Molts pares i mares pensen que un dia els seus fills potser aniran a la universitat. El que no pensen, ni uns ni altres, és que seran companys de classe o fins i tot de festes universitàries. Lídia Casals va decidir fer la prova d’accés a la universitat quan ja tenia el fill gran. Primer no la va passar i això va fer que l’any següent, quan la va superar i es va matricular a la Universitat de Vic, coincidís amb el seu fill, Eduard Ortega. Tots dos tenien els mateixos interessos, la música i l’ensenyament. Ella va optar per fer Educació Infantil; ell, per la Primària, però en fer la menció de música al llarg dels quatre anys han compartit pupitre en algunes assignatures.
Logísticament els ha estat còmode i si coincidien en horaris marxaven de casa junts. Ortega diu que al principi “et talles una mica” amb els companys perquè penses que “hi ha la meva mama al costat”, però després quan t’hi acostumes pots ser tu al 100%. De fet ja es veu d’una hora lluny que la Lídia, com li diu el seu fill quan són a la UVic, i ell tenen molta complicitat. Això ha permès que es donessin cops de mà a l’hora de fer alguns treballs, sobretot en l’anglès, que “ell el domina més”, comenta Casals.
El fet d’anar a la universitat va associat a les festes universitàries. Hi han anat tots dos. Casals diu que encara que tingui 44 anys “les Unigresques les has de viure” i “tinc l’esperit jove”. El fill diu que “són un xou” i que “com que tenim molta confiança m’ha vist de totes maneres”, encara que al principi “talla una mica el rotllo”. Fins i tot, en una de les Unigresques, en què hi ha consumicions, “com que ella no té tendència a beure n’hi vaig anar a demanar alguna que li quedava”. Això sí, en el cas de “les xurris” mirava d’amagar-se “una mica”.
Ara Ortega, amb 22 anys, ja ha acabat la carrera i ha estat de sort. Ja treballa fent una substitució fins a l’abril com a mestre de música en una escola de la Gleva. A la mare li falta el treball de final de grau i una assignatura. De fet, ella ho ha tingut més complicat perquè combinava els estudis als matins amb la feina de comercial a EL 9 NOU a les tardes. Per atrapar-ho s’ha posat al dia amb les noves tecnologies.
Un cop passats quatre anys ho valoren positivament. La mare ha intentat “no ser una mare pesada” i ell no hi ha trobat res negatiu.
