La troballa d’unes petjades fòssils de fa 40 milions d’anys entre Prats de Lluçanès i Lluçà ha portat la geòloga Heleni Munujos a iniciar un projecte divulgatiu per donar a conèixer la història geològica del Lluçanès. Sota el títol On posem els peus, ha posat en marxa una pàgina web i ha publicat un conte adreçat especialment a un públic familiar.
“Sempre ens fixem molt en els arbres i el paisatge en general però mai mirem a terra, que ens aporta moltes coses”, afirma la paleontòloga, que destaca que la “geologia és la base de tot, també del paisatge”. Per això creu molt interessant despertar en els infants i joves l’interès sobre l’origen del terra que trepitgen i l’evolució que ha seguit durant milions d’anys.
Munujos aprofita les passejades que fa amb la Lucy, la seva gossa, per observar el paisatge i “llegir” els senyals de les roques. Va ser en una d’aquestes caminades que, per casualitat, va localitzar l’empremta que alguns animals van deixar al Lluçanès fa milions d’anys.
És difícil saber amb exactitud de quan daten les petjades, però calcula que va ser en la transició entre l’eocè i l’oligocè, en l’època terciària, fa uns 40 milions d’anys. Tampoc es pot conèixer amb exactitud quin animal les va fer, però sí el grup al qual pertanyia. En aquest sentit, Munujos explica que ha trobat rastre de predecessors de senglars, camells, cérvols, ases, ossos i cavalls. “Segur que hi havia molts més animals però no n’hem trobat cap empremta”, afirma la geòloga, que com a curiositat explica que ha localitzat la petjada d’un paleoteri, que vindria a ser un cavall amb tres dits, i també la d’un creodont, el nom del qual significa “dents carnisseres”.
Per aprofundir en els detalls de les troballes, es pot visitar la pàgina web onposemelspeus.wordpress.com.
El conte On posem els peus “és una miniguia d’interpretació geològica dels voltants de Prats”, pensada perquè pares i fills puguin utilitzar en les seves passejades. El text, “planer i de fàcil comprensió”, està acompanyat d’il·lustracions obra de Sira Lobo, que recreen els moments més importants en la formació del territori.
A grans trets, el Lluçanès és producte de les grans esllavissades que hi va haver quan es van formar els Pirineus. Amb el temps, les sorres es van transformar en gresos i els fangs en argiles. “Són les roques sobre les quals s’assenta el Lluçanès”, explica la geòloga, que resideix a Prats de Lluçanès des de fa quatre anys i que treballa a l’Ajuntament del municipi com a tècnica de Cultura.
La idea és que el projecte tingui continuïtat. “És un tema que enganxa”, assegura la impulsora.
{{ comment.text }}