Han passat més de deu anys des que va arribar la crisi econòmica. Si bé les autoritats mundials van proclamar la seva fi de seguida que els indicadors econòmics van remuntar, els analistes econòmics de renom no es posen del tot d’acord a donar-la per acabada. Estiguem en crisi o no, l’estat del benestar és més lluny, i veus reputadíssimes com el premi Nobel Joseph E. Stiglitz critica l’abandonament del ciutadà per part dels estats i clama per “un nou contracte social que garanteixi l’atenció sanitària, l’educació, les pensions, habitatge accessible i el treball digne amb salari digne per salvar el capitalisme i la democràcia liberal” (The Economy We Need, 3 de maig de 2019, a la web de Project Syndicate).
En qualsevol cas, la comunitat científica i els analistes econòmics es posen d’acord en un aspecte molt important: les dades demostren que les economies amb major diversificació i amb una clara aposta per activitats de més valor afegit són molt més resistents a les sotragades. La pregunta és òbvia, doncs: tenim una ciutat i una comarca econòmicament diversificada i que aposti per activitats amb més valor afegit?
L’ocupació industrial a la comarca d’Osona és el 28,04% de l’ocupació, 12 punts per sobre de la mitjana catalana (Idescat, cens de 2011). Segons dades de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, la indústria agroalimentària va suposar el 14,28% de la nova contractació a Osona l’any 2016, destacant molt per sobre de la resta d’activitats econòmiques (la següent, Hostaleria amb un 8,16%). Coneixem bé que aquesta indústria contracta treballadors no qualificats amb salaris baixos, condicions laborals poc dignes i de manera temporal. A la ciutat de Vic es repeteix el mateix patró: pes important del sector industrial i també de la indústria agroalimentària. A més, a diferència de la resta de comarca, té un gran pes el sector serveis per la capitalitat que exerceix (efecte econòmic conegut com la “mida prestada”, perquè s’hi acumulen serveis financers, administratius, educatius, consultors…).
Podríem afirmar que Vic és una economia potent del segle XX però poc preparada per al segle XXI. Pensar que la indústria agroalimentària (escorxadors, productors i distribuïdors) està lliure d’amenaces externes és una il·lusió i una fal·làcia. Aragó és molt a prop, i els beneficis no entenen de banderes. Tancar els ulls davant una possible relocalització de l’activitat lluny d’Osona és enganyar-se. Cal actuar per prevenir-ho perquè si arriba, l’activitat econòmica a Vic i Osona caurà inexorablement i arrossegarà la resta. Les pelleries no havien d’acabar-se mai, però la competència asiàtica les va fer tancar. La indústria tèxtil era un pilar de l’economia catalana, en queda ben poca.
No, la ciutat i la comarca no gaudeixen d’una economia prou diversificada, i això és un risc important. Enfortir la nostra economia passa per ampliar l’oferta d’activitats econòmiques, ja siguin industrials o de serveis, incorporant-ne de més valor afegit, com ara empreses centrades en la I+D, l’eficiència energètica, la sostenibilitat, el turisme o la digitalització. Diversificar implica, a més, llocs de treball i sous més dignes, element clau per combatre la desigualtat, la precarització i la segregació.
Cal un pla estratègic a 20 anys que, amb l’acord d’institucions i empresariat i la transferència de coneixement des de la Universitat de Vic – Universitat de la Catalunya Central, situï Vic com un pol d’atracció d’empreses que realment pugui competir amb la primera corona de l’AMB en, per exemple, la indústria 4.0 de la nova tecnologia i l’anàlisi de dades.
Calen, també, ajudes i suport a la digitalització del nostre comerç artesà i creador i apostar pel talent i per la cooperació entre emprenedors en la creació de productes i serveis d’alt valor afegit. Cal ajudar l’emprenedoria de joves, professionals i autònoms, amb especial menció als nostres graduats universitaris.
Calen unes infraestructures logístiques de primer nivell com ara polígons ordenats, amb una bona gestió de la mobilitat i amb connexions digitals a l’avantguarda. Cal una connexió ferroviària amb Barcelona de doble via que esdevingui un veritable eina de vertebració social i econòmica.
Cal donar les condicions per retenir i atreure el talent. Perquè si som capaços de convertir Vic i la comarca en un centre econòmic modern, no només aconseguirem que els nostres fills no hagin de marxar necessàriament a treballar fora sinó que aconseguirem que gent d’arreu vulgui venir a treballar aquí, amb condicions laborals i sous dignes, i en un entorn urbà i natural amable i acollidor.
No és utopia. Amb previsió i reflexió, amb anàlisi i estratègia, amb constància i voluntat, és possible.
{{ comment.text }}