“Si un funcionari no té voluntat de servei, que es dediqui a una altra cosa”. És la màxima que ha acompanyat la vida professional de Lluís Masramon (Vic, 1950), que aquesta setmana tancarà una etapa de gairebé 40 anys com a cap de l’àrea de Manteniment de Vic. Poc avesat als protagonismes, Masramon li ha tocat de ser, durant aquestes quatre dècades, una de les cares visibles de l’Ajuntament a peu de carrer, al capdavant de la incombustible brigada municipal.
Després de completar estudis de delineant i d’Arquitectura Tècnica, a Barcelona, i d’una primera experiència laboral a l’empresa Colomer Munmany, Masramon va optar, amb 26 anys, per concursar per la plaça d’arquitecte tècnic que oferia l’Ajuntament. Hi va entrar l’1 de setembre de 1976. A l’Oficina Tècnica Municipal s’hi va trobar, llavors, Antoni Tubau (enginyer industrial), Josep Cullell (arquitecte tècnic) i Albert Vilarrasa (arquitecte). Només quatre persones, per a una ciutat “que era molt més petita”, rememora. Uns companys que es van convertir, de fet, “en els meus mestres”, remarca Masramon, convençut que, en un món complex com el de l’administració, “necessites el suport de tothom; és una feina d’equip”.
Masramon es va posar al capdavant de la brigada, de la qual van anar penjant les tasques de manteniment de carrers i edificis municipals, senyalització viària, jardineria o clavegueram. I tot això al capdavant d’un equip humà que ha fluctuat entre la vintena i el centenar d’operaris, en funció de tallers i plans d’ocupació o d’escoles taller. “Podríem dir que som els responsables de promoure el manteniment de la ciutat; ens cuidem una mica de tot”, descriu. Això sí, sempre “de bracet” amb la regidoria de torn i el Departament d’Urbanisme, remarca. Una àrea convertida, sovint, en l’autèntic “departament de les queixes”. I en això, “la gent s’ha tornat molt exigent, i a vegades ens han vist com els culpables de tot”, deixa anar, convençut que tot plegat també té una cara positiva: “Quan resols problemes, la gent també se’n fa al càrrec”.
Amb fama de conèixer-se la ciutat pam a pam –“si no per mèrits propis, per anys en l’ofici”–, Masramon ha pogut veure, des de primera línia, com s’anava transformant el seu Vic natal. I aquesta ha estat una de les grans compensacions de la feina: “Si t’estimes la ciutat, és molt agraït veure com va canviant, com va creixent”. I testimonia el pas dels anys amb dos exemples: “Quan vaig començar, l’avinguda Bernat Calbó encara no estava asfaltada, i s’estava construint el Salarich”. Masramon ha treballat aquests 39 anys al servei de sis alcaldes –“amb tots hi he tingut una relació excel·lent”– i ha vist passar 126 regidors. Ara clou una etapa de 39 anys exercint d’“ama de llaves” –bromeja– d’una ciutat que adora. I se li nota.
