A tot el món sembla que la collita de cereals d’aquest any és molt bona. Coincideix, diuen els experts, que és bona a tot arreu: a Catalunya, a Espanya, a Europa, als Estats Units i fins i tot al nord de l’Àfrica. Ara bé, hi ha matisos i la sega encara no ha acabat.
En el cas d’Osona, s’ha tancat la collita de l’ordi i la colza, però queda la del blat. Les intenses pluges d’aquest mes de juliol han fet que les màquines no puguin entrar als camps, xops com estan, per recol·lectar.
El blat és als camps, encara, tombat i de color negre –tot i que això, segons explica Joan Faja, de la Cooperativa Agrària de Torelló, no afecta la qualitat–. Faja explica que la recollida s’ha d’acabar per anar bé sempre al juliol perquè a l’agost les nits ja són més llargues, la rosada del matí impedeix treballar… “i no és el moment, però aquest any anem tard per les pluges que han caigut”.
Confien que en 10 dies es pugui fer tot el que falta. “A la zona de Torelló tot just ens hi vam posar ahir [per dijous]”, explica Faja, mentre espera que faci prou sol per assecar els camps.
Saber la producció de blat és, encara, prematur i explica que a més s’ha detectat en molt blat el mal de peu, malaltia que fa que el rendiment no sigui tan bo.
Les pedregades, més importants al nord d’Osona, tampoc han ajudat a millorar la situació. Pel que fa a l’ordi i la colza, el rendiment ha estat bo, sobretot el de la colza. Aquest és un cereal que ocupa al voltant d’un 10% de la superfície agrària d’Osona, però aquest any “ha estat excepcional”, segons explica Joan Faja, de la Cooperativa Agrària de Torelló, i també corrobora Lluís Muntal, pagès i membre d’Unió de Pagesos.
En xifres, si un estàndard de rendiment de la colza se situa en 1.000 quilos per quartera (una quartera són més o menys 3.333 metres quadrats), aquest any la mitjana ha estat d’entre 1.300 i 1.400 quilos la quartera, un augment del 70%. En una hectàrea (que són tres quarteres), doncs, s’ha tret al voltant de 4.000 quilos de colza.
La colza, un cereal que es paga al voltant de 100 euros més que l’ordi o el blat, es planta cada vegada més per una qüestió també agronòmica. Permet fer la rotació del cultiu, necessària per regenerar la terra o obtenir més resistència a les males herbes. Diuen que si un any hi ha hagut un bon rendiment de colza, l’any següent aquella mateixa terra pot donar un bon rendiment de blat.
L’ordi també ha tingut un bon comportament em general, amb una collita de 5.000 quilos per hectàrea (uns 1.800 quilos per quartera), el que es considera una bona xifra, però segons Faja “ens hem trobat amb algun ordi molt dolent i d’altre molt bo i d’entrada no hi havia gaire diferències amb la manera com s’havia cuidat. Per tant, ha estat una collita amb pes específic irregular però la quantitat ha estat alta”. Una raó de la mala qualitat podria ser l’estat de la terra.
Les pluges continuades, en canvi, sí que són bones pel blat de moro, un farratge que es cull més cap a l’octubre, la pluja li ha fet més bé que mal. Per Muntal, que treballa a la zona sud d’Osona, “allà on ha plogut més, al nord d’Osona, farà un bon rendiment. Al sud encara li caldrà aigua per ser bo”. I és que, com diu, mai plou al gust de tothom.
