Hi ha un abans i un després en la història de Muntanyola, i la frontera és a mitjans dels anys 70, quan un promotor comença a vendre parcel·les del municipi per fer-hi una gran urbanització. Fins llavors, era un poble de masies disperses que no havia tingut cap nucli. Reflectir aquestes dues realitats, el Muntanyola rural i el residencial, ha estat un dels reptes de Cristina Masramon en el llibre Muntanyola, història d’un poble i la seva gent, que ha editat l’Ajuntament. Muntanyola ja té la seva història.
Explicar-la era necessari en un municipi de poc més de 600 habitants que va construint a poc a poc la seva identitat, entre les masies històriques i els nous residents, bona part dels quals ja no són tan nous. “Necessitem aquesta identitat, potser hi ha gent que es pregunta on he anat?”, diu Imma Camprubí, regidora de Cultura. Qui resideix a Muntanyola perquè hi va arribar fa anys o més recentment buscant un lloc tranquil a la muntanya ha de saber que allò abans era un territori rural, i que no vol perdre “aquest vessant agrícola i ramader”. I aquests que hi han anat arribant, de mica en mica, deixen de ser vistos com els de fora.
Masramon, que ja ha estat autora de monografies locals com Vic desaparegut –que va ser un autèntic èxit de vendes–, ha rastrejat el passat del poble en estudis o articles que s’havien publicat sobre el seu passat històric (les primeres referències a Múnter daten del 929), al voltant del castell i l’església de Sant Quirze i Santa Julita. Ha explicat com es configura el municipi actual amb l’annexió de Múnter el 1836, i també ha buscat en els arxius municipals on es conserva la documentació des de principis del segle XX. Ha fet una descripció geogràfica i una relació de les masies del terme. Però també ha volgut parlar de la gent, “amb entrevistes que recullin l’aspecte humà”. Des de fets històrics dels que n’ha quedat memòria –com la visita de la Mare de Déu de Fàtima l’any 1951, que és proclamada alcaldessa d’honor pel consistori– fins a les festes tradicionals. I amb un apartat especial dedicat als muntanyolencs il·lustres que hi viuen de sempre o hi han anat a viure. Com el pilot Dani Solà, el poeta Jaume Coll, el músic Pep Sala, l’actor i humorista Peyu, els atletes Neus Álvarez i Erik Merino o el desaparegut alpinista Pau Escalé. “Al començar el llibre, no sabia que hi havia tanta gent coneguda a Muntanyola”, diu Masramon.
En les últimes dècades, s’ha anat fent molta feina a Muntanyola per dotar el poble de serveis bàsics, des d’un bon abastament d’aigua fins a un enllumenat fiable, passant per serveis comunitaris. I en queda molta per fer. El llibre serà a partir d’ara un testimoni de tot aquest procés.
