“Les plantes de purins han de continuar operant mentre no hi hagi alternativa”

La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes (Sant Joan de les Abadesses, 1977), juntament amb la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va ser el cap de setmana passat a la cimera pel canvi climàtic, COP 27 de Sharm al-Sheikh, a Egipte, on van presentar el programa de Producció Agrària Sostenible (PAS). Té per objectiu que el 50% de les explotacions agràries siguin sostenibles l’any 2030. En aquesta entrevista aprofundim en el pla i en els diferents reptes que el sector primari té sobre la taula. Quins criteris de sostenibilitat es prioritzen en aquest PAS?Hem dissenyat un sistema a base d’unes fitxes de pràctiques agràries. Quan parlem de sostenibilitat, parlem de sostenibilitat ambiental, econòmica i social. És a dir, que tenim clar que si les explotacions no es guanyen la vida, poden ser molt sostenibles ambientalment però deixaran de ser-hi. El sistema l’hem dissenyat a partir d’una estructura de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’agricultura), per avaluar la sostenibilitat des d’aquest triple vessant, que té en compte, per exemple, aspectes com els drets dels treballadors. Quina diferència hi ha entre el PAS i els certificats ecològics actuals? Que val a dir-ho els tenen el 9% de les explotacions agrícoles i el 6,3% de les ramaderes.Aquest sistema l’hem pensat de manera inclusiva i per donar cobertura al 100% de les explotacions agràries del país que ho vulguin. És un sistema voluntari. Donem l’opció d’obtenir aquesta certificació de sostenibilitat per a les explotacions ecològiques, perquè es miren moltes altres coses que no es tenen en compte en el certificat ecològic. Als ecològics creiem que el PAS els dona un plus. El que fem és quantificar les pràctiques agràries, d’eficiència de l’aigua, d’usos fitosanitaris, de petjada de carboni, de petjada hídrica… i tot això ho quantifiquem amb un número de 0 a 100. A partir de 40, ja considerarem que l’explotació té uns mínims de sostenibilitat. Les que superin el 70 aconseguiran una certificació A d’alt valor ambiental. Això implica inversió? Hi ha el risc que hi hagi explotacions que es perdin pel camí?No, perquè la idea que tenim és d’acompanyar-los i que sigui una cosa molt transitòria. Per exemple, ara amb la nova PAC, pel període 2023-27, ja els obliguen a entrar dades de forma telemàtica (al quadern telemàtic d’explotació) de l’ús de fitosanitaris o de l’ús de fertilitzants. Com que el que cobra ajuts això ja ho haurà de fer, amb el quadern telemàtic que posem a disposició de manera gratuïta, afegirem alguns camps més de la gestió del dia a dia, de manera que al final, prement un botó, tinguin aquest perfil de sostenibilitat. És el que nosaltres definim com a calculadora ambiental. Tota aquesta aportació de dades telemàtiques afegeix més tramitació i prou que se’n queixen els pagesos, de la càrrega burocràtica.Tot el que són, sobretot, ajuts europeus, per temes d’auditories i de control de diners públics, és cert que demanen molta informació. En l’àmbit de Generalitat, hi ha un pla de simplificació administrativa i nosaltres, a mesura que s’han de fer canvis normatius, intentem rebaixar aquesta càrrega burocràtica. La llei d’administració electrònica ja especifica que qualsevol tràmit que fas amb l’Ajuntament o qualsevol altra administració pública ha de ser telemàtic. En el cas del sector, hem d’ajudar-los a fer la transició a partir del pla de digitalització del Departament. És un sector molt acostumat al paper i pretenem acompanyar-los. Abans parlava de sostenibilitat econòmica, i lligant-ho a la PAC moltes explotacions subsisteixen gràcies a aquests ajuts. La viabilitat econòmica hauria de venir per altres vies?Ens encantaria. Al sector, el primer, i a mi, com a directora general d’Agricultura i Ramaderia. Però, malauradament, a dia d’avui hi ha moltes explotacions que per assumir els seus costos d’explotació depenen d’aquest ingrés. Ara bé, també volem que hi hagi aliments en quantitat suficient i a uns preus assequibles per a tothom, perquè amb aquests increments de costos, a la gent també li costa arribar a finals de mes. Per tant, aquests ajuts, en part, el que faciliten és trobar preus al mercat més assequibles per a la majoria de consumidors. Granges sostenibles, en el cas del porcí, també vol dir que tinguin internalitzada la gestió dels purins?Sí, de fet ja fa temps que hi estem treballant. A Osona, que és evident que els purins han suposat una problemàtica i un impacte ambiental, hi ha un punt d’inflexió amb el decret de juliol de 2019. Perquè els purins, precisament, són un fertilitzant orgànic que pot passar de ser un problema a ser una oportunitat. El purí conté nutrients (nitrogen, fosfor i potassi) que aplicats de manera adequada són un bon fertilitzant orgànic. Les plantes de cogeneració actuals s’han de transformar perquè és un sistema sense recorregut quant a sostenibilitat. A més, també hi ha el reial decret de regulació porcina per controlar les emissions d’amoníac i, per tant, les explotacions ja des del 2020 estan obligades a cobrir les basses. Deia que s’han de transformar les plantes de cogeneració, entenc cap al biogàs. El cas és que ara estan aturades pel preu del gas. Quina solució hi ha pel purí que s’hi tractava?Hem fet requeriments a les explotacions que portaven els purins a aquestes plantes perquè diguin on els portaran. El que han de buscar és marc agrari o altres plantes de tractament. Tot i així, anem fent reunions, amb el ministeri i amb les empreses que gestionen les plantes. El que defensem a Madrid és que es busquin mecanismes perquè aquestes plantes puguin continuar operant, mentre no tenim alternativa amb plantes de biogàs, que ja hi ha algunes propostes sobre la taula. També sortirà una línia d’ajuts de 150 milions d’euros, en el marc dels Next Generation UE, per implantar plantes de biogàs. En els darrers mesos s’està incidint molt, també per directiva europea, en la reducció dels antibiòtics a les granges. Es va al ritme que es voldria?S’han aconseguit resultats molt interessants. De fet, des del 2019 ja és obligat que s’entrin totes les prescripcions veterinàries en una aplicació, el GTR (Gestió Telemàtica Ramadera), on hi ha les dades de totes les explotacions. A partir de l’any que ve, a través d’aquestes dades s’obtindran uns valors de mitjana de consum d’antibiòtic. I cada ramader podrà veure la seva foto i comparar-la amb la mitjana. De manera que si està per sota és que ho està fent bé i si està per sobre demostrarà que ho pot fer millor, que vol dir que ha d’aplicar temes de maneig, moltes vegades, per reduir aquest consum d’antibiòtics. Tot i així, quant a dades, s’ha rebaixat el consum i teòricament anem al ritme que toca. Li va saber greu que no se la convidés al Concurs del Cavall Pirinenc Català de Llanars, al·legant falta de suport al sector?Ara que ho dius, em va estranyar. No vaig pensar que estigués fet de manera intencionada i, per tant, amb el que em dius, interpreto que sí. Com a Direcció General d’Agricultura i Ramaderia crec que no poden tenir cap queixa. El que és veritat és que han fet reivindicacions perquè són un dels sectors que no tenen ajuts de la PAC perquè els cavalls estan tots dins el mateix sac, els de producció de carn, els d’hípica o de raids. Ara bé, amb la crisi d’Ucraïna, a Europa van treure una sèrie d’ajuts i al reial decret, on constaven tots els sectors que s’hi podien acollir, l’equí no hi era. I nosaltres vam treure uns ajuts per donar cobertura a l’equí. Per tant, no ho entenc. Miraré d’aclarir-ho aquest cap de setmana al concurs nacional. Constantment estem donant dades de reducció de granges de vaques de llet i de caps de bestiar. Com es pot revertir?En els darrers anys és cert que hi ha hagut un degoteig important de tancament d’explotacions, però fins als darrers mesos no hi havia un degoteig marcat ni de nombre de caps ni de litres de llet. Ara a la tardor s’ha notat i això ha posat en risc d’alerta la part de distribució i transformació i, per tant, hi ha un punt d’inflexió. Hi ha hagut reunions i trobades de tota la cadena de la llet per intentar aconseguir millors preus per al ramader. Els hi dèiem: si al final van plegant, vosaltres tampoc tindreu massa crítica. I s’han arreglat els preus. Però sempre surten entrebancs nous, com és l’increment dels costos de producció arran de la guerra d’Ucraïna. Ara s’ha presentat l’Institut Català de la Llet, amb el qual es pretén, amb criteris tècnics i científics, destacar el valor nutricional de la llet i dels productes làctics i poder fer difusió perquè no decaigui el consum. També hem implantat la llei de la cadena alimentària de Madrid, dins el marge del que ens dona. S’han començat a fer inspeccions perquè no es pagui per sota dels costos de producció i hem fet un afegit al GTR perquè els ramaders puguin calcular els costos de producció a l’hora de firmar contractes. Hi ha prou capacitat per fer les inspeccions necessàries?No hi ha prou capacitat perquè tenim el nombre d’inspectors que tenim per a tots els sectors de tot Catalunya, però en aquest cas és un dels sectors que s’ha prioritzat.

“Les plantes de purins han de continuar operant mentre no hi hagi alternativa”

El Pla del Mas, finalment acabat

“Els ajuntaments estem treballant perquè la gent se senti segura”

TIC Osona lamenta l’endarreriment un any del sistema Verifactu

Una passejada prèvia per la 29a edició del Mercat Medieval de Vic

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic