La corba de persones infectades i ingressades als centres hospitalaris amb coronavirus va de baixada, però les conseqüències que es deriven de la pandèmia en l’àmbit social i econòmic fan que la corba en aquest àmbit creixi i per ara no se sap fins quan. Els Serveis Socials d’Osona i el Ripollès juntament amb Càritas i Creu Roja fa setmanes que treballen de forma intensa i coordinada per pal·liar els efectes d’una nova crisi que han notat amb més intensitat els darrers quinze dies. A l’inici de l’estat d’alarma la feina es va centrar més a reorganitzar l’atenció sobretot a persones grans per fer-los arribar aliments i fàrmacs, però ara “ens arriba molta gent angoixada perquè no tenen ingressos o veuen que d’aquí a uns dies se’ls acabaran els estalvis”, explica Janina Nuño, coordinadora de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials de la Mancomunitat La Plana. Com apunta el regidor de Promoció Social i Personal de Manlleu, Pere Compte, “hi ha noves visites i inquietuds de nous usuaris que fa quatre mesos no haguessin pensat que acabarien venint als serveis socials”.
De fet, segons informen des de les diferents institucions, des del 13 de març s’han registrat noves altes de persones a les àrees de Benestar Social que fins ara no hi havien hagut d’anar mai. Només a Vic, segons explica la regidora de Benestar i Família, Núria Homs, s’han obert 150 nous expedients, la majoria les dues últimes setmanes. A Manlleu n’han estat una cinquantena, a Torelló també, la mateixa xifra que han registrat des del Consorci de Serveis Socials del Ripollès a tota la comarca de nuclis familiars, i la que es dona a la Mancomunitat La Plana. Almenys 350 de nous, ja que a la resta de municipis que depenen del Consorci de Serveis Socials d’Osona per ara no es té la dada definitiva.
Sílvia Madrid, de l’àrea de Benestar Social del Consell Comarcal d’Osona, assegura, però, que “s’han triplicat sobretot a mitjans de març fins a data d’avui els ajuts directes a usuaris i famílies en concepte d’alimentació”, ja sigui amb targetes moneder o diners en efectiu per realitzar compres d’aliments. “Com que l’estat d’alarma preveu que no es puguin realitzar talls de subministrament a les llars, no s’han vist augmentades les ajudes per aquest concepte”, apunta Madrid, i per això se centren primer en l’atenció alimentària, però “la qüestió econòmica anirà aflorant”, afegeix Pere Medina, vicepresident de Serveis a les Persones del Consell d’Osona. Ara paren el cop, però com apunta Nuño “serà una bola que es pot anar fent gran, perquè hi ha persones que comencen a tenir molts deutes”.
Pel que fa als perfils, a banda de famílies i persones a títol individual que ja s’atenien anteriorment, s’hi afegeixen autònoms i emprenedors de diferents sectors econòmics que ara no tenen ingressos a causa del confinament, com per exemple del petit comerç o l’hostaleria, i que no saben quan podran reprendre l’activitat. També hi ha persones a qui els han fet un ERTO que no tenen estalvis i que fins al 10 de maig no cobraran l’atur. En aquest cas, des dels serveis socials, Càritas i Creu Roja, creuen que una part potser deixaran de necessitar ajuda quan percebin aquests ingressos, però també hi ha la possibilitat que la situació s’allargui. Elisabet Ortega, directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, explica que un altre perfil de persones són les que treballaven en l’anomenada economia submergida, sense contractes laborals que ara els permetrien poder tenir certa cobertura. La cap d’àrea dels Serveis Socials de Manlleu, Àgata Gelpí, també comenta que són gent que treballen en sectors com l’hostaleria, la neteja domèstica o cuidadores. Ortega remarca que “ara la gent no rebutja aquesta ajuda”, l’alimentària, i “és molt significatiu”. Explica que una de les tasques que estan fent aquests dies també és ajudar a fer tràmits que no es poden fer presencialment i els quals són complicats per a certs col·lectius que tenen més dificultats amb les noves tecnologies.
La manera d’atendre els usuaris també ha canviat. Com explica Nuño, “fem contenció emocional” i en aquestes ocasions, com també apunten des de Càritas, “trobes a faltar el llenguatge no verbal, perquè no veus la persona”. Això els ha obligat a fer molta atenció telefònica. Per exemple a Torelló, explica la regidora de Benestar Social, Núria Montanyà, han fet llistats de persones de més de 80 anys que viuen soles per fer-los trucades i saber com estan, a banda d’altres vulnerables que també atenen. En total han fet unes 3.000 telefonades. En el cas de Vic, on també es va iniciar una ronda de trucades i els propers dies es farà “una segona ronda”, Homs explica que han pogut arribar al 53% de les persones de més de 65 anys. Del 47% restant no tenen telèfons, però apunten que dels que queden el 82% són de menys de 80 anys, i que per tant la majoria dels de més de 80 s’han pogut contactar. “Era molt important atendre molta d’aquesta gent que estava sola a casa”, diu Homs. I de fet, com ha passat a d’altres municipis, això ha fet que es donessin altes de teleassistència.
Per atendre totes les necessitats bàsiques, la coordinació entre els serveis socials, Càritas i Creu Roja és clau aquests dies. Des de Creu Roja de Ripoll Sílvia Gallart explica que la manera de treballar “ha canviat el 300%”.
