Més malalties del cor per l’envelliment i el no cuidar-se

El Ripollès forma part de les tres comarques catalanes amb un percentatge més alt de població que té o supera els 65 anys. Osona i el Moianès estan lleugerament per sota la mitjana, però el país segueix la tendència general de la Mediterrània nord i tot Catalunya pot presumir d’una esperança de vida cada cop més alta gràcies a les comoditats de l’estat del benestar i els avenços mèdics i tecnològics. Això, que és una bona notícia, té derivades. Des del punt de vista social, la necessitat de multiplicar l’oferta de casals d’avis, excursions i serveis adreçats a la gent gran i des del sanitari, que augmenta la prevalença de malalties típicament associades al pas dels anys i el deteriorament del cos. En aquest capítol hi tenen un paper destacat les patologies del cor, des de les més conegudes, com els infarts, fins a d’altres menys habituals però que poden ser un grandíssim maldecap per a qui hi ha de conviure. A Osona i el Ripollès, el problema cardiovascular més freqüent és la hipertensió arterial, tenir la pressió alta. Afecta un de cada quatre adults i pot comportar conseqüències molt greus a llarg termini, incloent-hi –a més a més d’afectacions al cor– ictus, demència o insuficiència renal. A partir d’aquí, hi ha un quartet de malalties especialment preponderants. La primera és la insuficiència cardíaca. Es dona quan el cor no és capaç de proporcionar a tots els òrgans i parts del cos la sang necessària per funcionar correctament. La bomba no manxa bé, i això provoca retencions de líquid a llocs com els pulmons o les cames. Aquesta patologia és el motiu pel qual s’ingressa a Catalunya més pacients majors de 65 anys (450 d’anuals al Consorci Hospitalari de Vic, dels quals tres quartes parts superen la vuitantena). La mort de teixit del cor a causa d’una baixada o una interrupció sobtada de la circulació de la sang, el que popularment coneixem com a infart, és el segon problema més habitual a Osona i el Ripollès. El CHV atén anualment entre 70 i 80 persones a causa d’aquesta cardiopatia i altres de la mateixa família. La insuficiència cardíaca és la principal causa d’ingrés a partir dels 65 anys Completen el quartet de malalties cardiovasculars més comunes els problemes amb les vàlvules del cor i les arrítmies. En aquest últim cas, abans de la covid-19 a Vic s’hi col·locaven entre 60 i 70 marcapassos l’any, però quan falten quinze dies per tancar el 2022 ja s’ha superat el centenar. La doctora Sílvia Montserrat, cap de Cardiologia del CHV, atribueix l’augment a un efecte rebot de la pandèmia: “Hi ha avis i àvies que segurament es cansaven molt però no ho comentaven, i que no han vingut fins que s’han donat un cop al cap, han caigut o els ha passat una cosa més greu”. Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i amb un peu a l’Hospital Universitari de Vic i un altre a l’Hospital Clínic de Barcelona, ella és especialista en la tercera branca del quartet, les valvulopaties, malalties que poden ser de naixement o per efecte de l’edat. De totes les que engloba el paraigua, Montserrat assenyala com a més preponderants la degeneració de la vàlvula aòrtica i una insuficiència de la mitral, que, quan s’atrofien, poden comportar una aturada de la circulació de la sang o que no es mogui en la direcció correcta. En el cas de l’Hospital de Campdevànol, unes 1.300 urgències de les que atén el centre al llarg de l’any són de tipus cardiològic, més o menys el 10% del total. La cardiòloga Ximena Maulen destaca també que una de cada quatre altes al servei de Medicina Interna –200, en nombres absoluts– tenen com a diagnòstic principal malalties cardiovasculars. NO ESPERAR A CONSULTAR L’increment de l’esperança de vida és el motiu cabdal a l’hora d’explicar per què pugen els malalts de cor. Des de Vic, Montserrat posa el focus en dues particularitats més de les patologies de la seva especialitat. La primera, que acostumen a ser silents i, sobretot en persones d’edat avançada, no es detecten fins que es produeix un mareig, una caiguda, un cop de cap... que poden ser sinònim de requerir un marcapassos. Per això, diu la doctora, no s’hi val a esperar a consultar. També cal posar-se en contacte amb el CAP o l’hospital si apareix un dolor al pit o a l’esquena que, a més a més de sobtat, és fort i opressiu, signe clàssic de l’infart de miocardi. Lligada a la capacitat de passar desapercebuts, un altre atribut dels problemes del cor és que normalment es tracten en la seva fase aguda, però requereixen cuidar-se abans i després. O, el que és el mateix, prevenir els factors de risc. Envellir i fer-se gran està fora de control humà, però Maulen recomana portar una vida més o menys activa, ajustada al que permeti l’edat; no fumar ni prendre drogues i tenir presents els beneficis d’una dieta saludable. El que mengem és important perquè el pes d’una persona, però també el sucre i el colesterol, poden representar grans amenaces pel cor. La cap de Cardiologia del CHV ho complementa explicant que una de les particularitats d’Osona és que l’alta qualitat dels embotits que s’hi elaboren fa que se’n consumeixin més, la qual cosa implica diferències entre els malalts de la comarca o els de Granollers i Barcelona. També té detectada com a singularitat osonenca tractar gent soferta, forta i molt activa: “Hi ha pacients amb estenosi [estretor] servera de la vàlvula aòrtica que van cada dia a l’hort, caminen quilòmetres i arriben a consulta comentant que es troben bé i ni es maregen ni s’ofeguen ni tenen dolor”. El colesterol derivat dels embotits, marca ‘clàssica’ dels pacients osonencs Des de Campdevànol, Maulen assegura que, de base, els estrògens (hormones femenines) s’han demostrat un factor clau per retardar el desenvolupament de malalties coronàries en les dones: “Actualment, però, i sobretot com a conseqüència del tabac, no hi ha diferències d’edat entre sexes pel que fa a l’aparició dels primers símptomes”. Amb l’objectiu de reforçar la responsabilitat individual a l’hora de prevenir els factors de risc, la cardiòloga del Ripollès defensa que l’administració hauria d’abocar més recursos a les campanyes de lluita contra l’alcohol i les drogues, millorar la prevenció a través del sistema educatiu, incorporar a les farmàcies sistemes de detecció d’arrítmies potencialment greus i, entre altres mesures, construir parcs d’exercici de lliure accés. EQUIPS EN CREIXEMENT El servei de Cardiologia del Consorci Hospitalari de Vic l’integren actualment sis metges i metgesses i tres infermeres que estan dividits per processos, és a dir, especialitzats en insuficiència cardíaca, infarts, les vàlvules... En tots els casos es treballa en estreta coordinació amb l’Hospital Clínic de Barcelona, que és, de fet, on es deriven els pacients a l’hora de realitzar les intervencions i proves més invasives. A grans trets, a Vic es resol tota la part diagnòstica i la col·locació de marcapassos, mentre que la implantació de stents coronaris, TAVI o la reparació de vàlvules es porta a terme a Barcelona. Excepte pels marcapassos, Campdevànol encaixa en el mateix esquema. Quant a efectius, Montserrat apunta que ara mateix és un repte trobar cardiòlegs, ja que hi ha hagut tanda de jubilacions a l’àrea metropolitana i també en busquen a Mollet del Vallès o Manresa. Tot i això, ella està satisfeta de l’equip actual i destaca que se’ls pot oferir “emprenedoria”, el caramel d’un servei en construcció en què cada línia que assumeix un professional creix exponencialment, a més a més de l’opció de fer docència a la Universitat de Vic i recerca combinada amb l’Hospital Clínic gràcies a l’aliança de la C-17 i el lligam que hi té la mateixa Montserrat. En pacients derivats a l’hospital amb sol·licitud preferent, les primeres visites i proves com ecocardiogrames es fan en menys d’un mes; per via ordinària, abans que n’hagin passat tres. A l’Hospital de Campdevànol, el servei compta amb la cardiòloga Maulen a temps complet, una infermera especialista en insuficiència cardíaca i una àrea de rehabilitació que completen fisioteràpia, dietètica i nutrició i psicologia. RESSONÀNCIES I UN GIMNÀS La cardiologia a l’Hospital de Vic s’ha orientat els últims anys, després de la jubilació de metges històrics com el doctor Sadurní o el doctor Ylla, i s’ha potenciat atendre malalts de cor ingressats a planta i treballar coordinadament amb els centres d’atenció primària. El CHV també presta des del setembre de 2021 una prova de diagnòstic d’imatge, l’AngioTAC coronari, que abans s’havia de remetre a Barcelona. Els principals reptes de cara al 2023 són sumar un aparell que permeti realitzar ressonàncies magnètiques de cor a la comarca –seria el de referència a la Catalunya Central– i tirar endavant un gimnàs de rehabilitació cardíaca, previsiblement amb patrocinadors privats.

Més malalties del cor per l’envelliment i el no cuidar-se

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

El Manlleu torna a l’OK Lliga

El Vic tanca la temporada amb derrota a la pista del Dominicos

Fira de Sant Isidre a Granollers de la Plana, sense boví

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

S’expandeix també a Osona la tendència de reconvertir baixos comercials desocupats en habitatges

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Una dotzena de ferits en l'incendi d'un bloc de pisos a Roda

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll