Unanimitat a Manlleu per frenar la construcció del macroparc fotovoltaic de 432 hectàrees que n’afectaria unes 240 del seu municipi. El ple va aprovar aquest dimarts amb el suport de tots els grups la moratòria d’un any que ja havia anunciat a través de la qual se suspenen les llicències i tramitacions en relació amb la implantació d’instal·lacions de captació d’energia solar fotovoltaica de més de 100 quilowatts en sòl no urbanitzable no delimitat. El regidor de Serveis Territorials, Enric Vilaregut (ERC), va explicar que la moratòria de 12 mesos “ens dona temps per estudiar una normativa urbanística” per evitar projectes com el que els ha arribat de 100 megawatts i per la qual han fet un informe negatiu des de l’Ajuntament. El més efectiu, deia, seria “posar condicionants urbanístics”, una ordenança o una modificació puntual de les normes subsidiàries que hi ha vigents actualment i que s’hauria d’incloure en el futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
Vilaregut, com ja avançava EL 9 NOU l’11 de desembre, remarcava que el que s’ha presentat és “una proposta extremadament exagerada d’hectàrees” que “hipotecaria durant 30 anys bona part del paisatge i alguns dels camps més fèrtils”, afegia que la proposta no està consensuada ni amb els ajuntaments ni les propietats i remarcava que “estem per la transició ecològica però no d’aquesta manera, amb aquesta bestiesa d’hectàrees”. La implantació de plaques solars “amb seny la veiem bé”. De fet, recordava que ja han aprovat ordenances per permetre la instal·lació de plaques solars en altres punts.
Des de la CUP, el regidor Albert Generó en la mateixa línia va apuntar que “té un impacte immens i durant molts anys de no retorn possible ni de marxa enrere” i subratllava que aquest model “no és un projecte d’energia verda i renovable, és especulatiu”, ja que “al darrere hi ha un enginyeria i els seus interessos van més enllà”. Generó proposava alternatives per tirar endavant projectes fotovoltaics: “Pensem en teulades, cobertes, naus i espais on podem fer aquesta aposta”, i afegia que cal “involucrar a tots els sectors” en el debat del model energètic del futur.
Marta Moreta (PSC) va dir que “és necessari fer un estudi sobre la viabilitat” de la instal·lació de plaques que “ocupen grans extensions de terreny”, i va apuntar que cal un estudi “vinculat al POUM” perquè considera que “aquesta és la forma més adequada per poder-ho encarar”.
El projecte ocuparia 432 hectàrees –una superfície superior a la zona urbana de Manlleu– que afectarien els termes de Manlleu, Torelló i l’Esquirol, repartides en dos camps de 49,9 megawatts i d’unes 200 hectàrees cadascun. Els tres ajuntaments ja han emès informes negatius al respecte, perquè malgrat apostar per les energies renovables consideren el projecte desmesurat i que no revertiria al territori.
La proposta conjunta amb el Consell Comarcal, a finals de gener
El regidor de Serveis Territorials de Manlleu, Enric Vilaregut (ERC), va explicar al ple que aquest mateix dimarts es van reunir diversos ajuntaments, el Consell Comarcal d’Osona i Unió de Pagesos per avançar sobre la normativa conjunta que plantegen i va dir que el Consell ja s’havia avançat i té un estudi previ que “tindrem al gener”. És l’embrió a partir del qual “naixerà una normativa o criteris tècnics” comuns. “Esperem tenir-ho a finals de gener” i després es disposarà d’uns dos mesos per acabar-lo de vestir, fer aportacions i negociar amb la Generalitat per enviar-ho a Urbanisme. D’aquesta manera confia que amb tot plegat “en set o vuit mesos ha d’estar”.Manlleu
