La catedral de Vic no consta al Registre de la Propietat, no està immatriculada pel Bisbat de Vic malgrat que és seva, des de temps immemorials, a l’època del bisbe Oliba. Tot i així, no vol dir que no sigui seva, apunta l’ecònom del Bisbat de Vic, Josep Martínez, perquè hi ha documentació que així ho acredita. La catedral no surt a la llista de les 34.976 immatriculacions que va fer l’Església catòlica entre el 1998 i el 2015 –ni en les anteriors ni les posteriors– que ara fruit d’un acord entre el govern espanyol i la Conferència Episcopal Espanyola s’han revisat. Una petició del Congrés dels Diputats a la Conferència Episcopal va comportar fer una depuració, de manera que entre totes les diòcesis s’han detectat 2.575 incidències. D’aquestes, un 4,5%, en total 116 errors, són al Bisbat de Vic.
Segons l’Informe sobre Béns Immatriculats per l’article 206 de la Llei Hipotecària de 1998 a 2015, al Bisbat hi consten 419 immatriculacions, és a dir, registres que s’han fet per primera vegada. Però un cop depurat, de reals en serien 303, confirma l’ecònom. La diferència es dona perquè n’hi ha que ja estaven registrats abans, d’altres perquè estan duplicats i també perquè n’hi ha que el Bisbat diu que no són seus.
La reforma de la llei hipotecària del primer govern d’Aznar va permetre a l’Església catòlica registrar esglésies i cementiris, com també carrers o edificis públics a les administracions, un fet que des que es va crear el Registre de la Propietat el 1867, apunta Martínez, no estava permès. A finals del segle XIX, explica l’ecònom del Bisbat de Vic, es va donar “un privilegi” a l’administració i a l’Església catòlica per fer la certificació només amb la firma d’un secretari o en aquest cas del bisbe com si fos un notari, però no dels temples.
Martínez explica que el Bisbat de Vic té més d’un miler de propietats però que estiguin inscrites en serien unes 600. Recorda que el registre “és voluntari, la immatriculació és declarativa, no et dona la propietat, ja la tenies abans” i per tant s’ha d’haver acreditat. De fet, “tenim molts béns no matriculats perquè no hem acabat la feina”. Després de les queixes i la derogació de la llei d’Aznar, el procediment és el mateix per a l’Església, les administracions i la resta. De fet, apunta l’ecònom, a la diòcesi “hi ha més esglésies privades” –unes 450– que de la mateixa institució, ja que moltes són capelles privades de colònies o masies.
Entre els 116 errors que s’han detectat 99 són béns que el Bisbat havia immatriculat prèviament. D’aquests, només tres corresponen a les comarques d’Osona, el Ripollès i el Moianès. Es tracta de la parròquia de Santa Maria d’Alpens, que estava registrada des del 1929; el camp de les Ànimes de Gombrèn, immatriculat el 1980, i el sòl rústic on hi ha l’antiga església de Sant Julià de Vallfogona i l’antic cementiri, que consten al registre des del 1981. Per altra banda, hi ha set duplicats al Bisbat, entre els quals la parròquia de Sant Bernabé de Tenes a Ripoll –la resta són en d’altres comarques–. D’incidències en què consten com a propietat del Bisbat de Vic béns que són d’altres, n’hi ha 5, de les quals dues són a Osona i una al Moianès. Es tracta de l’antic hospital i l’antic dispensari de Centelles, ara amb usos per a la docència, que segons l’informe és d’una fundació privada encara que posteriorment s’ha detectat un canvi; i per altra banda, el terreny on hi ha l’església de Nostra Senyora de Maria Assumpta de Santa Maria d’Oló, que pertany a una colònia. En el llistat d’errors també n’hi figuren tres que són d’altres comunitats i dos que realment no estan inscrits.
Martínez remarca que “l’Església no té inconvenient a clarificar totes les inscripcions” i subratlla que “no hem de tornar res ja que són coses que no han estat mai nostres”. En aquest sentit, apunta que “si algú se sent vulnerat i creu que té el dret sobre alguna d’aquestes propietats que pot acreditar, que ens ho digui” i treballaran per resoldre-ho. Amb les immatriculacions, diu, el que es fa és “posar negre sobre blanc al que és de l’Església” amb la voluntat, també, de “casar el cadastre i el registre”, tot acreditat amb la documentació corresponent. De fet, des del 2015, s’han produït menys immatriculacions, admet, perquè el procediment ara és més lent i més car.
