Moià respira després d’una dècada marcada per l’asfíxia econòmica fruit de l’endeutament municipal. El juliol del 2011, el govern d’unitat que aleshores formaven Ara Moià, Entesa per Moià i CiU va obrir la caixa dels trons: les finances municipals es trobaven amb fallida tècnica a causa de la gestió que s’havia realitzat en els mandats anteriors. El deute acumulat en aquell moment era de 25,5 milions d’euros, una xifra desorbitada i molt per sobre del límit màxim que permetia la llei. De fet, amb un percentatge que es va arribar a enfilar fins al 395%, Moià es va situar en la llista dels municipis més endeutats de l’Estat espanyol. Ara és del 15%.
Una dècada després, el ple municipal celebrat aquest dimecres al vespre va viure un punt d’inflexió important en la història de la població: amb els vots a favor d’Ara Moià-AM (6), Junts per Moià (4) i la regidora del PSC i l’abstenció de Capgirem (2), el consistori va acceptar liquidar els 2,4 milions d’euros que el municipi encara tenia pendents de pagar vinculats al crèdit de 8 milions d’euros que va contraure amb Hisenda per tal de fer front a les factures que s’havien anat acumulant. Aquest import s’ha obtingut del romanent de tresoreria.
Des de l’alcaldia, Dionís Guiteras (Ara Moià-AM) té clar que aquesta operació “suposa començar un nou Moià”. D’una banda, perquè permet “sortir del control i fiscalització econòmica” que el Ministeri d’Hisenda aplicava al municipi, “i que condicionava de ple les ordenances i el pressupost en molts aspectes”. De l’altra, perquè cancel·lar el crèdit “ens permet estalviar 110.000 euros dels interessos que ens hauria generat”.
Guiteras reconeix que eixugar un endeutament tan elevat en només una dècada “ha sigut molt dur”. Dur per a uns ciutadans que han hagut de fer front “a una fiscalitat elevada” i a una retallada de serveis; dur per a uns treballadors municipals “molt afectats”, i dur per a tots els regidors que han passat pel consistori, “ja que només podíem gestionar la manera d’eixugar deute. No podíem pensar cap projecte”.
Des de l’oposició, la portaveu de Junts per Moià, Maria Tarter –que com Dionís Guiteras i Mireia Ferrer ha viscut tota la travessia del desert com a regidora–, va valorar positivament un pas “que ens allibera de la cotilla financera imposada per l’Estat”, i va demanar que aquest major marge de maniobra econòmic es pugui veure reflectit “en la confecció de les properes ordenances i el pressupost municipal”. Des de Capgirem es va fer una “abstenció de protesta raonada”, tot recordant que el fet d’arribar a aquests nivells d’endeutament “no només va ser una negligència política, sinó un fracàs de tot un poble i una societat”.
