L’equip de govern de Manlleu format per ERC i MES, tot i estar en minoria, va aprovar al ple les ordenances fiscals sense despentinar-se: els tributs i taxes per a l’any que ve van comptar amb el suport de la CUP, PSC, ICV i la regidora no adscrita Maite Gallifa. CiU, el principal grup de l’oposició, hi va votar en contra. L’acord, bastit a partir d’una proposta electoral de la CUP, té com a punt més destacat la introducció d’un recàrrec, com ja va fer la setmana passada l’Ajuntament de Vic, per al 10% d’immobles d’ús comercial, industrial i d’oficines amb major valor cadastral. Aquesta mesura, que s’aplica sobre 125 immobles, afecta bàsicament supermercats, les naus industrials més grans i edificis d’oficines bancàries.
La regidora d’Hisenda, Marta Alsina, d’ERC, va detallar que el tipus de gravamen general (el percentatge que s’aplica sobre el valor cadastral per calcular l’import a pagar) serà el mateix que aquest exercici: el 0,666. Això farà que el 50% d’habitatges de menys valor paguin el mateix i que el 50% dels de més valor se’ls abaixi lleugerament el rebut. El motiu és que aquests últims, com tots els immobles amb ús de comerç, indústria i oficines, fins aquest any tenien un recàrrec del 6% (se’ls aplicava un tipus del 0,706 en comptes del 0,666) imposat pel govern central a través de l’anomenat decret Rajoy. Aquest recàrrec, ara, ha desaparegut. L’Ajuntament, per no perdre tants ingressos, també ha retirat la bonificació del 4% per tenir el rebut domiciliat. La disminució, per tant, serà del voltant del 2%.
Però no per a tothom. Al 10% d’indústries, oficines i comerços amb més valor cadastral se’ls aplica un tipus més alt. En el cas de les indústries, del 0,91 (la puja és del 28,9%); en el cas de les oficines, de l’1,10 (s’incrementa un 55,8%), i en el cas dels comerços, del 0,811 (s’enfila un 14,8%). La mesura afectarà unes 70 indústries, uns 50 comerços i 3 oficines bancàries. “L’IBI és un impost proporcional; amb aquesta mesura el fem una mica més equitatiu”, va justificar Alsina al final de la seva exposició. Tot i aquest increment, tenint en compte la desaparició del decret Rajoy, la recaptació global hauria baixat en 40.000 euros. Ara bé, l’eliminació del 4% de la bonificació representa un ingrés addicional de 180.000 euros. Per això, l’Ajuntament de Manlleu té la previsió d’acabar recaptant uns 140.000 euros més.
LES DEIXALLES: 128,50
La major part del debat es va centrar a l’entorn de l’IBI, el tribut rei. Tot i això, es van aprovar altres ordenances. Una de les populars, la taxa d’escombraries. El servei, va explicar Alsina, s’apuja entre un 4% i un 5%, però només s’incrementarà el rebut l’1%. Un domicili pagarà 128,50 euros. A més de CiU, la CUP també va dir “no”. A proposta del PSC s’inclou una bonificació del 10% per a bars i restaurants per ús de la deixalleria.
La CUP, grup al qual Marta Alsina va atribuir el mèrit d’identificar la via per fer la puja als immobles de més valor, va definir el mecanisme com a “progressiu” per aconseguir uns diners addicionals per pal·liar “la situació d’emergència social”. En aquesta línia, entre les esmenes acceptades al PSC hi ha, entre altres, el compromís que es bonifiqui el 15% de l’IBI als immobles amb menys valor cadastral titularitat de famílies nombroses. Aquesta mesura, assumida com a compromís, s’haurà d’aprovar en el marc del pressupost. També es va veure amb bons ulls la proposta d’ICV de gravar els habitatges buits, però per falta de temps no s’hi va introduir. La regidora no adscrita Maite Gallifa va veure bé el “caràcter social” de la proposta. La veu discordant va ser la de CiU. “Es continua anant pel camí equivocat”, va denunciar Benjamí Nieto després de constatar l’increment dels tributs dels últims anys. Va demanar que es revisessin els valors cadastrals. Alsina li va respondre que no és competència municipal i que, si es revisessin, podria ser que anessin a l’alça.
