La setmana passada s’oficialitzava el seu cessament com a director general de Coordinació de les Policies Locals. L’han fet plegar? Ho va demanar vostè mateix?
Mai vaig percebre del nou govern cap voluntat clara de la meva continuïtat. Evidentment que m’hauria agradat seguir. Vam preparar un pla director de les policies locals que considero imprescindible i molt necessari per a Catalunya, hauria volgut desplegar-lo.
Va poder dir que es volia quedar?
Directament no ho vaig fer, no es va donar la circumstància. Amb la nova consellera hi vaig tenir només una reunió per explicar-li què era el pla director i les línies mestres que crec que caldria desenvolupar al voltant de les policies locals i els vigilants municipals.
D’alts càrrecs d’Esquerra Republicana n’hi ha que s’han mantingut. Per tant, no tothom ha complert la directriu del partit d’abandonar el govern. Què en pensa?
Com a mínim en el cas dels directors generals, s’hauria de treballar per projectes. Si un en té un de bo per al país, l’hauria de desplegar qui l’ha treballat. ERC n’ha deixat d’a punt que es farà seus el nou govern. La feina no ha sigut tan dolenta com asseguren alguns.
Es considera un home de partit?
De país. Tot el meu activisme polític ha estat de país, des de l’Assemblea fins ara. Sempre he treballat per la transversalitat. Per mi les majories absolutes no són bones, soc partidari d’acords. Per això em va saber greu que Junts deixés el govern. L’independentisme s’havia de mantenir unit i anar construint estructures d’Estat.
Les policies locals depenen dels ajuntaments. Partint d’aquesta base, com s’articula una coordinació general?
A l’Estatut del 1978 ja hi havia les competències de coordinació. El del 2006 hi va afegir les d’ordenació, però la Generalitat no les ha arribat a desplegar mai. Com a màxim responsable de la seguretat d’aquest país, la Generalitat hauria de donar molt més suport als ajuntaments en la gestió dels seus cossos policials, sobretot a fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Hi ha municipis petits als quals els suposa un 30% o un 40% del pressupost.
Un dels problemes endèmics de les policies locals és l’elevada rotació d’agents. A què es deu?
Hi ha una guerra caïnita entre policies locals. I limitar el dret dels agents d’optar a una plaça a un altre lloc és molt difícil, per això caldria compensar els ajuntaments que tiren endavant processos de selecció i que dediquen diners, temps i esforç a formar efectius a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Aquesta és una de les ajudes que podria oferir la Generalitat, com suport en la redacció dels plans locals de seguretat, uniformitzar els sistemes informàtics i les claus d’accés, per augmentar la col·laboració entre cossos; o muntar un sistema de convocatòries periòdiques a les quals es poguessin acollir els ajuntaments interessats. Ara tenim 217 cossos, 217 processos de selecció. No té sentit.
A Osona hi ha la Guàrdia Urbana de Vic i les policies locals de Manlleu, Tona i Torelló. Treballen bé?
Sí. Tant com els Mossos d’Esquadra. Passa que mai es pot comparar aquest cos, un elefant de 18.000 agents, amb policies locals que en sumem 11.500 distribuïts arreu del territori, 3.500 dels quals a Barcelona. Són cossos que ho fan molt bé i que molts cops han d’assumir competències que no els són pròpies, com la de seguretat ciutadana. Això relega el que els tocaria de veritat, com respondre a l’incivisme o regular el trànsit.
A Osona i el Ripollès hi ha també molts pobles amb vigilants i guardes municipals. Una figura molt desemparada legalment…
Efectivament. Cap marc normatiu més enllà de dos articles de la llei de policies locals. Als vigilants i guardes se’ls hauria de donar seguretat jurídica, igual que fer un decret que aclareixi les seves funcions. Els ajuntaments a vegades els encarreguen feines que no els són pròpies.
Tem que el treball que ha deixat a punt no prosperi?
La resposta la té la nova consellera d’Interior. Segons ha anunciat, les policies locals seran un dels elements importants de la seva legislatura. Ho ha de demostrar.
Amb el conseller Elena s’hi entenia?
Sí, tot i les dificultats que planteja qualsevol nova direcció i els cops de colze amb altres ja existents.
Quins canvis creu que es notaran amb el relleu a Núria Parlon?
No ho sé. Dependrà molt del paper que tingui el director general de policia, l’antic major Trapero. Sempre penso que a la Generalitat li falta un secretari tècnic de seguretat. Com que de moment no hi és, veurem quin rol es reserva a la direcció general de Policia, que sempre té tendència expansionista, i com blinda les seves competències la direcció general de Coordinació de les Policies Locals.
Ja fa quatre anys que la seguretat està contínuament a l’ull de l’huracà. Ciutats com Vic o Manlleu són més insegures que abans?
No. El que ha augmentat és la percepció d’inseguretat.
Per què?
Som un país que ens falta cultura i consciència en seguretat, tant socialment com política. Quan parlem de seguretat ho fem d’una manera molt infantil. En termes objectius, moltes vegades les dades les acaba facilitant el Ministeri de l’Interior. Per què? A les juntes locals de seguretat gairebé mai tampoc s’hi convida societat civil. Tot es cuina de portes endins. S’hauria de parlar molt més clar a la ciutadania: quins problemes tenim? Quins efectius hi estem destinant? Què farem després? Tot això canviaria la percepció d’inseguretat.
Amb dades objectives no ha augmentat la delinqüència?
No. Ara bé, vivim en un món globalitzat i sí que han variat els tipus de delictes. Les nostres normes en seguretat es remunten a fa més de 20 anys. Ens hauríem de posar al dia amb coses tan bàsiques com actualitzar els convenis de col·laboració entre policies locals i Mossos d’Esquadra. Tots els ajuntaments els tenen caducats. I si havent-hi més presència policial que en altres èpoques la gent se sent més insegura, és que potser hem de treballar la proximitat. També implicar la ciutadania. Abans, si una persona posava els peus a sobre el seient del tren, algú li deia que els tragués. Tot això ha desaparegut: hem cedit tota la gestió de l’incivisme a la policia, fins i tot a l’hora de parlar amb un veí. Catalunya ha passat de sis a vuit milions de persones, hi ha més immigració, més varietat de cultures, diferents maneres de gaudir l’espai públic… Però que els sorolls ens molestin no vol dir més delinqüència, sinó incivisme.
Què pensa del discurs d’Aliança Catalana?
Estan ocupant un espai que els altres partits no han volgut tractar. S’aprofiten de la immigració per deixar anar coses que moltes vegades no s’adduïen a la realitat, però també s’ha de poder explicar que ara som vuit milions i abans n’érem sis, que ha arribat gent de fora… I impulsar mesures perquè les persones nouvingudes entenguin què és Catalunya, quins són els nostres valors i que considerem el català imprescindible.
Posa fi a la seva etapa política?
Ara la meva voluntat és escriure. Abans, a Catalunya hi havia grans instruments que permetien crear aquesta substància gris de debat sobre la seguretat, com la Revista Catalana de Seguretat Pública. Tot això ho hem perdut. La política és gestió. Tornar-hi o no dependria del projecte, de per què se’m necessités. Hi seré sempre que l’objectiu sigui construir estructures d’Estat per a una futura Catalunya independent.
Què votarà al congrés d’ERC de finals de mes?
Des del 2017 s’han fet coses bones, però també dolentes. Soc partidari de cares noves, un nou aire i un nou enfocament de la realitat política del país. Espero que qui guanyi tingui la capacitat de recosir ERC. Veient com ha anat la campanya, farà falta.
L’ha sorprès el nivell de crisi interna?
Absolutament. No m’ho esperava. No beneficia el partit, i quan hi hagi eleccions s’haurà de treballar molt per explicar el projecte i generar confiança. Tots els partits passen etapes així, però la d’ERC ha sigut excessivament virulenta. Els draps bruts s’han de rentar sempre a casa.
{{ comment.text }}