Fa poc que ha agafat el testimoni a Joan Callejón com a regidor de Junts a l’Ajuntament de l’Esquirol, tot i que el seu nom no era el més immediat a la llista. Com es produeix el relleu?
Superat l’equador del mandat, el Joan va decidir plegar. S’ha de respectar moltíssim. Estar a l’oposició és sempre feixuc, i més amb un equip de govern que tampoc comparteix massa les teves demandes d’informació. Es va activar el mecanisme de la llista. Als números 3 i 4 els han canviat les circumstàncies personals i el següent ja era jo.
Joan Callejón va plegar desencantat, però diu que no amb la política, sinó amb les prioritats i maneres de fer del grup que encapçala Àlex Montanyà. Quina sintonia hi té vostè?
M’agradaria que aquesta impressió del Joan, que de ben segur té les seves raons, ara pogués canviar. Al ple de possessió el clima va ser cordial. Estic segur que podrem col·laborar en les moltes coses que compartim i en les altres, discrepar de manera positiva.
Pesa entrar en un consistori amb les forces tan desigualades? Junts són dos regidors. L’equip de govern d’AUD-ERC en té nou.
Sabem a quin terreny de joc ens movem, amb una capacitat d’incidència escassa, però intentarem optimitzar aquesta força. Tampoc podem oblidar que estem a un any i mig de les eleccions. Toca començar a pensar en les prioritats de cara a campanya.
Que vostè hagi entrat a l’Ajuntament vol dir que serà el cap de llista?
No té per què. La candidatura encara està per construir. Mirarem d’aglutinar les millors persones que puguem.
Per Junts què és prioritari tirar endavant al municipi?
Som quatre nuclis, i bastant diferents entre ells. Sobretot tenir-los endreçats, nets, i ser un pol d’atracció per a visitants de manera ordenada, que penso que l’Ajuntament ho està fent bé. Tot i això, ens queden carrers pendents d’asfaltar i il·luminar. També crec que es podrien aprofitar certs valors del conjunt del Collsacabra que no estan del tot optimitzats. En termes culturals, per exemple, tenim Cabrera. Vas a Hostalric i veus que aquesta nissaga està per tot arreu, igual que a Lloret de Mar, i nosaltres, que tenim els vestigis del castell on va començar, no en traurem profit. L’Ajuntament ha fet un esforç amb les excavacions arqueològiques, però en turisme i promoció cultural no n’hi ha prou. Un bon projecte serviria per posar també en valor les esglésies romàniques de Sant Martí Sescorts o Sant Julià de Cabrera.
Les obres de la variant de Tavertet es van encallar perquè va sortir pedra. Per vostès era prioritària aquesta actuació?
És veritat que s’estan allargant molt més del que s’havia dit, i que era previsible que sortís pedra. Tot i això, si serveixen per restar congestió al nucli històric de l’Esquirol i arribar de manera més còmoda a Tavertet, per nosaltres és positiu.
Quin balanç fan de les relacions amb aquest municipi i Rupit?
El diàleg que hi ha entre tots tres alcaldes el considerem molt profitós, es treballa bé malgrat no compartir les mateixes sigles. Això demostra que posem per davant el territori i les seves necessitats.
A la residència de l’Esquirol el cap de setmana passat hi van fer un homenatge a les víctimes de la Covid-19. No era un dia perquè hi hagués representació institucional?
Sí, segurament sí. Lamentem que no fos així, però penso que més que a nosaltres tocava ser-hi a l’alcalde.
Fa un any que va assumir el càrrec de coordinador de Junts a Osona i el Lluçanès. Com s’ha trobat la formació?
El nostre mandat, sobretot al principi, va estar molt marcat per la pandèmia. Haver de treballar virtualment complica fer caliu, però estic satisfet de l’equip de l’executiva comarcal i la pluralitat de localitats que representem. Ara ve el repte de les eleccions municipals, però vam passar amb nota la prova de les eleccions al Parlament del 14 de febrer. Sent un partit nou no teníem drets electorals, vam haver de recollir avals i en vam aconseguir moltíssims, la comarca amb més de tota la Catalunya Central.
Junts ja té caps de llista confirmats de cara al 2023?
Hem engegat la maquinària, però la fase dels noms serà l’última. Hi ha municipis amb cares que, si volen continuar i les tenim consolidades, seran elles, però ara ens centrem a trobar persones que vulguin sumar-se al projecte. És un treball de fons, la comarca té 50 municipis i establir diàleg amb tots requereix temps i esforç. Volem explicar el projecte de Junts amb claredat, que es vegi que som un partit generós, transversal, que tenim com a horitzó la independència de Catalunya, que som fidels a l’1 d’octubre, al president Puigdemont, i que tot això és un actiu a l’hora de trobar les millores persones per gestionar els municipis.
Un d’aquests actius consolidats és Anna Erra?
Sens dubte. I no només perquè és l’alcaldessa de Vic, sinó perquè és la vicepresidenta del partit, la presidenta del Consell Nacional… Per tant, una persona molta activa i que ens ajuda moltíssim en la feina d’anar pels diferents pobles a buscar persones que se sumin al projecte.
Repetirà com a alcaldable?
És una pregunta que hauria de respondre ella. Portarà vuit anys i, com qualsevol altre candidat, s’ha de respectar la decisió que prengui.
A Torelló fa la sensació que van patir per confeccionar la llista del 2019. Hi han començat treballar amb més temps?
Abans érem JxCat, ara som Junts. A Torelló hi tenim militants, els actuals tres regidors són afiliats i ja treballen de cara al 2023 de manera activa. És probable que d’aquí a uns mesos constituïm una agrupació local que reculli l’especificitat de la Vall del Ges.
Osona va ser la comarca on Junts va obtenir els millors resultats a les últimes eleccions al Parlament. Diu que volen consolidar-la com a nucli dur del partit. Com ho faran?
Estem en una comarca on el nostre projecte polític encapçala a gairebé tots els municipis moltes eleccions. La nostra ambició és que això es consolidi i s’ampliï, perquè si Junts és fort el projecte d’assolir la independència de Catalunya també es fa més fort. Això es complementa amb tenir les millors persones per governar bé, de manera honesta i transparent.
El rival a batre és ERC?
Considerar ERC com un rival no m’agrada. El nostre projecte és aconseguir la independència i no ho podrem fer mai sense ells, igual que ells sense nosaltres o la CUP. Per tant, no soc partidari de parlar de rivalitat. M’agradaria governar plegats on puguem coincidir. Si no és possible, està clar que com a partit el que volem és tenir força.
A Manlleu comparteixen equip de govern, però és l’excepció. Després de les eleccions hi va haver tensió a municipis com Roda, Gurb, Viladrau…
Manlleu és un exemple que la suma pot funcionar. El nostre cap de llista és el regidor de Seguretat Ciutadana i, ara, que les coses no són fàcils, tot l’equip de govern rema en la mateixa direcció.
Arnau Rovira és per vostè també un gran actiu dins de Junts?
Té molt potencial polític i és una excel·lent persona, també forma part de la nostra executiva i tinc total confiança dipositada en ell. Estic segur que és un gran actiu, com pot ser Xavier Fernández de Santa Eugènia.
Hi ha tres alcaldes, Jana Locher, Marc Sucarrats i Ramon Casals, de Sora, Oristà i Perafita, que de moment continuen amb les sigles del PDeCat. Hi parlaran per fer el pas a Junts?
No només amb ells, oferirem el nostre projecte a tothom que el vulgui escoltar, però amb el màxim respecte per les decisions de cadascú.
Els sap greu no haver aconseguit encaixar els dos partits?
Sí, sap greu, per com va anar tot, i perquè encara estem en tribunals… Per nosaltres no quedarà intentar arribar a acords. No té sentit que a un poble s’hi presentin diverses llistes que es disputen un mateix espai polític.
