L’absència de pluja continua tensant costures i, com que les persones no podem viure sense aigua, igual que els animals deixar de beure’n o la indústria prescindir-ne, el país es va eixugant. Això portava la Generalitat a moure fitxa aquest dijous i intensificar les restriccions a 202 municipis catalans, incloent-hi Barcelona i els que depenen de l’embassament de Sau.
No és el cas d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, que beuen directament de la capçalera del Ter o el tram mitjà del Llobregat, però també aquí la situació és extrema i s’insisteix a tenir present aquell eslògan que “cada gota compta”.
Així, totes tres comarques es mantenen al mateix llindar que els últims mesos –el d’excepcionalitat–, amb un límit de consum de 230 litres per habitant i dia. En són 30 per sobre dels pobles i ciutats en emergència, però això no treu que l’Agència Catalana de l’Aigua hagi començat a tramitar expedients que poden acabar en multes.
Entre els ajuntaments que han rebut toc d’atenció hi ha Torelló. La mitjana de consum mensual del municipi va ser de 243 litres per habitant i dia el 2023. David Sànchez (ERC-JpT), regidor d’Urbanisme, Manteniment, Infraestructures, Serveis Públics i Medi Ambient, explica que han presentat recurs a la sanció de 14.000 euros que l’ACA els va notificar pel setembre: “Suposo que ens hi estaran, perquè justament són diners que podem dedicar a reduir la despesa”.
Detalla, en aquest sentit, que el consistori i Onaigua, la concessionària del servei, han intensificat la recerca de fuites, a més a més de mesures com sectoritzar la xarxa per “disposar de telelectures a temps real i, amb aquesta informació, actuar”. Entre altres opcions d’estalvi també barallen si activar o no restriccions als equipaments esportius.
Com Torelló, de la setantena de municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès n’hi ha 34 –gairebé la meitat– que excedeixen el topall de 230 litres de la fase d’excepcionalitat. Al capdavant de la taula hi destaquen Malla i Sant Agustí de Lluçanès, però tal com explica l’alcaldessa d’aquest darrer poble, Laia Serrat (Junts), les xifres desorbitades no es corresponen amb la realitat.
I és que es repeteix el mateix cas d’uns mesos enrere a Sant Martí d’Albars i la seva declaració inclou tant el consum domèstic com el ramader. Amb tot, el consistori no ha rebut de moment toc d’atenció de l’Agència Catalana de l’Aigua. Tampoc en tenen constància a Rupit o Planoles, on l’alcalde, David Verge (Independents), destaca que aquesta setmana han reparat una fuita que podia ocasionar la pèrdua d’uns 70.000 litres d’aigua al dia.
Ell és del parer, de fet, que aquí hi ha el quid de la qüestió: “Més que el consum de la gent, el principal problema és que les xarxes són antigues i els tubs, de nyigui-nyogui”. Això el porta a la reflexió que durant dècades no s’ha invertit com tocava en manteniment, un punt de vista que comparteix Sànchez: “Corregir-ho potser serà l’única cosa bona de la sequera”.
A l’hora d’analitzar per què hi ha municipis als quals s’ha obert expedient i d’altres que no, fonts de l’ACA expliquen que “es fa de manera progressiva” i “sense seguir un criteri geogràfic”. També que haver rebut notificació no vol dir que el procés acabi necessàriament en multa.
Verge s’expressa en termes similars: “Tots compartim l’objectiu de reduir el consum i, si actues, no crec que l’Agència Catalana de l’Aigua tingui ànim de sanció”. Entre les multes més altes que han transcendit fins ara destaquen més de 50.000 euros a Matadepera (Vallès Occidental) o Begur (Baix Empordà).
