L’ofici de construir un bon menú

"Quan tot el menú funciona, no cal buscar quin és el millor plat" Per arribar a Cal Batlle cal deixar enrere el centre de Manlleu i recórrer un petit camí fins a una masia de pedra que, només veure-la, ja imposa per la seva presència i, sense encara haver travessat la porta, convida a pensar que l’experiència serà especial. Em va cridar l’atenció quan vaig entrar juntament amb quatre clients que es van dirigir directament a la seva taula, sense necessitat que ningú els indiqués on seure. Encara no havia tastat cap plat, però aquella escena em va fer pensar en la confiança que el restaurant s’ha guanyat amb el pas dels anys. “Fa deu anys que vam obrir, malgrat que la nostra família porta tota una vida dedicada a l’hostaleria”, explica Judit Alcolea, filla dels propietaris, Paco Alcolea i Imma Naranjo. Aquesta experiència es tradueix en un menú de migdia tan complet com variat –amb entrant, primer, segon i postres— que combina “receptes de sempre, amb alguna pinzellada més moderna” i una presentació especialment cuidada. Tot just m’havia assegut quan dues clientes de la taula del costat es van dirigir a la cambrera: “Boníssim!”. No responien a cap pregunta ni buscaven fer cap recomanació. Simplement s’acabaven el que tot just era l’entrant: un gaspatxo casolà. Aquell comentari, tan natural com sincer, em va fer parar una atenció especial a la cuina. Amb el pas dels plats, aquella primera impressió es va anar confirmant. L’ensaladilla russa, presentada amb més cura del que és habitual en un menú de migdia, deixava entreveure que a Cal Batlle els petits detalls també compten. Les galtes a la brasa arribaven tendres i gustoses, acompanyades d’unes patates rosses casolanes que acabaven d’arrodonir el plat. Tot i que l’oferta de postres elaborades per la casa era reduïda, el mel i mató –també presentat amb cura– posava un bon punt final a un menú coherent de principi a fi. Els plats arriben amb uns tempos encertats, sense presses però sense allargar innecessàriament el dinar. I, tot i que durant el servei vaig presenciar algun petit descuit puntual amb els plats d’altres taules, en qualsevol cas no acaba deslluïnt un tracte i una atenció molt propera, ni tampoc el funcionament general d’un restaurant que disposa de quatre menjadors i treballa amb dos torns. Tot i que entre setmana molts dels clients són treballadors, també n’hi ha que hi arriben atrets pel boca-orella o les ressenyes que acumulen a Internet. Jo mateix vaig descobrir aquest restaurant gràcies a la recomanació d’uns coneguts: “Si vas a Manlleu, has d’anar a Cal Batlle”. Després del dinar, és fàcil entendre per què. De fet, quan ja marxava, es va reafirmar que les bones opinions no eren casuls. Alguns clients s’acomiadaven amb un senzill “Fins demà”. Aquí no hi ha un únic plat que eclipsi la resta; és la regularitat del conjunt el que marca la diferència i la certesa d’haver dinat realment bé. I potser aquest és un dels millors elogis que pot rebre un restaurant.

L’ofici de construir un bon menú

Enderroquen el rentat de cotxes Flash Car de Manlleu

Roda de Ter tanca la Festa Major amb esport, cultura popular i participació veïnal

El Ripollès, una comarca turística?

Roda de Ter commemora els 1.200 anys d’història del seu nom

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de prohibir la compra d’habitatge als fons d’inversió?

Important dispositiu policial a la zona de Muntanyola

Faran 55 pisos a l’antiga fàbrica de Galetes Birba de Camprodon

Demanden l’Ajuntament de Setcases per aplanar el camí al telecabina de Vallter

“Mai he tingut una oposició tan bel·ligerant. No han acceptat els resultats”

El regidor d'Esports de Calldetenes fa fora el Riudeperes del camp de futbol

En contra de l'enderroc de la vintena de cases de l'antic poble de Sant Romà de Sau

Obriran a Manlleu un OneDiR, el segon a Osona després del de Vic

Mor Marcel Miquel, referent de la divulgació històrica de Sant Joan de les Abadesses

Detenen a Muntanyola un dels homes fugats aquest dijous a Sant Feliu de Guíxols

Sant Pere i Sant Vicenç es queden amb molt poques hores de metge, i amb el CAP de Torelló saturat