El millor triplet marcat pel futbolista francès del FC Barcelona Antoine Griezmann no l’ha fet al camp, sinó amb el naixement dels seus tres fills. Tots ells van néixer el mateix dia: un 8 d’abril, però d’anys diferents. La Mia, el 2016; l’Amaro, el 2019, i l’Alba, el 2021. Una punteria que pot ser casualitat, però que no és única, tal com va demostrar el programa Islàndia de RAC1. A Catalunya tenim “els Griezmann” catalans, o millor dit el futbolista és el “Ginesta” francès. En aquesta família de Terrassa amb arrels a Sant Joan de les Abadesses hi ha tres germans que van néixer el 6 de juny. Primer va venir la Fina (1956); un any després, el Quim (1957), i una mica més tard, la Rosa (1963). Els pares, en Joaquim i la Rosa, van fer el triplet i haurien pogut fer un repòquer, però els seus altres dos fills, la Mercè (1959) i l’Albert (1976), van néixer al gener i al març.
El seu pare, nascut a Sant Joan, va viure amb una tieta al poble durant la Guerra Civil, però no va tardar a marxar fora. Tot i això, Quim Ginesta i la seva dona venien cada any per la festa major, al setembre, i la Fina diu que “sempre hi havia la broma, que no ho era tant, que la celebraven una mica massa”. De fet, fent números, al cap de nou mesos van néixer tots tres. “D’alguna manera som fills de Sant Joan”, afirma la germana gran dels Ginesta. La Rosa assegura que el seu cas té “més mèrit” que el de Griezmann perquè “els nostres parts segur que han estat naturals”. És evident que en el cas del francès la tecnologia pot haver-hi influït, ja que ara es fan cesàries programades.
Sigui com sigui, Sant Joan ha estat sempre present en l’equació d’aquesta carambola. De fet, tots ells van venir-hi a estiuejar durant molts anys, i fins i tot durant un temps tenien llogada la masia de Can Violí. La Fina explica que ella va aprendre a caminar a la vila santjoanina. En Quim té records dels pícnics que feien a Sant Antoni, dels banys al riu, de les Cinc Fonts i de la font del Covilar. A la Rosa li ve a la memòria el berenar amb anissos que feien a la font de la Puda, “que el pare deia que tot ho cura”. “No cal anar a Núria i posar el cap a l’olla per ser fèrtil, només venir a la festa major de Sant Joan”, exclama.
Algun dels naixements també va ser curiós. Quan la Rosa Robert estava a punt de tenir en Quim, el seu home li deia que “se’n recordava dels dolors de l’any passat”. La Fina i el Quim es duen només un any i “de petits semblàvem bessons”. La seva mare va arribar a la mútua en un taxi engalanat de flors per una comunió. En el cas de la Rosa, ella va néixer a casa. El seu pare va portar la llevadora amb una vespa perquè assistís al part. Quan ja eren tots una mica més grans, les festes d’aniversari eren una autèntica celebració. No hi havia tants regals, però sí una festa ben grossa.
Per si us ho havíeu preguntat, no han tingut fills que hagin nascut el mateix dia, però ha anat d’un pèl. La filla d’en Quim va néixer el 5 de juny i “com que l’any 1996 era de traspàs, el pare deia que en realitat ho havia fet el 6 de juny”. Però la realitat és que va néixer el 5 i això fa respirar en Quim, “perquè així té un dia per a ella sola”. Encara bo, perquè si no parlaríem d’un quàdruple aniversari familiar.
