Va entrar a treballar un 1 de febrer de 1983, l’endemà de fer 26 anys; i en sortirà dilluns que ve, 31 de gener, el dia que en farà 65. Francesc de Rocafiguera (Vic, 1957) es jubila després de 39 anys d’arxiver municipal a Vic. Doctor en Història Medieval i autor de diversos articles i monografies, De Rocafiguera haurà marcat època al capdavant d’aquest equipament municipal, imprimint l’arquetipus dels arxivers de tota la vida: discreció, reserva i eficiència.
Molta gent gairebé identifica l’arxiu municipal de Vic amb la seva persona. Venir aquí i no trobar-lo se’ls farà estrany…
La informàtica ha fet que l’arxiver no sigui imprescindible. Les bases de dades informàtiques fan que una persona concreta sigui prescindible, per quan qui ve al darrere hereta la informació que permet conèixer l’existència i ubicació de la informació.
Però la feina de l’arxiver va més enllà, que això…
Podríem dir que l’arxiver és imprescindible perquè assegura que l’entrada feta a la base de dades remet a un expedient real i localitzable. Una base de dades d’expedients en paper sense que aquests estiguin ordenats físicament per fer-los localitzables no permet accedir al seu contingut, només deixa constància de la seva existència. La feina de l’arxiver és rebre, ordenar, guardar i donar accés a la documentació d’acord amb la legislació.
La informàtica marcarà un abans i un després en la seva feina…
I tant! Només es tracta de fer la comparació de com estava això quan vaig entrar aquí, i com està ara…
Va comptar amb algun mestratge, quan va arribar?
El de la Ignàsia Font, que era la que portava l’arxiu de fet, quan encara anàvem amb les fitxes mecanografiades… De cop et fiquen aquí, a un quarto dels mals endreços, i au, comença. Ella em va ajudar molt; va anar venint una estona cada dia durant sis o set anys… Com et deia, en aquell moment l’arxiver sí que era imprescindible. En aquells anys només feien les coses ben fetes els del departament d’obres, segurament pel volum; els altres departaments municipals no sabien què era numerar expedients. Per trobar qualsevol paper es refiaven de l’arxiver.
En quin moment s’informatitza, l’arxiu?
L’ordinador entra aquí a partir del 2000. De fet va ser l’últim lloc on va entrar d’aquesta casa… A partir de llavors es deixen de fer els fitxers manuals i accedim de ple en l’Excel, que per mi continua sent l’instrument més pràctic per a un arxiu.
Vostè va estudiar Història Medieval. En quin moment s’interessa per l’arxivística?
A veure. Abans, els estudis d’arxivística es limitaven als papirs medievals, documentació molt antiga… i quan l’Ajuntament busca un arxiver pensa, què s’assembla més a un arxiver? Doncs un historiador, perquè llavors arxiu era sinònim de papers vells. Jo en aquell moment havia acabat la carrera i el servei militar, havia començat a fer tesis doctorals sobre documentació medieval… Era investigador i, per tant, usuari d’arxius… Llavors, “per aproximació”, Ramon Montanyà [l’alcalde, el 1983] em va fitxar. Tot això ha canviat molt, ara. Abans la consideració del tractament de la documentació administrativa era més aviat de menyspreu, avui hi ha estudis d’arxivística especialitzats i la documentació administrativa està considerada igual que la històrica.
Vostè ho ha abordat tot.
Aquest és arxiu unitari, perquè és alhora històric i administratiu. Quin és el problema? Que sembla que un arxiver hagi de saber de tot. Des de llatí, paleografia, diplomàtica… i a sobre, que en el meu temps no hi era, també d’informàtica. Gairebé hauríem de ser uns súperrenaixentistes, en el benentès de saber de tot. Potser aquest perfil hi és, segur, però no és el meu cas.
Però corre la brama que vostè ho sap tot, de Vic!
No! [riu]. El que dèiem, avui si et treuen l’ordinador deixes de saber moltes coses…
El seu llibre sobre els noms dels carrers de Vic hauria de ser de capçalera per a molts vigatans…
Bé, sobretot en aquells temps en què els noms dels carrers tenien una vinculació amb Vic; això ha anat canviant, també… Ara s’ha obert el ventall, i potser també és bo, no dic pas que no.
L’ofici d’arxiver encara està poc valorat?
Més que poc valorat és molt desconegut. Només el valoren els que l’han hagut de fer servir algun dia. Jo vaig tenir la sort que abans que arxiver en vaig ser usuari; he estat a l’altra banda i saps com vols que t’atenguin.
I ara què, continuarà la seva faceta d’investigador?
Potser faré el que no he pogut fer fins ara…
Com què?
Per exemple agafar tots els pergamins que hi ha aquí al dipòsit i fer-ne el resum…
Altres jubilats visiten obres, vostè visitarà arxius…
Segurament. Hi va haver un moment que vaig deixar de fer certes coses, relacionades amb la investigació, per venir a treballar a l’Ajuntament. Algunes m’han esperat, d’altres no. Allò que deies de si ho sé tot, hi ha hagut moltes coses que n’hauria pogut saber més, però no m’hi vaig poder dedicar per poder oferir un bon servei aquí a l’arxiu. Fins ara buscava coses per als altres, ara les podré buscar per a mi.
