Nascut a la Garriga però establert a Torelló, Oliveras és l’home del temps a RAC1.
Ens hem d’acostumar cada vegada més als fenòmens meteorològics extrems?
Sí, perquè s’està veient que a més temperatura hi ha més probabilitats que els fenòmens meteorològics siguin més extrems. L’augment de temperatura seria com posar més combustible a una màquina, per tant té més embranzida i força. A més evaporació de l’aigua del mar, les nuvolades s’inflen amb més força. I després d’una situació de calor acumulada en el temps, quan arriben situacions d’aire fred en alçada com passa al setembre i octubre, doncs és molt probable que es generin fenòmens de més intensitat. El clima està canviant, estem amb un escalfament global agreujat per l’acció de l’home i els fenòmens de molta intensitat es poden anar produint amb més freqüència.
I es pot atribuir al canvi climàtic?
Les gràfiques dels gasos d’efecte hivernacle han anat augmentat en les últimes dècades. I amb l’augment de CO2 a l’atmosfera el clima s’escalfa. Això té efectes sobre la salut amb la contaminació atmosfèrica i també en el clima: augmenta la temperatura i pot derivar amb tempestes més potents o grans onades de calor. La mitjana del clima tendeix a l’alça i a una reducció de les precipitacions, però la pujada es fa en forma de dents de serra. Ens podrem trobar anys que siguin remarcables per la presència de temperatures baixes o molta aigua.
Es diu que desapareixeran la primavera i l’estiu. És així?
Sí, en els últims anys l’estiu el que està fent és allargar-se per darrere i guanyar presència per davant. Ho hem vist aquest any, amb un maig molt càlid. El maig es disfressa de juny, el juny de juliol i acabem amb un setembre amb temperatures que podrien ser de l’agost. Tot indica que la tendència és que cada vegada més passem de l’hivern a l’estiu d’una forma més sobtada. De nou, però, alguns anys tindrem la suavitat de la primavera i la tardor.
Fenòmens com la pedregada que va afectar la Bisbal d’Empordà són impossibles de preveure?
La funció del Servei Meteorològic de Catalunya conjuntament amb Protecció Civil és avisar la població d’algun tipus de risc associat al temps. El que es vol treballar és analitzar les condicions que tenia la Bisbal el dia de la pedregada, en el moment previ a la tempesta. Un cop recollit això, si detectem aquestes condicions en un altre moment en un altre punt de Catalunya podrem dir “Ep! Aquí es pot repetir la tempesta de la Bisbal”, i fer l’avís adequat a la població.
Caldrà formar-se de nou en previsió meteorològica per la nova tipologia de tempestes que s’estan formant en l’entorn del Mediterrani?
Sí, perquè en els últims anys estem anant cap a un clima més càlid i, per tant, amb unes peculiaritats més tropicals. Tot i ser un mar petit, si l’aigua del Mediterrani arriba als 26 o 27 graus a finals d’estiu fa que el creixement de nuvolades adoptin una forma semblant als ciclons del Carib, i es produeixin els medicane o petits huracans al Mediterrani. Els meteoròlegs observem fenòmens que abans eren molt esporàdics i que ara passen més sovint. Un exemple és que caiguin molts litres per metre quadrat en poc temps. Està creixent l’índex de torrencialitat.
Què li crida més l’atenció del clima d’Osona?
Soc de La Garriga i sempre he tingut enveja d’Osona perquè us quedàveu els fenòmens més extrems: les nevades, les tempestes, les gelades… A Osona hi ha la possibilitat de veure molts fenòmens perquè tenim la Plana de Vic, a pocs quilòmetres una zona del Prepirineu com el Cabrerès o a l’altre extrem, el Montseny. M’agrada la diversitat del clima que hi ha a Osona. I òbviament, la pubilla: la boira.
Fa la sensació que les grans tempestes sempre es formen al nord d’Osona. Quina és la explicació?
Els nius de tempestes, l’origen, es forma a les comarques veïnes del Pirineu, com pot ser el cas del Ripollès, el Berguedà o la Garrotxa. La proximitat amb Osona fa que quan toquen amb les muntanyes que fan de frontera com pot ser Milany o el Cabrerès la tempesta guanyi força. En entrar a la Plana i trobar l’escalfor acumulada encara s’inflen més i és quan descarreguen. I normalment ho fan fins a la meitat de la comarca, més o menys fins a Vic. També hem vist que els grans rius com pot ser el Ter fan l’efecte d’un canal, i sovint s’emporten les tempestes cap a Roda o Manlleu.
Hem de preveure una tardor complicada en termes meteorològics?
Hi ha les condicions perquè a la tardor tinguem més fenòmens meteorològics de molta intensitat. Estem en una zona de contacte entre les masses d’aire càlid que arriben del nord d’Àfrica i les fredes del nord d’Europa. Després d’un estiu amb molta calor acumulada és fàcil que quan es despengin les gotes fredes topin amb l’escalfor del Mediterrani a prop de Catalunya. I això pot voler dir aiguats torrencials. És probable que haguem de parlar d’inundacions en zones de la costa i creixement de rius i rieres.
