jo em sento molt tranquil·la de poder parlar amb els companys, perquè per prendre decisions a vegades tinc la necessitat de consensuar o de consultar. Ara mateix tinc la sensació d’un veritable treball en equip.
