S’han venut més d’un milió de litres de llet Terra i Tast en un any

La llet Terra i Tast va arribar, en una prova pilot, el gener de l’any passat a les lleixes dels supermercats Bon Preu i Esclat. En poques setmanes es van exhaurir tots els lots i es va entrar en un període d’incertesa sobre si el projecte tindria continuïtat. A finals de febrer la fumata blanca anunciava que sí, que s'hi apostava. Vaquers Plana de Vic (la unió de les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona), que ja era proveïdor de Letona, destinava una part de la llet que portava a la planta de Santa Coloma de Gramenet a aquest nou projecte, després d’un acord empresarial entre tres parts: Vaquers (producció), Letona (indústria) i Grup Bon Preu (distribució). Inicialment, es preveia destinar a aquest projecte una cisterna (aproximadament 25.000 litres) cada mes. Ara, un any més tard, s’hi destina una cisterna cada setmana. Això ha permès, per exemple, superar uns primers mesos amb trencament d’estocs, que es van aconseguir evitar de l’estiu cap aquí. Durant l’any passat es van vendre 916.000 litres de llet i en el que portem de 2023, 165.000 més. “La valoració és molt bona”, assegura Joan Sabartés, director d’Operacions del Grup Bon Preu, mentre que per Daniel Bassas, director executiu de la Cooperativa Plana de Vic i portaveu de Vaquers, el projecte “ha anat molt bé. Si bé és una part molt petita de la nostra producció, veiem que hi ha una conscienciació per part del consumidor”. Les dues parts no descarten col·laborar en un futur amb nous productes, ja que consideren que el treball conjunt ha donat resultats. La conscienciació a la qual apel·la Bassas, d’apostar per un producte de proximitat, rere el qual hi ha uns valors de “solidaritat”, segons Sabartés, ha contribuït no només a donar sortida al producte, sinó, fins i tot, en el cas de Bon Preu, a canviar la tendència a la baixa de consum de llet de vaca. “La Terra i Tast ha anat picant de diferents famílies, d’altres fabricants i de marques blanques, però alhora ha comportat més consum de llet.” La llet Terra i Tast va sortir al mercat en un any frenètic pel sector lleter. Es va llançar a 99 cèntims i avui es ven a 1,25 euros. La idea de vendre-la a un preu com cal, que diu l’eslògan, es manté. Segons Sabartés, “hi ha un sostre mínim que no abaixarem, el preu de rendibilitat d’explotació que marca l’Observatori de la Llet”. Una altra fita, l’observatori, assolida durant el 2022, en què el Departament d’Acció Climàtica ha fet assumir el compromís a la distribució i la indústria de no pagar el litre de llet per sota del preu de rendibilitat, que al desembre se situava en els 54,43 cèntims el litre. Xifra estratosfèrica si es té en compte que fa un any es barallaven per superar els 40 cèntims. I aquí hi ha una de les claus del futur més immediat. Venim d’un any d’inflació i la tendència de preus ha estat alcista, però tot apunta que el preu de la llet caurà en les properes setmanes. A l’increment del preu hi va contribuir, d’una banda, la falta de llet. El sector havia arribat al 2022 en una situació crítica perquè feia anys que la indústria els pagava un preu inferior al de producció i això va repercutir en un descens de caps, a causa del tancament de granges o que alguns ramaders optaven per baixar l’edat de rendibilitat de l’animal i portar-lo abans a l’escorxador. El fenomen no era únic a Catalunya i va fer, per exemple, que Vaquers Plana de Vic exportés llet a Itàlia, on la indústria transformadora pagava la llet a preus més alts. Van fer-ho durant cinc mesos, entre juliol i novembre, quan el preu de la llet espot (la que es ven sense contracte) se situava ja en els 39 cèntims i no era rendible l’exportació. Això i el fet que es disparessin els costos de producció (matèria primera i energia) van fer pujar el preu. Ara, però, entrem als mesos de màxima productivitat i torna a haver-hi llet. A Catalunya, per exemple, n’entra de França i a preus més competitius. Això fa tremolar el sector perquè veu com els costos de producció no cauen i s’han de tornar a renegociar contractes amb la indústria. A més, la sequera fa que els ramaders no disposin de bona part del farratge que es conreaven i hagin de complementar l’alimentació dels animals comprant el farratge que els falta o pinso. Més despesa. La llet Terra i Tast va néixer en un any “atípic”, en paraules de Bassas. Un any en el qual els ramaders han disposat d’un marge que fa anys que no tenien i han pogut “tornar deute i adaptar granges a la normativa ambiental i de benestar animal”. Ara, però, torna la incertesa.

S’han venut més d’un milió de litres de llet Terra i Tast en un any

Segell Osona-Ripollès en el gran inici de la selecció catalana sub-16

Derrota del Girbau Vic TT davant el Son Caldera de Mallorca

Les granges de porcs apliquen mesures de bioseguretat després de reduir els antibiòtics i patir la PRRS

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal