“Les causes judicials no ens condicionen. No només continuarem fent acció exterior sinó que la consolidarem i la farem créixer”

Aquests dies tenen lloc actes a tot el país per incentivar la participació catalana en la Conferència sobre el Futur d’Europa. La ciutadania encara veu lluny les institucions europees?És una cosa que no només passa aquí, sinó arreu de la Unió Europea. Hi ha el perill que es vegin llunyanes de la ciutadania quan, de fet, decideixen i regulen moltes coses que afecten la nostra vida més immediata a molts nivells. Per això el govern de Catalunya ha volgut participar amb veu pròpia en aquesta iniciativa que han promogut les institucions europees per fomentar l’acostament a la ciutadania. Aprofitem aquest esdeveniment per organitzar un espai de participació, una taula rodona en cada una de les vegueries de Catalunya, a més d’un espai en línia. Tot amb l’eslògan “Escolta, Europa”, amb una referència a Joan Maragall. El futur és a Europa, però ens ha d’escoltar. En la de Vic en concret s’hi ha parlat de democràcia, seguretat, valors i drets. L’equilibri entre tots aquests aspectes està trontollant ara mateix?Democràcia i drets són un prerequisit de tota la resta. Són dues coses que van lligades. Nosaltres volem fer valer aquest europeisme català, que ve de la societat i que també és l’agenda que tenim com a govern. Això no obstant és un europeisme exigent: som europeistes i crítics, en sentit positiu, perquè volem que els valors fundacionals de la Unió Europea siguin els que guiïn el seu funcionament. Aquest “Escolta, Europa” també reclama que s’escolti Catalunya: els nostres drets lingüístics, per exemple, o el consens que hi ha sobre el dret a l’autodeterminació. Arreu d’Europa sorgeixen moviments de protesta contra la vacunació i les diferents mesures sanitàries adoptades pels governs.És evident que no estem en el millor moment ni a Europa ni en general al món quant a qualitat democràtica. Hi ha desafecció, sorgeixen partits d’extrema dreta i moviments populistes. Per això és molt important fer valer els principis fundacionals de la Unió Europea, de les nostres democràcies i fer-los complir. Nosaltres volem fer valdre el convenciment que té el govern de Catalunya sobre la importància que a Europa es compleixi l’estat de dret i que el faci complir als estats membres seguint els estàndards que nosaltres creiem que han de formar part del dia a dia de les administracions i entitats del nostre país. En relació a la qualitat democràtica, Catalunya també participarà al Summit for Democracy que impulsa el president nord-americà Joe Biden. De quina manera?Tot i la pandèmia, una part rellevant de la feina del Departament d’Exteriors la fem a tot el món a través de les delegacions que hi tenim. I en aquest cas concret, la delegació que el govern de Catalunya té als Estats Units i al Canadà ha volgut participar en el cicle d’actes més importants que promou l’administració de Biden de la defensa dels valors democràtics un any després de l’assalt al Capitoli. Seran una sèrie d’actes que tindran ressò a diferents parts del món i nosaltres ens hi hem volgut sumar amb un acte com a govern de Catalunya per reflexionar sobre els reptes compartits de la democràcia. En l’àmbit internacional tu has de triar per quins valors vols que et coneguin. Si algú pensa, per exemple, en Estònia, que és un país petit, la gent pensa en administració electrònica, tecnologia i l’excel·lència en aquests àmbits. Nosaltres volem que un dels estàndards pels quals es reconegui Catalunya sigui la qualitat democràtica, la participació i la bona manera de fer en aquest sentit. Vostè ha afirmat que el conflicte català només es resoldrà amb més qualitat democràtica. Com l’explica, com a consellera, aquest conflicte quan té interlocutors internacionals?Tenim l’obligació com a govern i jo com a consellera d’Exteriors d’explicar sense distorsions i amb veu pròpia les prioritats polítiques que tenim en cada moment. Els detallo que tenim un conflicte, que és un conflicte polític que no s’ha solucionat, que s’ha intentat judicialitzar i els dic també les recomanacions que va aprovar abans de l’estiu l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa, on recomanaven a l’Estat espanyol que trobés una solució política per a un conflicte polític i que havíem de trobar una solució pels nostres exiliats. Són una colla de recomanacions que van molt ben encaminades a descobrir una solució al conflicte en el qual ens trobem. "Expliquem als interlocutors internacionals que a Catalunya hi ha un conflicte polític que no s'ha solucionat i que s'ha volgut judicialitzar" I quines respostes rep?Molt interès. Bé, el món de les relacions internacionals és conservador per naturalesa i tot i que depèn amb qui parlis, però la gent el primer que li ve al cap són els altres estats, i la Unió Europea és un club d’estats. Però quan tu estàs amb un altre poder executiu o legislatiu d’un altre país per mi el més important és que hi hagi l’interès a escoltar quina és la posició i els interessos del govern de Catalunya. I aquest interès hi és, ens reben, ens escolten, hi ha complicitats... A vegades em pregunten: “I doncs, per què no ho diuen públicament?” I és que a vegades en el món de les relacions internacionals molta cosa passa a porta tancada... El que és molt complicat és que algú surti i es posicioni públicament, això no obstant forma part de les mateixes relacions internacionals amb els estats. Les causes judicials per l’acció exterior de la Generalitat dels últims anys condicionen les decisions que es prenen actualment en el seu departament?Una de les primeres coses que em vaig trobar sobre la taula quan vaig arribar a la conselleria a finals de maig principis de juny era precisament un expedient del Tribunal de Comptes que llistava més d’una trentena d’alts càrrecs, des de polítics fins a directius públics que havien treballat en el marc de l’acció exterior del govern de Catalunya en els últims anys, i els sancionava fent-los tornar els diners que s’havien gastat en acció exterior, que és una competència legítima que tenim com a govern. El mateix estatut d’autonomia després de la retallada del Constitucional ens dona competències en acció exterior. Per tant, a aquestes persones se les ha multat per fer la seva feina. Jo, i és una cosa que compartim amb tot l’equip d’Exteriors, no tinc por. L’acció exterior és el nostre dret i és el nostre deure. Els pressupostos que hem aprovat per a l’any 2022 i que estem molt orgullosos de poder-los executar des del dia 1 de gener, incrementen la despesa en acció exterior pràcticament en un 29% i això és un missatge polític. Que no només en continuarem fent, sinó que la consolidarem i la farem créixer en àmbits on fins ara –perquè el departament és jove i ha viscut èpoques polítiques extremadament convulses els darrers anys– no s’havia pogut arribar. Per exemple...Reforçarem les delegacions que tenim a l’exterior, que són les nostres antenes, oferirem millors serveis i donarem veu a la Catalunya exterior. Hi ha gairebé mig milió de catalans que viuen fora i volem aprofitar el seu talent, donar-los millors serveis. Oferirem també serveis d’internacionalització al món municipal perquè no tots els ajuntaments de Catalunya són el de Barcelona, que té recursos per tenir una unitat d’internacional, i també volem fer créixer la partida en cooperació. És un pressupost del que 4 de cada 10 euros es gastaran en polítiques de cooperació en el desenvolupament perquè volem mostrar que Catalunya sigui un actor actiu que participa en els reptes globals, des del canvi climàtic fins a les migracions o la mateixa pandèmia. Hem d’ajudar que tot el món es pugui vacunar i en temes de feminisme volem ser una referència, així com en la protecció dels drets humans. "Catalunya ha de tenir llei electoral pròpia. La dificultat per votar del mig miler de catalans que viuen fora és una greu vulneració d'un dret bàsic" Parlava abans de les recomanacions del Consell d’Europa. Per què considera que podrien ser un punt de partida per a la taula de diàleg amb el govern espanyol? A l’última reunió la part catalana hi va reclamar l’autodeterminació i l’amnistia...Aquestes recomanacions a vegades s’han volgut desmerèixer dient que no eren vinculants. De victòries judicials ja n’hem tingut i n’hem tingut força i jo crec que encara en tindrem més. Aquesta no era una victòria política, era l’aprovació d’unes recomanacions que van tenir un ampli suport polític. Les van votar molts països i de totes les famílies polítiques europees. La socialista –tot i que el PSOE no hi era, però sí la resta de formacions que formen el moviment socialista europeu– els va donar suport amb més d’un 85% dels vots favorables i la família política a Europa del Partit Popular les va aprovar per més d’un 63%. Per tant, aquestes recomanacions es poden considerar com una mediació internacional. I el que fan aquestes recomanacions europees és receptar-nos de facto l’amnistia. Encara que la paraula amnistia no hi aparegui, moltes de les recomanacions van en la línia d’una amnistia i de trobar una solució política a un conflicte polític. Per això a mi em sembla un bon punt de partida perquè marca una objectivitat i demostra que és una reivindicació que va més enllà del que reclama el govern català. És un clam i té suport internacional. El retorn dels exiliats preveuen que es pugui produir en un termini relativament curt, si no s’accepta l’amnistia?És un tema que hem de seguir no només des de Catalunya i Espanya, sinó de tot Europa. La qüestió catalana s’ha volgut presentar com un afer intern de l’Estat espanyol quan no és així. Té una gran dimensió europea, que va des dels represaliats fins a la defensa de l’estat de dret, els exiliats, el mateix dret a l’autodeterminació... Un dels objectius que vostè es planteja per aquesta legisltura és impulsar la llei electoral catalana. Com se la imagina, aquesta llei?Hem de tenir una llei electoral pròpia. Jo des del primer dia que vaig agafar el lideratge d’aquesta conselleria, vaig dir que vull promoure una llei electoral en aquesta legislatura. Això, però, requereix unes majories especials i s’ha d’aprovar al Parlament. També tenim un problema específic en el vot exterior, quan nosaltres anem pel món i parlem amb els catalans que viuen fora o jo mateixa com a catalana que he estat pràcticament una dècada als Estats Units, sé i sabem la dificultat de poder votar. El fet que aquest prop de mig miler de catalans que són fora no puguin votar és una vulneració dels drets polítics més bàsics. És molt greu. Amb l’statu quo actual caldria modificar la llei espanyola, la Loreg, per tal de facilitar el vot dels catalans a l’exterior. S’hauria d’eliminar el vot pregat i s’hi hauria de facilitar el vot electrònic. Em barallaré perquè hi hagi aquesta llei electoral catalana. Amb qui es barallarà? Es necessita una majoria àmplia al Parlament.Sí, es necessiten 90 escons. Faré la pressió i també el seguiment tant aquí com al govern espanyol perquè es faci aquesta modificació de la LOREG, perquè encara que tinguéssim llei electoral catalana aquests temes del vot pregat a l’exterior no canviarien si no modifiquem la llei electoral espanyola. I si no és possible, a la meva agenda hi ha el projecte d’impulsar una llei de modernització del sistema electoral, que encara que no ens faci canviar com repartim els vots i els escons, sí que ens ha de permetre tenir una sindicatura electoral pròpia, modernitzar els tempos i la comunicació dels vots, entre d’altres. Hem de ser ambiciosos, però si no ens en sortim és urgent modernitzar el sistema. Quin balanç en fa dels primers mesos al capdavant de la conselleria?El balanç que en faig és molt positiu. Quan tens vocació de servei públic, formar part del govern del teu país per mi és l’honor més gran. No vaig dubtar ni un moment de venir i poder liderar una conselleria que té una responsabilitat que és fonamental, que és la de representar a l’exterior un país com Catalunya, que la mateixa societat civil té una vocació internacional que és històrica. Som mediterranis, som europeus, hem de fer valer la nostra veu fora i en aquest sentit una de les coses que fem des de la conselleria és fomentar aquesta col·laboració público-privada en l’acció exterior.

“Les causes judicials no ens condicionen. No només continuarem fent acció exterior sinó que la consolidarem i la farem créixer”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d’EL 9 NOU al Moianès

La patinada del ‘Torn de tarda’ d’EL 9 TV a la icònica pista de gel de Manlleu

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dimecres 17 de desembre?

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll