La pandèmia de la covid-19 ha accelerat i forçat l’ús de les noves tecnologies en tots els sectors de la població. Aquest augment ha comportat també un creixement de les estafes per internet, que segons les dades delinqüencials dels Mossos d’Esquadra s’han duplicat en els darrers cinc anys a Osona, passant de 544 el 2017 a 1.105 l’any passat. En el cas del Ripollès, els efectes de la covid es noten amb un pic de denúncies l’any 2020 –138–, en què hi va haver el confinament més estricte.
Lídia Barri, cap de Proximitat dels Mossos d’Esquadra d’Osona, explica que ja anava augmentant cada any, ja que “la gent es connecta més a internet i fa més tràmits que no es feien”, a banda que “la gent gran s’ha introduït en les noves tecnologies”, però constata que la pandèmia hi ha influït. Amb els confinaments s’ha generat “la necessitat de fer compres i mirar serveis que no es podien fer d’altra manera”. I aquí ve el problema, afegeix: “A vegades no es prenen totes les mesures de seguretat pertinents, es fan compres que poden ser una mica compulsives i no es mira si la pàgina és segura o no.”
En aquest sentit fa referència al fet, per exemple, de no comprovar les dades de la targeta a través de mesures de seguretat de les entitats bancàries i hi poden haver càrrecs fraudulents o alguns fruit de subscripcions que s’han fet de forma involuntària en acceptar pantalletes que no es llegeixen amb prou detall perquè molesten a l’hora de fer la compra. Aquí també hi juga en contra el fet de comprar a través del telèfon mòbil.
Barri també comenta que l’augment també s’explica pel fet que els estafadors s’han reinventat amb la pandèmia. “No podien anar a les cases perquè estaven ocupades, amb gent a dins, confinada.” Així, “han buscat altres vies de delinqüència i s’han especialitzat sobretot en les tecnologies”, a banda de portar a terme d’altres estafes que ja es feien abans, com l’anomenat phishing, en què es demanen dades sobre les targetes de crèdit o claus bancàries, se suplanten pàgines de bancs i es demanen contrasenyes. Aquest darrer cas es dona també a través de trucades telefòniques en què es demanen les dades. En aquest sentit la cap de Proximitat de l’ABP d’Osona insisteix que no s’han de donar mai aquestes dades.
Darrerament, comenta Barri, té lloc l’anomenada estafa Microsoft. La fan a través d’una trucada en què “et diuen que s’han d’actualitzar dades de la llicència del teu ordinador, te’l fan engegar i acceptar un control remot i que vagis acceptant pantalles”. D’aquesta manera accedeixen a tota la informació que hi ha a l’ordinador.
Un altre dels nous casos està relacionat amb microcrèdits en què s’estafen persones que ja són vulnerables, apunta Barri. En aquesta modalitat els estafadors van demanant petites quantitats de diners per una suposada gestió del microcrèdit que mai s’acaba donant.
Els dies en què es produeixen més estafes, encara que darrerament s’han estabilitzat al llarg de l’any, són els propers al Black Friday, el darrer divendres de novembre, en què hi ha moltes ofertes i augmenta el nombre de compres encarades a les festes de Nadal. Entre les estafes, a banda dels duplicats i els càrrecs a targetes, n’hi ha d’altres, com paquets que no arriben mai d’empreses que llavors no surten enlloc o d’altres en què el que es demana dista del que acaba rebent el comprador.
Des dels Mossos també alerten que molts casos no s’acaben denunciant “per vergonya”. Aquests solen ser sobretot les anomenades estafes amoroses, que darrerament es donen sobretot a través dels missatges directes d’Instagram: “Creen una relació de confiança amb aquella persona, s’envien missatges moltes setmanes i arriba un punt que per trobar-se demanen diners per a un bitllet d’avió.”
Les estafes que es denuncien més, comenta Barri, són les que tenen càrrecs en un compte bancari, ja que normalment hi ha una assegurança que ho cobreix i “hi ha algú que se’n fa càrrec”, encara que s’ha d’analitzar cada cas.
