Vostè ha estat més de 35 anys tractant infeccions provocades per virus i bacteris dins des del Consorci Hospitalari de Vic. I ara que tot just s’ha jubilat s’està vivint el pitjor dels escenaris mai vistos, oi?
Al llarg de la història hi ha hagut moltes epidèmies devastadores. En la història recent tenim exemples com l’anomenada grip espanyola de principis del segle XX, que va causar la mort d’uns 50 milions de persones i en va infectar uns 500 milions. La verola, durant el segle XX, va causar la mort d’entre 300 i 500 milions de persones. L’any 2000, el xarampió va infectar uns 40 milions de persones i en va causar la mort a unes 800.000 a escala mundial. La tuberculosi cada any afecta uns 8 milions de persones arreu del món i és causa de la mort en dos milions d’elles. I d’entre moltes d’altres infeccions amb gran afectació com la malària, no puc oblidar el VIH, que actualment afecta 40 milions de persones. El 2009 també vaig viure la grip A (H1N1), que també va posar en alerta tot el món en tractar-se d’una variant nova de virus gripal, que afortunadament no va tenir la gravetat potencial que podia tenir. Ara el SARS-CoV-2, també conegut com a Covid-19, ha agafat unes dimensions en salut pública, socials, econòmiques i polítiques com mai ho havia viscut al llarg de la meva vida i que encara desconeixem les conseqüències reals que tindrà en tots aquests àmbits.
Creu que la corba d’infectats continuarà pujant els propers dies?
Crec que la corba seguirà sent ascendent, ja que anem per darrere del virus des del primer moment, tant en la valoració del potencial agressiu de l’epidèmia per part de les principals administracions europees i de l’Estat com pel que fa a les mesures per frenar-lo.
“Desconeixem les conseqüències reals que tindrà en tots els àmbits”
També en la conscienciació de tots plegats?
Sí, també en la conscienciació d’una part important de la població pel que fa al compliment d’aquestes mesures. Cal tenir present que basant-nos en el que se sap d’aquest virus, qualsevol mesura efectiva per frenar-ne l’expansió tarda un mínim de 15 dies a mostrar el seu resultat.
S’acabarà contenint la transmissió del virus amb les mesures excepcionals que s’han pres aquests dies?
Tard o d’hora la transmissió s’acabarà contenint, però des del meu punt de vista les primeres mesures anunciades pel gobierno espanyol quedaven curtes, es van posar en marxa amb retard i fa la sensació que han estat mal assessorats o bé no han fet cas dels que realment tenen el coneixement per fer les coses el millor possible, ni aprenent del que s’ha fet bé i malament fins ara en altres llocs del món.
Vostè hauria estat molt més sever des del principi?
Tot i que no soc especialista en epidemiologia, sempre he estudiat que per controlar una epidèmia cal fer, ràpidament, tot l’esforç possible per diagnosticar els infectats i els seus contactes (això vol dir una recerca activa dels mateixos i aplicar els testos diagnòstics a tots), i així poder trencar la cadena de contagi a través de les mesures d’aïllament i distanciament social que cal aplicar al més aviat possible per tal que durin el menor temps possible. Com més es tarda a aplicar aquestes mesures, més temps s’han de mantenir i més repercussions socials i econòmiques poden tenir.
“La corba serà ascendent perquè anem per darrere del virus des del primer moment”
Què el fa tan transmissible aquest virus?
La transmissibilitat d’un microorganisme depèn de diverses coses. Unes venen condicionades per les característiques del mateix microorganisme com la capacitat d’envair les cèl·lules, multiplicar-se en elles i el grau de virulència per produir malaltia. Per descomptat que l’altre factor important som les persones i els nostres mecanismes de defensa, que posen dificultat al fet que un microorganisme ens infecti i ens posi malalts. En aquest sentit disposem d’una barrera natural per a la penetració de microorganismes com són la pell i les mucoses, o també l’acidesa de l’estómac, etcètera. A més les persones disposem del que anomenem sistema immunològic.
En què consisteix?
Són un seguit d’elements naturals o adquirits al llarg de la nostra vida que es posen en marxa quan un intrús, com pot ser un virus, vol penetrar al nostre organisme (anticossos, immunoglobulines, mecanismes cel·lulars per eliminar el virus com la fagocitosi, etcètera). Tot això es més eficient si prèviament ja hem tingut contacte amb un o altre microorganisme, però la resposta es més pobra la primera vegada que ens enfrontem a un microorganisme en concret.
Com en aquest cas del coronavirus.
Exacte. Llavors les persones que pateixen malalties o fan tractaments que debiliten el sistema immunitari poden patir manifestacions més greus de la malaltia a causa d’una major feblesa i menor eficiència d’aquest element defensiu.
Acabarà sent un virus estacional com la grip?
Aquesta pregunta, entre moltes altres, encara no es pot respondre amb la informació que tenim avui. Hi ha estudiosos del tema que pensen que és possible un caràcter estacional, però això s’haurà de veure, ja que hi ha actualment països afectats que estan al mig de l’estiu.
Hi ha hagut virus com el SARS o el MERS, encara més letals. Llavors no va caldre arribar a l’actual escenari. Què els diferencia?
Han estat virus que, tot i tenir el potencial de produir un greu problema mundial, fins a dia d’avui no tenim cap notificació de casos de SARS des de fa 16 anys, i el MERS de moment esta a la península aràbiga i els casos que s’han donat en altres llocs del món han estat importats d’aquest lloc.
“No és el primer ni serà l’últim virus; hem d’aprendre dels nostres errors”
Els casos confirmats, ni que siguin lleus, quin període d’infectivitat tenen?
Les dades que s’han publicat indiquen que el període de temps entre que una persona s’infecta i comença amb els símptomes és de cinc dies i sembla ser que el 97,5% de les persones que s’infecten presenten símptomes abans dels 12 dies. Per tant, el confinament dels infectats durant 14 dies sembla raonable amb les dades que tenim avui.
Quina creu que ha de ser la prioritat dels epidemiòlegs, ara mateix?
No soc epidemiòleg, però crec que la prioritat és reduir el nombre de persones que s’infecten dia a dia i així disminuir la mortalitat. Per aconseguir-ho, a part d’investigar vacunes que poden tardar mesos o estratègies de tractaments diversos, cal convèncer els dirigents polítics d’aplicar les millors mesures, i alhora convèncer la població de la necessitat de complir estrictament aquestes mesures.
El coronavirus és el primer de molts virus que ens aniran arribant cada vegada més agressius?
Els virus estan aquí des de sempre i canvis en la seva estructura genètica, motivats per factors diversos, han condicionat que passin de no infectar o ser innocus per les persones a convertir-se en microorganismes capaços de donar greus problemes a la humanitat. El virus de la Covid-19 no és el primer i no serà l’últim. Per això hem d’aprendre dels nostres errors i estar preparats per afrontar aquests reptes. No podem tolerar que es perdin científics, professionals de la sanitat o educadors, quan davant de crisis econòmiques els governs retallen en tot allò que ara alaben tant.
Algun missatge de futur?
El futur de la nostra societat rau en l’educació, la formació i la recerca. I això ha de ser un dels pilars fonamentals d’una societat moderna i de qualsevol estat en què el seu eix vertebrador siguin les persones. Les malalties infeccioses no les guanyarem amb exèrcits o armes, només les podem guanyar invertint en coneixement.
