Les escombraries, cada cop més cares

Des d’aquest dissabte i fins diumenge que ve se celebra la Setmana Europea de Prevenció de Residus, que té per objectiu fomentar accions sostenibles i reduir les deixalles arreu del continent. Els últims quinze anys, les taxes de recollida d’escombraries s’han anat incrementant arreu d’Osona i el Ripollès. Dipositar-les a l’abocador d’Orís cada vegada serà més car, per això és vital reciclar millor i, sobretot, generar-ne menys. Apujar impostos és una mesura impopular, i especialment en la gestió de les escombraries són molt pocs ajuntaments els que s’atreveixen a cobrar als ciutadans el cost real del servei. Des del 2004, quan a Ripoll valia 43,80 euros o a Centelles 61,93, les taxes han augmentat una mitjana d’un 54% als municipis més grans d’Osona i el Ripollès, gairebé el doble del que ho ha fet l’IPC (28%). L’escletxa entre la recaptació i la despesa s’ha reduït, però la recollida continua sent deficitària i el que acaben fent la majoria d’ajuntaments és subvencionar-la. Als plens d’ordenances d’aquesta tardor, hi ha consistoris que, com el de Torelló, han tornat a congelar la taxa pel 2020, però la pauta d’increment és irreversible. Tard o d’hora l’hauran d’acabar aplicant perquè dipositar a l’abocador d’Orís l’anomenada fracció resta, tot allò que no es pot reciclar, és cada cop més car. Ara els ajuntaments paguen 45,50 euros/tona. El Consorci per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona encara no ha fet públics els preus del 2020, però és segur que pujaran perquè segueixen les directrius de l’Agència Catalana de Residus, l’organisme que fixa el cànon i que penalitza l’entrada de deixalles a l’abocador amb l’objectiu que la ciutadania i els ajuntaments treballin de bracet per reciclar millor i, sobretot, generar menys residus. La primera premissa, que estiguin ben seleccionats, és vital perquè permet que la major part es puguin revaloritzar: l’orgànica, per exemple, en forma de compostatge i els envasos o l’alumini amb tractaments que els donen segones vides. Si, per contra, aquests materials arriben barrejats entre si o amb el rebuig, tenen més números d’acabar sepultats a sota terra i, per tant, representen més tones de fracció resta. El cànon exerceix una funció penalitzadora, de fer pedagogia, però també és vital perquè permet portar a terme les inversions necessàries a l’hora de corregir l’impacte dels abocadors, com ara els problemes de bioestabilització o de lixiviats, i complir unes normatives europees cada vegada més exigents a fi d’assegurar que estiguin ben segellats. Reciclar i fer una bona tria és el primer que demanen els ajuntaments. Ara bé, tal com apunten el president de la Mancomunitat La Plana i el conseller delegat del Cicle de Residus del Consell Comarcal d’Osona, Ferran Teixidó, i Albert Castells, l’essencial seria entendre que hem de generar menys deixalles. “Els governs i els fabricants hi tenen una gran responsabilitat, però també els ciutadans a l’hora d’anar a comprar i rebutjar els productes que venen acompanyats de molts residus”, apunta Castells, “com menys generem és segur que menys haurem de seleccionar”. El tractament dels residus que s’acaben reciclant també té un cost. Un d’evident en tots els casos és el del transport, el dels camions que els recullen, així com els dels salaris dels treballadors dels centres de tractament, la maquinària i l’energia, però Castells assegura que a llarg termini el més car, i agressiu, és dipositar-los a l’abocador, en part perquè l’Agència Catalana de Residus acaba retornant diners als ajuntaments en funció dels resultats obtinguts en qüestió de reciclatge. En l’equació també hi entra en joc la variable que, com més material es recicla, menys n’entra a l’abocador d’Orís i, per tant, més s’allarga la vida d’un equipament on des del 2008 se sepulta tant la fracció resta d’Osona com del Ripollès. Un dels seus vasos, l’A, està clausurat des de fa 14 anys. El B, que és el que ara s’està omplint, es divideix en tres fases. Les dues primeres estan acabades. La tercera, que també consta de tres subfases, és l’actual. Castells preveu que durant aquest mandat es passarà de la 3.1 a la 3.2. Quan un dipòsit està ple se’n fa la clausura, que consisteix a posar-hi làmines impermeabilitzants i una capa de terra al damunt. Amb el temps recupera l’aspecte original, però continua generant lixiviats i gas que sempre més caldrà tractar. El Consorci per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona treballa actualment amb la Generalitat i la Mancomunitat en un pla comarcal de previsions de futur per decidir quines inversions cal prioritzar. També coincideixen que s’ha d’avançar cap al pagament per generació. “Igual que amb l’impost de circulació, que paga més qui té un cotxe amb més cavalls, cal que es penalitzi els ciutadans que generen més residus”, assegura Teixidó. El que està clar és que arribar fins aquí no serà fàcil. “Ara comencem a tenir la tecnologia amb els cubells xipats, per exemple, però el fre per no anar-hi és que ens falten les inversions necessàries”, conclou Castells.

Les escombraries, cada cop més cares

Maria Balasch no repetirà com a candidata d’ERC a Vic a les eleccions municipals

Mestres i professors tallen de nou la C-17 i l’Eix Transversal a Gurb

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dimecres, 18 de març?

Júlia Beltran Maruenda revalida el subcampionat d’Europa U21 de Jiu-Jitsu Ne-Waza

LA PREGUNTA

Creu que s’ha d’endarrerir el tancament de les centrals nuclears?

Mor un excursionista de Torelló en una allau al Pallars Sobirà

Denuncien un conductor a la C-17 a Tona perquè portava el gos traient el cap per la finestra

Mor un home de 34 anys en un accident laboral a Sant Miquel de Balenyà

Mercadona obre a Manlleu el primer supermercat a Catalunya del nou model "Botiga 9"

El tancament d’Auto Pla Vic 4x4 desencadena moviments entre diversos concessionaris d’Osona

El temporal de vent fa caure l'emblemàtic avet del monestir de Sant Joan

Vic i alguns dels pobles del voltant exploraran fer un repartiment d’alumnes per millorar l’educació

Matí catastròfic pel vent al Ripollès

Evacuació dels Bombers amb grua a Calldetenes

Crit d’alerta sobre la situació de Sant Pere de Casserres