Missatge de resiliència des de l’Institut Antoni Pous i Argila de Manlleu

L’Institut Antoni Pous i Argila de Manlleu és un dels centres de Catalunya més castigats per la Covid-19, amb un elevat nombre de grups confinats des de principi de curs. Malgrat aquesta situació, volen llançar un missatge de resiliència i ho fan fet presentant el vídeo d’una col·laboració de tota la comunitat educativa amb els músics i exalumnes Roger Usart, Santi Serratosa i Guillem Roma.

Projecte Khoreia: música en comunitat, música per a la inclusió

L’activitat forma part del projecte Khoreia, que pren el nom de la coral de l’institut, creada el 2018 com a projecte de música per la inclusió. A causa de la pandèmia, enguany no s’ha pogut desenvolupar amb normalitat, però des del centre destaquen que “no s’ha deixat de banda l’esperit del projecte”. Així va néixer l’activitat Khoreia de Nadal, amb la qual l’institut va acomiadar el primer trimestre del curs i l’any 2020, i en la qual va participar tot el centre: alumnat d’ESO, Batxillerat i cicles formatius, professorat, personal no docent…. presencialment o des de casa.

Treball en xarxa i de proximitat

El projecte s’ha desenvolupat amb la participació de tres músics, exalumnes de l’institut. Roger Usart és l’autor de la cançó La vida que pren, i amb qui es va dissenyar l’acció a partir del videoclip original. Santi Serratosa està al darrere de la coreografia de percussió corporal que va treballar tot el centre, mentre que Guillem Roma firma el videoclip.

Un missatge de resiliència

En el disseny i enregistrament del videoclip la comunitat educativa s’ha fet seva la idea de la cançó: “I si caus t’alçaràs de nou!”, amb un missatge contundent d’ànims i empenta davant la pandèmia. “Un missatge que ha resultat gairebé premonitori….”, expliquen des del centre, “en Guillem Roma va patir un robatori just el mateix dia que havíem fet l’enregistrament de l’activitat, i es van perdre totes les imatges. Però això no ens va aturar: tornant de Nadal vam tornar a gravar amb les mateixes ganes i energia. Perquè a l’Antoni Pous, quan caiem ens tornem a alçar plegats!”.