Què és l’ecoangoixa?
L’associació americana de psicologia ho defineix com la por o la ansietat davant de l’amenaça del canvi climàtic i les seves conseqüències.
S’ha detectat si aquesta ecoangoixa afecta més un perfil concret de la població?
S’està veient que principalment afecta un perfil de gent jove. Persones reivindicatives i amb una actitud crítica cap al que han fet generacions anteriors pel que fa al medi ambient. També es tracta d’un perfil de persones que tenen accés a molta informació. Tampoc podem oblidar que al darrere d’aquesta ecoangoixa hi ha situacions personals i individuals molt concretes, com en qualsevol altre cas de trastorn d’ansietat. De fet, no deixa de ser un nou trastorn d’ansietat centrat en una temàtica específica. I perquè si l’amenaça de l’emergència climàtica afecta a tothom no tota la població la percep igual? Doncs per les variables individuals: situacions de vulnerabilitat, tendència a la rumiació, ser pessimista o anticipar sempre allò negatiu. Aquests factors personals són molt importants i també cal dir que encara no hi ha un diagnòstic tipificat per l’ecoangoixa.
Quines afectacions té una persona que pateix ecoangoixa?
L’ansietat és el trastorn psicològic amb més referent físic: taquicàrdies, problemes digestius, tensió muscular, insomni, alteracions de l’alimentació, etc. I psicològicament, doncs, una tendència a donar moltes voltes a les coses i filtrar sempre la informació perquè es confirmin les teves pors. Si arriba una notícia sobre el canvi climàtic, l’afectat sempre en veu la part negativa i no valora una possible solució. No es processa que també s’estan fent accions per corregir la situació.
I com s’hi ha de fer front?
L’ansietat és un problema quan és excessiva, quan és una interferència en la teva vida diària. Si s’arriba a aquest punt cal valorar si s’han de prendre mesures. I és que una mica d’ansietat pot ser bona per activar conductes positives i reclamar que canviïn les coses. Amb l’ecoangoixa és complicat filtrar la informació perquè ens n’arriba molta. Una solució pot ser psicoeducar, per gestionar millor l’ansietat i buscar què podem fer millor nosaltres mateixos o el nostre entorn perquè una determinada situació no ens afecti tant.
Cada generació té les seves angoixes particulars? Canvien amb el pas dels anys?
Totalment. Un exemple és l’anorèxia. Fa dècades no existia aquest trastorn tal com el coneixem avui en dia i això té a veure amb l’augment del culte al cos i la pressió estètica. I evidentment cada generació s’ha trobat amb uns patiments i preocupacions diferents. Molts trastorns són contextuals i estan marcats pel que passa en aquella època.
Ara se li ha posat l’etiqueta d’ecoangoixa però el temor a la força de la naturalesa sempre ha existit.
Exacte. Sempre hi ha gent que ha tingut aquest temor. Fa uns anys, però, hi podia haver una persona amb depressió major que tingués por que s’acabés el món. Era una idea negativa fruit de la seva afectació principal. Ara tenim un altre context: la sensació que hi ha un Gran Germà vinculat al canvi climàtic: no generis plàstics, no contaminis, la temperatura global pujarà i causarà desastres… i això a determinades persones més vulnerables els pot afectar.
Encara hi ha la tendència en la societat a banalitzar problemes de salut mental perquè sovint no es veuen. La pandèmia ha fet prendre consciència d’aquesta problemàtica?
Crec que sí. En els últims temps han augmentat molt els casos d’intents de suïcidi i els trastorns psicològics de diversa tipologia. A més han afectat molt especialment la gent jove. Tot plegat sembla que ha fet que la societat vegi que sense una bona salut mental no hi pot haver una bona salut general.
