Màxima preocupació a les empreses per l’encariment de la factura de la llum

El preu de la llum ha tornat a tocar sostre aquesta setmana, amb un màxim històric que dimecres va arribar als 115,83 euros per megawatt/hora (MWh). L’onada de calor dels darrers dies continua alimentant la tempesta perfecta. L’any 2021 va començar amb el temporal Filomena i un increment de la demanda d’electricitat a causa del fred, però ara són les altes temperatures les que han disparat l’ús de sistemes de climatització que contribueixen a sufocar la canícula estival. Pugen –i pujaran– les factures que arriben a les cases, però encara més les d’empreses amb un consum intensiu d’electricitat, com ara les frigorífiques, els escorxadors o les del sector químic i el metal·lúrgic que, juntament amb l’alimentari, són els que registren una major demanda d’energia a l’Estat espanyol. Jordi Rabat, de la consultora Energy Tools, qualifica la situació de “límit” i alerta que l’escalada de preus està triplicant i duplicant les factures de la indústria: “Si no s’hi posa fre, com a mínim perdrem entre un 10% i un 20% d’empreses que no podran aguantar. Fins i tot les comercialitzadores estan espantades”. Les previsions tampoc conviden a l’optimisme, ja que els mercats de futurs auguren que la tendència a l’alça s’allargarà tot el 2021 i probablement també fins a principis de l’any que ve. FACTORS ESTRUCTURALS I CIRCUMSTANCIALS L’electricitat no es pot emmagatzemar, és a dir que no hi ha l’opció de produir-ne més a la primavera o a la tardor i guardar-la. Aquesta simple raó explica que tingui un preu volàtil, ja que ara per ara –quan hi ha un pic de demanda– cal recórrer a centrals de generació més cares, les de cicle combinat. Tal com explica l’economista i periodista Xavier Sala, que ha analitzat l’evolució del preu de la llum des del 1998 fins a l’actualitat en un treball de periodisme de dades de la Universitat Oberta de Catalunya, l’any passat el 44% de l’electricitat que es va consumir a l’Estat espanyol provenia de fonts renovables, com el sol o el vent, però aquests recursos depenen de la meteorologia i, per tant, són inestables. “Per satisfer l’elevada demanda en moments com l’actual s’ha de recórrer a centrals complementàries més cares; a l’Estat espanyol, les de cicle combinat”, apunta Sala. El preu del megawatt per hora s’acaba fixant en funció de l’última energia que entra en joc, la que permet casar oferta i demanda, és a dir, que encara que un percentatge molt alt d’electricitat provingui de fonts renovables, pràcticament gratuïtes, al final la paguem tota al preu que fixa la generació amb cicle combinat. “És com si mengem amanida, però a taula s’hi asseu un company que demana entrecot i tots acabem pagant pel seu plat”, exemplifica Rabat. Hi ha dos factors macroeconòmics que ara també agreugen la situació. I és que si de normal cremar gas ja és més car que tibar del sol o el vent, actualment la demanda d’aquest recurs s’ha disparat al continent asiàtic i en països com el Brasil, que passa un període de sequera i s’ha vist obligat a recórrer al gas per substituir l’energia que habitualment provindria de centrals hidroelèctriques. Sala i Rabat assenyalen com una altra causa de l’encariment que la Unió Europea és cada vegada més estricta en el control del canvi climàtic i augmenta el preu de contaminar emetent diòxid de carboni a l’atmosfera. “Quan estem a casa volem endollar els aparells i que funcionin, però per això cal assegurar una estabilitat que ara per ara no ens garanteixen les renovables”, diu Sala, “s’ha fet una aposta molt important per potenciar-les, però després no s’ha desplegat un sistema d’emmagatzematge o de multiplicació de punts de generació”. Això és el que explica que en moments de pic de demanda calgui recórrer a sistemes de producció més cars, una derivada de no comptar tampoc amb una bona interconnexió energètica amb el continent: “La factura econòmica, social i climàtica de construir centrals nuclears és molt elevada, però a França han optat per aquest sistema i, un cop les tens en marxa, la generació d’electricitat és molt barata, pràcticament zero. Amb el 12% d’interconnexió que recomana Europa i no el 3% actual, en podríem comprar i no dependre del cicle combinat”. APOSTA PER L'AUTOCONSUM La tendència a l’alça del preu de la llum preocupa, i molt, les empreses, que majoritàriament tampoc s’han vist afavorides pel nou sistema de facturació ni les franges horàries implantades el mes de juny. En el cas d’ESTFRED, que es dedica a l’emmagatzematge frigorífic a Sant Miquel de Balenyà, els darrers vuit mesos la factura elèctrica ha pujat un 56% i el pitjor és “la sensació que ningú ni vol ni pot solucionar-ho”. Això fa que la majoria d’empreses consultades per EL 9 NOU posin el focus en la necessitat d’avançar cap a l’autoconsum i deixar de dependre de la xarxa i la generació a gran escala. Pinsos Sant Antoni, per exemple, preveu haver cobert de plaques solars les teulades de totes les granges d’aquí a dos mesos, i també ho estudia per a la fàbrica. Frigorífics Ferrer compta ja amb una instal·lació de 220 kWp a la planta de Vic que ha rebaixat un 15% la factura de la llum. Jordi Riera, cap d’Enginyeria i Manteniment, explica que a l’hora de refrigerar també estan substituint els gasos convencionals de freó per d’altres que “no fan mal a la capa d’ozó, com l’amoníac”, i que, a més a més, tenen un rendiment un 30% més alt, és a dir, que “millorem tant en eficiència com sostenibilitat”. Patel, a Sant Martí Sescorts, es fixa avançar amb les mateixes metes. Des de la direcció expliquen que a partir de l’any que ve “es comprarà com a mínim el 30% d’energia provinent de fonts renovables”, i que s’ha acordat amb l’empresa subministradora continuar així almenys “els propers 10 anys”. Aquest 2021 també tenen previst instal·lar panells fotovoltaics damunt del nou edifici d’aparcaments i arribar a produir més de 700 MWh anuals d’energia verda. Entre altres mesures ja en marxa citen que s’aprofita la calor residual per reescalfar aigua i, com Pideca, de Sant Quirze de Besora, que es revisa periòdicament les tarifes per mirar d’evitar les sacsejades del mercat. MENYS COMPETITIVITAT En el context actual de pandèmia, l’encariment de la factura de la llum està coincidint amb una escalada del preu de gairebé totes les matèries primeres, des del coure fins al vidre, l’acer o l’etanol. Això també preocupa el sector empresarial, que alerta que aquesta circumstància sumada als vaivens del cost de l’electricitat resta competitivitat a la indústria nacional respecte a la de països com França o Alemanya. Pel que fa a les llars, les organitzacions de consumidors calculen que la factura del juliol pujarà un 36% de mitjana. Reclamen al govern mesures per frenar l’especulació i evitar les portes giratòries que fan que “el sector públic afavoreixi els interessos i reforci el poder de les grans companyies elèctriques”.

Màxima preocupació a les empreses per l’encariment de la factura de la llum

Nova protesta al ple de Torelló per la taxa i el funcionament dels contenidors xipats

Sant Sadurní, el poble més petit d’Osona, rep una oficina bancària mòbil

Osona Artesana vol potenciar l’artesania de la comarca, com ara, el taller Bufallums de Tona

La primera carn 100% de ramaderia regenerativa de Mas la Sala

LA PREGUNTA

Creu que Espanya ha d’incrementar la despesa en Defensa?

Arresten el conductor que va provocar l'accident mortal a l'Eix on van morir una dona embarassada i la seva parella

Junts trenca amb el PSC i es queda governant en minoria a Manlleu

Detenen dos joves per atracar una joieria a Torelló

Roben a l’aparcament dels treballadors de l’Hospital de Vic

La comunitat musulmana de Manlleu organitza un iftar especial per donar a conèixer el ramadà

Accident entre una furgoneta i un cotxe a Vic a l'antiga carretera de Prats

Mor l'empresari de Taradell Aman Barfull

La plaça de la Catedral de Vic, escenari d'un anunci de televisió

Mor un veí de Tona de 43 anys en un accident laboral a Centelles

Desarticulat un grup criminal que cultivava marihuana en una nau de Manlleu