Els indicadors fan pensar que estem a prop del final del túnel, però el trajecte fins a arribar-hi ha estat llarg i costerut. Dos anys després que el Consorci Hospital de Vic notifiqués els dos primers casos de coronavirus, el 12 de març de 2020, a Osona s’hi han confirmat 54.572 positius, el que equival al 34% de la població. Al Ripollès, amb 8.104 persones que han passat la covid, el percentatge és molt similar. Entre totes dues comarques hi ha hagut també 891 defuncions, prop d’un 40% en residències de gent gran i durant els primers compassos de la pandèmia, quan faltava tot: des d’eines de diagnòstic fins a equips de protecció o informació per preveure la magnitud de la crisi sanitària que s’abraonava sobre el món. Ara, el confinament sever o els plans de desescalada queden cada cop més lluny, però les autoritats sanitàries insisteixen que hi ha hàbits que han arribat per quedar-se, entre els quals el rentat de mans i la bona ventilació dels espais tancats. Tampoc hi ha dubte que el que ha marcat un abans i un després és la vacuna. Només a Osona se n’han administrat 314.126 dosis i tant en aquesta comarca com al Ripollès entre un 77% i un 81% dels ciutadans compten amb la pauta completa. Això ha restat pressió sanitària: la prova, aquest hivern. La variant òmicron s’ha traduït en rècords històrics de contagis, però molts menys casos han acabat en ingressos a l’hospital.
L’IMPACTE SOBRE LES RESIDÈNCIES
La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya està portant a terme un estudi per avaluar l’impacte de la covid-19 a les residències. El projecte respon als estralls de la pandèmia, però l’objectiu és anar més enllà i proposar canvis de model i mesures per dignificar l’atenció a la gent que viu en aquests centres. Tot i que s’haurà de refutar i fonamentar, a priori sembla que caldria avançar en la visió holística de la persona, cobrint-ne les necessitats tant hoteleres com sanitàries i socials.
L’estudi de la UVic, possible després d’haver guanyat un concurs de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca que l’ha dotat amb 279.000 euros, constarà de diverses línies de treball: una revisió de literatura especialitzada, un recull d’experiències exitoses en altres països, una radiografia de què ha passat a les residències catalanes els últims dos anys i molt treball de camp. Per a aquesta darrera línia, s’han seleccionat 38 centres de gent gran, 5 que atenen persones amb discapacitat i 2 de centrats en salut mental. Segons explica Montse Solé, la infermera especialitzada en geriatria que ha assumit la coordinació del projecte, s’hi despleguen equips per recopilar dades en un sentit tant qualitatiu com quantitatiu, i amb l’interès de parlar amb tothom que forma part del dia a dia d’aquestes institucions, des de la gent que hi viu i les seves famílies fins a les direccions o els professionals.
Un altre objectiu del treball és deixar testimoni dels documents oficials que es van anar publicant i analitzar el tractament dels mitjans de comunicació sobre els brots, ja que “depèn de cada cas, però a vegades es va acabar criminalitzant les residències quan feien el que podien amb els recursos que tenien a l’abast”. És en aquest mateix sentit que Solé destaca el paper dels professionals, que van assumir la tasca sobrevinguda de convertir-se en nexe d’unió entre els residents i les seves famílies.
El conjunt de l’estudi ha d’estar acabat pel novembre, però l’equip compta tenir resultats preliminars pel juliol. El doctor Xavier Gómez Batiste-Alentorn explica que hi ha implicats diversos organismes i grups de recerca, la qual cosa involucra cap a una cinquantena de persones.
Entre les residències que participen al projecte o han servit per fer-hi les proves pilot n’hi ha cinc d’Osona: Cals Avis (Torelló), Antus (Tona), El Nadal (Vic), La Llar Residència d’Osonament a Manlleu i el centre que té Sant Tomàs a Sant Martí de Riudeperes.
