“M’agradaria que al proper equip de govern hi fóssim tots tres partits”

Enric Godó és el regidor de Comerç i Mercat de l’Ajuntament de Calldetenes. A les eleccions municipals de l’any 2019, el seu grup (PeM-Amunt) va aconseguir un 17% dels vots i dos regidors que integren l’equip de govern al costat dels set de Junts. Del pacte, de la relació amb l’oposició i dels reptes al capdavant de l’àrea de Comerç, Godó en va fer balanç dijous a l’Angle obert d’EL 9 TV. L’entrevista de continuació n’és un extracte.

El mes que ve farà dos anys que es va estrenar en política. Quina nota hi posa?
L’experiència està sent excel·lent, però amb la pandèmia hem hagut de fer un aprenentatge accelerat.

Als plens de l’Ajuntament de Calldetenes és habitual que hi hagi tensió entre Junts i CPF-ERC. Vostès se senten com al mig d’un partit de tennis?
Al principi, sí, força, però amb el temps vas coneixent els uns i els altres i t’adones que tots tenen coses bones. Si el meu grup em fa confiança i el mandat que ve em torno a presentar, m’agradaria que al proper equip de govern hi fóssim tots tres partits. Crec que seria el més correcte i maco.

Quin paper juga Poble en Marxa a dins del consistori?
No diria que som un grup frontissa, però des del govern estem atents que les polítiques no siguin tan de dretes com la gent es podria esperar de Junts. Jo ara me’ls conec bé, i tampoc els definiria com de dretes, però sí que és veritat que nosaltres ideològicament hauríem d’estar més a prop d’Esquerra. Jugar a dues bandes és molt difícil, no es pot, però intentem acostar posicions i fer-ho tot de la millor manera possible.

A l’equip de govern són set regidors de Junts i els dos de PeM. Treballen bé plegats?
Sí, molt. Viure una situació de crisi com aquesta fa que encara t’uneixis més. Som grups diferents i a vegades tenim posicions distants, però l’important és saber trobar l’entesa.

En quins temes els costa?
El de les Adoberies ha generat tensions.

Per què?
Nosaltres volem deixar als nens i nenes un municipi amable, on hi hagi verd. Creiem que no s’han d’urbanitzar zones noves, sinó construir als solars buits de dins del poble. Quan es va aprovar el projecte de les Adoberies les lleis no eren les mateixes que actualment. Jo espero que no tiri endavant, però –si ho acaba fent– ens hem d’assegurar que almenys compleixi la normativa. No vèiem la necessitat de començar a edificar de pressa i corrents per ves a saber què.

I vol dir que Junts sí?
En el pla personal, jo li vaig dir a l’alcalde que entenia que ell havia de defensar la família, que per mi també és el primer.

Però precisament per aquesta relació de parentesc Marc Verdaguer no ha participat en el debat sobre la urbanització d’aquest sector…
És veritat, però això no treu que la seva família és una de les que té interessos en aquests terrenys. No dic, ni he dit mai, que les coses s’hagin fet de manera il·legal, sinó que es volia començar les obres abans que es redactés el POUM perquè hi ha el risc d’haver de canviar el projecte. Els promotors estaven en tot el seu dret d’intentar-ho i nosaltres, en el de batallar perquè no fos així.

Es van arribar a plantejar desfer el pacte de govern?
Algunes veus de l’assemblea eren partidàries de no continuar, però tant l’Ignasi com jo [els dos regidors de PeM] teníem clar des del principi que ens presentàvem per fer feina. La millor manera d’aconseguir-ho és estant al càrrec d’una regidoria.

Com definiria la relació que tenen amb CPF-ERC?
Al principi, no gaire bona, però ara ha millorat. Crec que les persones ens hem de conèixer, parlar, i així ho hem anat fent.

Als plens els marquen de prop. Els fa patir?
Quan ets novell, pateixes per qualsevol cosa. Ara ja no, perquè tu has d’estar convençut de la feina que fas. També és veritat que moltes vegades Junts i ERC parlen del passat, i ho entenc, perquè el passat duu conseqüències actuals, molt aviat es veurà amb sentències que han de caure, però hi ha un moment que val la pena fer un tall, deixar-lo enrere i començar a treballar plegats per un futur millor.

Se senten incòmodes quan es debat sobre temes de fa dos, tres o fins i tot quatre mandats?
Més que incomoditat, sentim desconeixença. Els que juguen el partit de tennis són ells dos. Nosaltres intentem que com a mínim no ens toqui cap pilota.

Vostè està al capdavant de la Regidoria de Comerç. Sobre la ubicació del mercat dels diumenges ja no hi ha debat?
Abans el mercat era més extens, ara l’hem reestructurat i hem alliberat alguns carrers aprofitant l’interior de la plaça. La ubicació crec que és la correcta, perquè el mercat està pensat sobretot per donar vida al poble i al seu comerç. Desplaçant-lo, aquesta raó de ser desapareixeria.

Hi ha més o menys queixes dels veïns?
N’hi ha moltes menys, perquè s’han tret parades d’un carrer amb força edificis, però ara també n’arriben d’altres veïns. Jo ho entenc, però també els demano paciència i comprensió: és un matí a la setmana. Abans es començava a muntar vora les 6, ara no és fins a quarts de 8… Els paradistes també han patit molt amb la pandèmia i penso que, dins de certs marges, hem de ser benevolents i donar-los un cop de mà perquè es puguin guanyar la vida.

El mercat dels diumenges és el principal maldecap de la seva regidoria?
No especialment. M’he ocupat, més que preocupat, d’aquest tema. El que no em plantejo de cap manera és canviar el mercat d’ubicació sense que hi hagi acord entre els comerciants. Els últims mesos sí que he patit per ells, per la restauració… Nosaltres hem fet tot el que hem pogut, però parlem d’una pandèmia d’àmbit mundial que supera l’abast dels municipis.

L’obertura de la variant, aquest 2021 farà cinc anys, ha restat clientela a Calldetenes?
No ho crec, el que és fidel segueix venint-hi. Ara farem una remodelació per humanitzar el carrer Gran, perquè els veïns visquin millor, perquè la gent tingui més ganes de passejar i entrar a les botigues, a fer un cafè… Inicialment vindran uns mesos d’obres, i això vol dir maldecaps, però després millorarà molt i confiem que això també servirà per atreure compradors de fora del poble.

Som gairebé a l’equador del mandat. Es tornarà a presentar?
A mi m’agradaria, és molt gratificant treballar pel poble on vius. De totes maneres, el nostre és un grup assembleari, obert… Si algú es veu amb més força i creu que pot aportar més que jo, no dic ni fer-ho millor ni pitjor, li donaré suport.

El repte que es marca d’aconseguir un govern d’unitat és ambiciós.
Si nosaltres podem ser la cola que enganxi això, que hi comptin. El que està clar és que és impossible de tirar endavant si no es deixen enrere coses del passat.

Fa poc que acaba de publicar un llibre. Quan troba temps per escriure?
Sempre m’ha agradat, però el confinament m’ha ajudat a acabar de treure la vena artística. El llibre és una ficció humorística i m’ha donat l’oportunitat de viure un Sant Jordi únic. Sentir-me protagonista inesperat d’una diada tan especial va ser molt maco.

El vam veure signant llibres. Millor que documents de l’Ajuntament?
No comparis… M’ho vaig passar molt bé. Em deien que per què feia dedicatòries tan llargues, però crec que és el mínim després d’haver tret un llibre i que la gent es molesti a comprar-lo.