L’assassinat del professor francès Samuel Paty a mans d’un desconegut el passat 16 d’octubre per haver ensenyat una caricatura de Mahoma als seus alumnes va remoure les entranyes de la Montse. “Em va semblar esgarrifós”, explica aquesta professora que acumula una llarga trajectòria en diversos instituts, entre ells alguns d’osonencs. I és que els fets descrits en les notícies la van transportar vuit anys enrere, quan un seu alumne també la va amenaçar de mort per haver mostrat una imatge de Mahoma en una classe d’Història de 2n d’ESO: “Se’m va fer ben present la seva cara, la seva veu, la mirada i els crits que van animar dos nois més a aixecar-se i a dir-me el mateix”, recorda.
En concret, el profeta Mahoma apareixia en una petita miniatura “enmig de moltes altres imatges que formaven la diapositiva de presentació del tema de l’aparició de l’islam en l’època medieval”. Aquell era l’enèsim curs en què la professora utilitzava una diapositiva que a vegades generava “certa curiositat o debat però mai una reacció tan visceral”. La Montse va argumentar la presència de la imatge de Mahoma remarcant que la història “és una ciència, mentre que la religió és una creença molt personal”, i que en aquell moment a l’escola “estàvem aprenent el vessant històric per entendre millor el món”.
L’escena, més enllà de l’impacte del moment, no va anar a més en una època en què no es tenia tan present la radicalització ideològica en la societat. Actualment aquest fenomen es recull i controla molt més a través dels diversos protocols creats des de la Conselleria d’Interior, com són el Proderai –programa de detecció de radicalisme islamista– o el Proderae, el programa de prevenció de processos extremistes. “Sí que ens indicava que alguna cosa estava passant al seu entorn més proper”, diu la Montse, tot recordant que la situació de pobresa familiar, l’acostament a amistats determinades i una situació general de vulnerabilitat el convertien en una diana fàcil per canalitzar la seva frustració cap a comportaments il·legals. En aquest punt, la Montse remarca que en l’etapa escolar “es treballa molt en la integració, i entre els nens i nenes no hi ha grans problemes”, però és quan deixen aquest espai “que tot es complica”.
La professora s’ha retrobat fa poc amb l’alumne: “Va descarregar la motxilla i se’n va sortir”
Amb el record que el nen que la va amenaçar quan tenia 13 anys “ho tenia tot per sortir-se’n bé a la vida però les circumstàncies no l’acompanyaven”, la Montse va aconseguir localitzar-lo fa poques setmanes. “En el retrobament el cor em va esclatar en mil bocins de felicitat que m’acompanyaran tota la vida”, diu. I és que en aquest cas, l’entorn va jugar un paper favorable en el seu desenvolupament, “va poder descarregar la motxilla i se’n va sortir”.
En canvi, una situació de vulnerabilitat provocada per la pobresa i un entorn familiar en molts casos complicat, combinat amb la influència de determinats líders amb males intencions, va acabar fent que la frustració dels joves de Ripoll es canalitzés cap a una violència extrema cap a tota la societat. I ningú del seu entorn se’n va adonar. “I jo m’ho crec, perquè a l’edat dels joves implicats en els fets, si hi ha canvis de comportament, penses en problemes amb la parella, amb el grup d’amics o a la feina. Mai en coses tan greus com les que preparaven”.
