Si féssim l’exercici de preguntar a gent gran què suposava per a ells la Caixa Manlleu, les respostes passarien per “llibreta d’estalvis”, “les primeres quotes”, “la confiança d’una institució propera”… I és amb aquesta idea que la fundació que n’ha quedat i que en gestiona l’obra social es repensa a partir d’ara per orientar els seus recursos cap a l’envelliment actiu i la prevenció de la soledat no desitjada.
“Ens sembla una manera d’assumir un deute moral i històric amb aquest col·lectiu i connectar amb el que necessita avui la comarca d’Osona”, resumia dimarts Helena Picó.
El marc era la presentació del Pla Estratègic 2026-2029 de la Fundació Antiga Caixa Manlleu –ara Naura–, que vol ser referent en activitats comunitàries que via teatre, música, lectura, espais de debat, memòria oral… empenyin la gent gran a sortir i relacionar-se.
Tibar de la cultura, en definitiva, com a font de benestar. “Cada cop vivim més anys, però el problema no és envellir, sinó fer-ho en una soledat no volguda arran de pèrdues, barreres socials, manca de xarxa… Perquè això fa mal i fa perdre el sentit vital.”
Així, sense deixar iniciatives que la fundació ha impulsat des dels seus orígens el 1986, el full de ruta passa per concentrar l’acció en la gent gran. Fins aquí s’hi ha arribat després d’una diagnosi d’amenaces que assenyala, per exemple, un increment de les necessitats socials a Osona, una comarca a més a més rural i en què la dispersió pot accentuar l’aïllament.
Tal com es va detallar dimarts, el patronat i l’equip tècnic de Naura s’han preguntat durant mesos quin havia de ser “el paper d’una fundació arrelada a un territori que canvia”: per la realitat demogràfica i per més pressió sobre els serveis socials, però també per un tercer sector a qui cada vegada s’exigeix més rigor, més impacte mesurable i més capacitat d’aliances.
“No ens podíem limitar a continuar fent el que fèiem. Havíem d’aturar-nos i decidir cap on volem anar”, destacaven dimarts Picó i Pere Prat, la directora i el president.
La reflexió també ha inclòs autocrítica, un procés que ha detectat debilitats com dispersió d’accions, dependència de recursos limitats i una marca que, amb el pas dels anys i els canvis de nom –de l’obra social de Caixa Manlleu a Unnim i després a Fundació Antiga Caixa Manlleu–, havia perdut definició. Per això l’objectiu a partir d’ara és focalitzar esforços i no només engegar activitats, sinó sumar amb d’altres d’ajuntaments, salut, la universitat… que ja funcionin i comparteixin l’objectiu “que cap persona gran se senti invisible a Osona”.
