Pau Cortina – De la sequera extrema el gener del 2024 fins a l’abundància de reserves que s’ha assolit aquesta primavera. El pantà de Sau ha estat testimoni i icona de l’evolució de la sequera, amb unes reserves que van arribar a davallar per sota del 5% a principis de l’any passat i, després de remuntar parcialment, van tornar a tocar fons el mes de febrer d’enguany. Des d’aleshores, fruit de les pluges del març, la remuntada ha estat espectacular: aquesta setmana s’ha situat per sobre del 72%, amb una església de Sant Romà de Sau que ja gairebé ha tornat a desaparèixer sota l’aigua, com no passava des de feia gairebé 4 anys. Un canvi radical que ha testimoniat l’Agència Catalana de Notícies (ACN) amb imatges d’aquesta evolució a vista de dron.
El gener del 2024 el pantà de Sau (Vilanova de Sau) estava a punt de tocar fons. Com testimonien les fotografies aèries captades per l’ACN, les reserves d’aigua no arribaven al 5% (i encara baixarien fins al 3%, a principis de març). Va ser el punt més extrem de la sequera que ha viscut Catalunya els darrers tres anys, i el moment en què el Govern va decretar l’entrada en fase d’emergència a tot el sistema Ter-Llobregat (que es trobava al 16%), que abasteix l’àrea metropolitana i part de Girona, on viuen més de 6 milions de persones. Un any i dos mesos després, aquest àmbit acaba de desescalar fins a la fase de ‘prealerta’, l’anterior a la situació de normalitat, amb unes reserves superiors al 64% de la capacitat total.
La fotografia de l’embarcador de la zona recreativa del pantà, sense ni una gota d’aigua i amb quatre patinets aquàtics varats a la sorra, contrasta amb la imatge de normalitat que ofereix avui el mateix indret, una mica més d’un any després.
El mateix succeeix amb la cua de l’embassament, per on aleshores gairebé no entrava l’aigua del Ter i que avui llueix plena, amb les aportacions de les pluges abundants de març. Es preveu que en reculli més pròximament, amb l’inici del desgel.
El nivell de reserves de Sau ha oscil·lat més que el d’altres embassaments de les conques internes al llarg de la sequera, per la seva interrelació amb el pantà veí de Susqueda. Ambdós estan connectats, i en moments d’escassetat l’ACA va optar per transferir les poques reserves de Sau cap al segon, per preservar la qualitat de l’aigua per al consum humà, fet que va extremar la imatge de sequera que transmeten les fotografies aèries. En qualsevol cas, l’embassament de Sau ha passat d’estar al 4,5% (imatges de fa un any llarg) a gairebé el 73%, ara mateix. Els embassaments del Ter-Llobregat, en conjunt, també han viscut una escalada molt important: del 16% (quan es va decretar l’estat d’emergència), al 64,4%, a primers d’abril de 2025.
Una altra imatge il·lustrativa de com ha canviat la situació és la de la presa de l’embassament, que connecta Sau amb Susqueda. En la imatge de gener del 2024 s’aprecia tant la poca aigua que contenia el pantà com el fet que aquesta es transferia cap a Susqueda per preservar-ne la qualitat. En la imatge actual, es pot comprovar com el nivell d’aigua ja està proper al límit de la capacitat de l’embassament.
Més enllà de la imatge de l’església Sant Romà de Sau, convertida en el termòmetre de la sequera i de la qual avui ja només en sobresurt la part superior del campanar, una altra instantània eloqüent és la que mostra l’embassament en un pla general des de l’extrem més allunyat de la presa, amb els singles de Tavertet a l’esquerra. La fotografia actual està presa exactament des del mateix punt que la de fa un any i tres mesos, però per on arribava l’aigua aleshores i on arriba avui, semblen dos llocs diferents.
El canvi de Sau és, en part, un mirall del que ha passat als embassaments de les conques internes catalanes durant aquest darrer any i mig. El més gran de tots els embassaments de les conques internes, Susqueda, també ha remuntat ostensiblement i ha més que duplicat reserves: del 20,8% al 43%.
La Baells (Cercs) és un altre pantà que ha viscut un creixement excepcional i ha passat del 21% el gener de 2024 a superar ara el 95%, fet que ha comportat que hagi de desembassar aigua. De la seva banda, la Llosa del Cavall (Navès) està avui al 58% de la seva capacitat, quan fa poc més d’un any lluïa al 16,6%. Sant Ponç (del 30% al 74,3%). A l’Alt Empordà, Darnius Boadella ha respirat finalment aquesta primavera, amb un salt des el 16% fins al 65%.
Riudecanyes ha crescut també espectacularment, ja que si a l’octubre no acumulava ni un 2% de l’aigua que pot emmagatzemar, ara ha escalat fins per sobre del 50% de la seva capacitat. Pel que fa al de Siurana, no presenta un balanç tant positiu, i està ara al 24,6%, si bé és cert que la tardor passada va arribar a estar pràcticament sec.
{{ comment.text }}