Fa una setmana que Montse Barniol (ERC) ha estat nomenada delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, càrrec que combinarà amb el d’alcaldessa d’Alpens. En aquesta entrevista, un extracte de la del programa Angle obert d’EL 9 TV, Barniol avança que no repetirà com a cap de llista i per tant deixarà l’alcaldia després de 20 anys. També repassa els projectes més destacats a Alpens i els que haurà d’afrontar com a delegada.
Com encara el nou càrrec?
Amb molta il·lusió. Treballar pels ajuntaments, pel territori i fer-ho de manera pròxima a les comarques del voltant del Lluçanès sempre és un privilegi.
La va sorprendre que l’escollissin a vostè? Era una responsabilitat que li cridava l’atenció?
Quan vaig deixar el càrrec de directora general d’Ecosistemes Forestals, vaig pensar que si tornés a la Generalitat encaixava força amb el de delegada a la Catalunya Central. Per proximitat territorial, per coneixença amb alcaldes i per fer de cruïlla d’encaix entre totes les conselleries i les problemàtiques del territori.
Què creu que pot aportar el seu perfil com a delegada?
Segurament, la trajectòria d’alcaldessa a Alpens i també la meva base de formació de llicenciada en Geografia.
Les anteriors delegades destacaven l’estret vincle amb els municipis i els ajuntaments. És complicat copsar les necessitats en un territori que agrupa ciutats importants com Vic i Manresa i zones rurals com poden ser el Lluçanès o part del Berguedà?
És un repte plus. A les ciutats i sobretot capitals hi ha una complexitat major, però sí que hi ha un tipus de problemes similars. La dimensió, doncs, hi fa, però també la idiosincràsia de cada vila, poble o ciutat. S’han de buscar les millors solucions a cada conselleria i les vies més ràpides. Cadascun dels pobles i ciutats té la solució ad hoc a una problemàtica en concret.
Costa que s’escoltin els problemes dels pobles més petits a Barcelona?
La demanda que el món rural tingui veu m’ha acompanyat durant molts anys. En aquestes dècades hem anat millorant la visibilització del món rural, des de l’Associació de Micropobles o la iniciativa d’Eines de Repoblament Rural. Hi ha moltes problemàtiques i molts reptes que s’han d’afrontar amb diligència i eficàcia, i buscar les solucions pràctiques perquè sigui possible el retorn de població al món rural.
Des del seu càrrec serà un dels reptes fer arribar aquesta veu a la Generalitat?
Ho serà. També que en tinguin les ciutats grans de l’entorn. Els petits ens hem organitzat per necessitat vital de fer-nos sentir i les urbes ja tenen els seus aparadors. Les ciutats mitjanes tenen el repte de fer-se sentir i treballar el seu projecte propi i que sigui reconegut.
Fa una mica més d’una setmana que va ser designada. Quins són els primers projectes a què ha de fer front com a delegada?
Tota la problemàtica de la mobilitat. El transport està centralitzat i és radial a Barcelona. És important resoldre la interconnexió entre aquestes comarques, però també a l’entorn més immediat de cada capital.
Un dels primers actes als quals va assistir com a delegada va ser la Fira de les Bruixes a Sant Feliu Sasserra, al Lluçanès. En quin punt es troba la creació de la comarca?
Encallada des de la consulta. És un dels temes que hem de posar ja sobre la taula. No podem demorar-ho. En el seu moment, ja va haver-hi la demanda de fer la consulta. Ara tenim uns resultats complexos, però són els vàlids. Per tant, fem-los complir. Desenvolupem una llei, adaptem-la a les necessitats i a la idiosincràsia del territori. Fem que això sigui possible i fem funcionar una eina que en el fons és per donar més serveis a la ciutadania, agilitzar la manera mancomunada de treballar d’aquests petits municipis i ser més eficaços. Pels diferents motius que sigui no s’ha pressionat. Tenim l’oportunitat i des d’ERC ho tenim clar.
Des de la secretaria de governs locals ens han contestat aquesta setmana que ho volen treballar amb vostè. N’han parlat, ja?
No encara. Ens hem de trucar per agendar una reunió amb els alcaldes i treballar-ho conjuntament.
Creu que el seu nomenament és una declaració d’intencions per a la creació de la comarca? Vostè sempre s’ha manifestat obertament a favor del sí…
És evident que he mostrat la meva posició per qüestions històriques i oportunitats futures. Podria ser una declaració, però diria que va més enllà. Diria que ha estat pel coneixement de les necessitats municipals, de les problemàtiques comunitàries i del funcionament del govern.
El seu nomenament sorgeix d’un trencament de govern entre Junts i ERC. La fa patir que la seva posició tingui poc recorregut?
No. Soc aquí per servir la ciutadania i els municipis. Durarà el que durarà. Hi posaré el coll perquè sigui fins a finals de legislatura, però no depèn de mi. Solo centrar-me en aquelles coses que sí que ho fan.
Ha completat un bon traspàs amb la seva predecessora, l’osonenca Rosa Vestit?
Sí. Ens vam veure divendres passat. Ens coneixem molt, amb la Rosa Vestit, a qui li agraeixo la feina que ha fet durant aquest temps. Vam tenir un traspàs fàcil i agradable.
La va alertar d’algun projecte important que deixa al tinter?
Hi ha el de la Fàbrica Nova de Manresa, que va lligat al replantejament de la ciutat i alhora més enllà. Pot ser un gran revulsiu per al territori. És de gran envergadura i requerirà la inversió de la Generalitat. També ens n’haurem de proposar d’altres com el desplegament d’Igualtat i Feminismes i de Drets Socials, perquè estem en un moment molt convuls.
La setmana passada el regidor d’Esports de Vic, Titi Roca, lamentava que no hagi avançat el projecte d’un centre de tecnificació esportiva a la Catalunya Central. Això li van traspassar? Està parat ara mateix?
No m’ho va comunicar al traspàs. Però segur que si és prioritari per als ajuntaments i la delegació d’esport, hi posarem fil a l’agulla. Hem d’escoltar fins a quin punt està madur el projecte per després impulsar-lo.
La Catalunya Central com a territori existeix o és més una divisió administrativa?
Donaria per unes jornades geogràfiques. És evident que primer és fruit d’una divisió administrativa per fer més fort el govern al territori perquè si no se centralitza a Barcelona. Venim d’una divisió provincial i amb herència de l’Estat espanyol. Volem trencar-la per fer-la nostra i donar-li coherència catalana. Aquesta estructura de vegueria li dona i va més enllà de l’estructura comarcal per treballar projectes mancomunadament i que ens aglutinin. La UVic-UCC n’és un exemple.
De cara a la ciutadania, però, no vol dir que s’està fent “entrar amb calçador”? Històricament Osona ha mirat més cap a altres comarques que no el Bages o l’Anoia…
Sí, però els nivells administratius i els pràctics de mobilitat ciutadana no estan barallats. Els administratius són per facilitar la vida a la gent i si això casa amb el fet que és l’espai de mobilitat de la ciutadania, bingo.
La capital és a Manresa?
Hi ha cocapitalitat: Manresa i Vic. És un binomi que encaixa amb el moment de governs corals amb capitalitats compartides, amb cocreació i colideratges. Això s’ha d’aprofitar per explicar que és un territori amb una diversitat que es complementa.
Abans també havia estat directora general de Forest. Quan veu les previsions meteorològiques i com tenim els boscos, què li ve al cap?
El 64% d’aquest país és superfície forestal. Tenim un repte important de com es gestionen, tant les propietats privades com públiques, i com fem també que la ciutadania entengui que cal gestionar-ho, i que la preservació d’aquests espais també passa per una gestió amb criteris sostenibles. La gestió forestal implica tallar arbres, que és una manera de regenerar aquests espais i evita incendis. No ho podem apagar tot en el moment de l’incendi, sinó que hem de treballar la resta de mesos de l’any.
Per a propietaris petits i mitjans és més car fer gestió forestal que no fer-ne. Com s’explica això?
S’explica perquè el pressupost de les ajudes s’ha reduït molt en els darrers deu anys. L’hem de revertir però és molt complicat en un moment en què hi ha qüestions socials i d’emergència climàtica.
Quins deures s’hauria de posar l’administració?
S’està treballant per incrementar aquest pressupost per fer la gestió forestal en les finques privades, per veure tot l’aprofitament de la fusta per a nous usos i la seva implementació. Per tant, s’està treballant per buscar un altre valor en aquest bosc, per fer l’aprofitament amb una mica més de benefici econòmic.
Combina el càrrec d’alcaldessa amb el de delegada.
Ha estat una decisió presa amb l’equip. Estem a punt d’acabar la legislatura i també no és el moment d’entomar grans projectes.
Quins destacaria d’aquest mandat?
D’execució d’obra, que sempre és més visible, hem consolidat la meitat de l’espai de la Sati, hem arreglat el de la brigada, de l’entitat dels diables o el de la formatgeria col·lectiva. I l’altre és la compra de la Torre, una casa patrimonial que té tot un entorn i captació d’aigua natural. Estratègicament per al municipi és molt important veient com anirà tot a nivell climàtic i de recursos.
Què s’hi vol fer?
Hem de redactar un pla especial. Una via a explorar és el lligam d’Alpens amb la salut mental i els temes culturals. Evidentment, també ha de ser un equipament obert a la ciutadania. Tenim l’avantatge que té molts metres.
Aquest mandat, a l’Ajuntament hi tornen a tenir oposició. Què podrien fer un i altre grup perquè les relacions fossin més constructives?
Els demanaria que fossin pel poble, perquè no els hi veiem. Hi ha una regidora més vinculada, però els altres no. Costa molt ser equip propositiu si estàs allunyat. Els falta connexió.
Lidera l’Ajuntament des del 2003. Té previst repetir?
No. Hem pogut parlar amb l’equip i amb persones que van interessar-se per entrar. N’hem trobat una amb ganes d’entomar el cap de llista.
Qui serà?
Toni Prat, que té experiència en gestió d’equips, capacitat, temps i ganes.
Com serà la llista? Es renovarà tota?
Repetiran tres persones i n’entraran quatre més de noves, comptant el candidat. Estic molt contenta d’aquesta renovació que tenia el repte principal de trobar un cap de llista.
D’aquests 20 anys, quins projectes destacaria?
Vam entrar amb l’objectiu de posar una mica de pau social i crec que ho hem aconseguit i mantingut. I pel que fa a projectes, el més fort de desenvolupar va ser la remodelació dels carrers del nucli històric, que es van soterrar els serveis i es va posar en valor el patrimoni de forja. I en aquesta última legislatura la compra de la Torre ha estat la cirereta. Això ho hem treballat des de la primera legislatura. Per tant, me’n vaig molt satisfeta i els ajudaré amb el que faci falta.
Què quedarà al tinter a Alpens?
Replantejar la segona part de la Sati i, com la majoria de municipis, la transició energètica.
