Osona i el Ripollès acostumen a registrar cada any unes 1.750 defuncions, prop de 1.420 en el primer cas i 330 en el segon, però aquest 2020 entre totes dues comarques ja superen la ratlla de les 1.980. Això fa que els noms que apareixen setmanalment al moviment demogràfic que publica EL 9 NOU hagin augmentat un 20% respecte a l’any passat, amb dues edicions –les del 9 i el 17 d’abril– en què el periòdic va arribar a recollir la mort de 102 veïns. La dada és esfereïdora. Mostra la cara més amarga d’una pandèmia que ha estat la causa d’una de cada quatre defuncions a Osona i el Ripollès aquest any i que fins ara ja ha segat la vida de 532 persones, tot i que la corba no s’ha comportat igual a totes dues comarques.
En el cas d’Osona, les morts durant la primera onada de la pandèmia (321) van triplicar les de la segona (103), el mateix patró que al conjunt de l’Estat espanyol. “Ara evidentment tenim més coneixement sobre com tractar els pacients i la població en general hem interioritzat les mesures a seguir”, destaca Sergi Trias Llimós, investigador postdoctoral al Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, “la primera onada també va ser molt més forta pels brots massius en residències i el descontrol generalitzat”. Un altre aspecte important és que al març els casos de coronavirus van créixer exponencialment en poquíssimes setmanes, omplint d’un dia per l’altre els hospitals, mentre que “la segona onada ha estat de menys intensitat, però s’han allargat molt més tant la pujada com la baixada”.
Al Ripollès la tendència s’ha donat a la inversa, ja que les 11 defuncions registrades entre el 13 de març i el 29 d’abril s’han doblat durant el període del 14 d’octubre al 9 de desembre. El motiu és que aleshores el virus no va entrar a cap centre assistencial, situació que sí que s’ha donat aquesta tardor a la residència de Ribes de Freser, on com a mínim van morir sis persones, o amb el brot detectat el 4 de novembre a dins de l’Hospital de Campdevànol, que fins ara també acumula almenys set defuncions.
Tenint en compte el conjunt de Catalunya, Osona es perfila com la cinquena comarca amb la taxa de mortalitat més alta per cada 10.000 habitants, un total de 31, per darrere del Berguedà (47), l’Anoia (45), el Priorat (41) i el Bages (35). Al Ripollès aquesta xifra és de 17. Enumerar les causes de cada posició requeriria una anàlisi en profunditat territori a territori, però d’entrada la majoria comparteixen ubicació a la Catalunya Central (on el brot d’Igualada en va desencadenar de successius) i presentar uns índexs de població envellida superiors a la mitjana del país. “Hem vist que en aquest pandèmia l’edat és un component rellevant a l’hora de superar o no superar la malaltia”, explica Trias.
Algunes projeccions demogràfiques apuntaven fa uns mesos que un cop superada la primera onada la mortalitat disminuiria respecte a altres anys, perquè una part dels difunts eren persones d’edat avançada o amb un estat de salut delicat que igualment haurien traspassat al llarg del 2020, però Trias destaca que “de moment no ho hem vist. I la gran incògnita és si, a banda del virus, no augmentaran les defuncions per efectes col·laterals com haver posposat visites, controls de malalties cròniques, la saturació del sistema sanitari o la mateixa aversió de molta gent a anar al metge”.
També a causa de la pandèmia ha baixat notablement l’esperança de vida a l’Estat espanyol, que en els homes aquest 2020 haurà passat de 80,9 a 79,3 anys i en les dones, de 86,2 a 84,6. Trias apunta que l’habitual és que augmenti tres mesos en cada exercici i que un descens tan marcat, d’un any i mig, no s’observava des de la Guerra Civil.
