Notes de premsa de l’AMI
L’AMI REAFIRMA EL SEU COMPROMÍS AMB L’EXERCICI DE LA SOBIRANIA FISCAL ALS AJUNTAMENTS CATALANS
Ahir a la tarda, més de seixanta alcaldes i regidors de diferents comarques de Catalunya es van aplegar a l’ermita de Sant Sebastià de Vic per parlar de sobirania fiscal. Es tractava d’un acte convocat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) per reafirmar el compromís que van adquirir fa uns mesos amb l’exercici de la sobirania fiscal per part dels ajuntaments catalans. En aquests moments, ja hi ha 39 consistoris que l’estan duent a terme i 131 que ja han aprovat per ple municipal el seu compromís per exercir-la properament. O sigui, un total de 170. L’ermita de Sant Sebastià està situada en un turó que domina la plana de Vic. Fa més de 300 anys, concretament el 1705, un grup de prohoms vigatans van signar el Pacte del Vigatans, un compromís que va iniciar el procés de la guerra de successió i que volia preservar els drets i privilegis, en definitiva, les llibertats del poble català.
L’acte d’ahir a la tarda tenia com a objectiu, segons l’alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, “reafirmar el compromís amb la sobirania fiscal per poder aconseguir que, el dia que declarem la independència del nostre país, el procés sigui tot un èxit”. També buscava crear consciència als altres municipis que aquest “és un acte polític” que “és perfectament legal” ja que els municipis que estan pagant els seus tributs des de fa mesos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) “no han tingut cap problema”. Vila d’Abadal va situar el sostre mínim per iniciar el procés en una recaptació de 2.000 milions d’euros. Tot el procés que s’ha iniciat als consistoris catalans de sobirania fiscal es fa d’acord amb el Govern de la Generalitat.
Van parlar també en aquest acte l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, que exerceix la sobirania fiscal des de fa mesos (de fet, va ser un dels primers consistoris en practicar-la) i el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Ripoll, Josep M. Creixans, que alhora és assessor fiscal. Tots dos van remarcar que el procés compta amb totes les certificacions necessàries per part de la Hisenda espanyola conforme el municipi està al corrent de pagament i que l’ATC està reconeguda com a ens de recaptació.
VILA D’ABADAL DEMANA QUE LES CONSULTES ALS MUNICIPIS PUGUIN ANAR MÉS ENLLÀ DE LES COMPETÈNCIES LOCALS
L’alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, ha comparegut aquest matí davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya per donar el punt de vista de l’entitat independentista i realitzar les aportacions pertinents sobre la proposició de Llei de Consultes Populars no referendàries i participació ciutadana. Al seu costat, hi tenia Carme Garcia Lorés, alcaldessa de Rubí, en nom de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Marc Pifarré, secretari general de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). El mes de maig del 2012 ja hi va haver una primera compareixença dels tres representants municipalistes per aquest tema.
Vila d’Abadal ha manifestat que el projecte de llei “limita les consultes a les competències municipals” però és molt important que també reculli “les qüestions que afectin als municipis” siguin o no de la seva competència. Ha posat com a exemple els assumptes relacionats amb les infraestructures, les polítiques culturals, l’educació o la natura, que sovint tenen un àmbit supramunicipal. L’alcalde de Vic manifestat que “potser quedaríem sorpresos dels resultats de determinades consultes del territori respecte a aquests temes”.
Un segon punt que ha posat de relleu és la utilització del padró com a eina estructural per realitzar la consulta. “El padró és una eina molt imperfecta, té molts defectes” ha afegit, al mateix temps que s’ha mostrat favorable a marcar l’edat de 16 anys com la mínima per a poder votar. Finalment també ha destacat la importància de la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques en l’àmbit municipal i, per tant, ha considerat que aquest apartat s’ha de mantenir i, si cal, potenciar.
