Guillem Soler
La paraula càncer fa por. Encara més quan qui la pronuncia és un professional de bata blanca assegut en un escriptori d’hospital. En aquest moment es torna més complexa; s’acompanya de termes mèdics mai escoltats abans, i d’altres de més familiars com quimioteràpia, extirpació o efectes secundaris. Ara, la por, quelcom emocional, es transforma en una sensació física, i la persona que pocs minuts abans havia entrat a la consulta en surt totalment diferent.
El passat dijous 11 de juliol va ser presentada a Moià l’Oncolliga Moianès, un projecte nascut de la mà de tres dones supervivents de càncer i la Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica, anomenada Oncolliga per escurçar. El seu objectiu és donar suport psicològic i social, com també en altres aspectes, als malalts de càncer i als seus familiars o cuidadors de qualsevol municipi de la comarca del Moianès.
Olga Castaño, Eva Alcantarilla i Isabel Tuneu són els noms de les tres dones impulsores del projecte. Totes d’edat similar, mares de dos fills i amb un diagnòstic de càncer de mama superat, tret de Tuneu que espera acabar tractament a l’octubre. La seva vitalitat, força de superació i arrelament al territori va fer de la presentació tot un èxit. Van omplir de gom a gom l’Auditori de Sant Josep en un emocionant acte que va comptar amb la presència de Maria Assumpció Vilà Planas, presidenta de la Fundació Oncolliga, i una treballadora social de l’entitat.
Existeix la dita que el càncer és com una loteria i que tothom està en el bombo. Una loteria amb certes peculiaritats. La primera és que toca sovint, específicament quasi cinc cops l’hora i 115 al dia, segons dades del Departament de Salut de 2023. La segona, que ningú en desitja el premi. Les estimacions de Salut exposen que a Catalunya es van diagnosticar 42.111 nous casos de càncer el 2023, sent el de mama el més freqüent en dones i el de pròstata en homes.
A Castaño, Alcantarilla i Tuneu els van detectar el tumor maligne en una revisió rutinària, sense cap símptoma previ. “És el cop més fort de la meva vida perquè no m’ho esperava per res”, explica Tuneu. “En aquest moment caus, plores i és molt dur dir-ho a la gent del teu voltant”, comenta Alcantarilla. El camí de Castaño és encara més feixuc, ja que 22 dies després de ser diagnosticada, la seva parella mor de forma sobtada. “Si l’enterraven un diumenge, el dilluns em tocava anar amb l’oncòloga per començar el procés de radioteràpia”, lamenta.
El tractament és llarg, i el malalt travessa moltes etapes. “Estàs en una muntanya russa –escenifica Tuneu–, un dia estàs eufòrica i a l’altre estàs enfonsada.” El primer dia de quimioteràpia el recorden especialment per la por que tenien, i per enfrontar-se per primer cop a aquelles cadires, aquells tubs, i aquells medicaments. “És com un còctel Molotov”, comenta Tuneu, que també en fa comèdia explicant que a l’hospital de Manresa es referien al medicament líquid vermell com a Martini Rosso.
Castaño, davant de la impossibilitat d’afrontar els dos cops, va demanar automàticament ajuda psicològica. Totes tres estan d’acord a afirmar que l’ajuda psicològica i emocional ha estat un dels pilars fonamentals de la seva recuperació. És precisament aquest un dels serveis que des d’Oncolliga podran oferir a la població del Moianès de manera totalment gratuïta. La memòria de 2023 de la fundació mostra que 2.459 persones van ser ateses en 9.836 visites diferents, de les quals 2.439 van ser de psicooncologia.
Maria Assumpció Vilà, presidenta de la Fundació Oncolliga, explica que altres serveis que a partir d’ara els habitants del Moianès que ho requereixin podran gaudir són el de préstec de material clínic, orientació dietètica, orientació estètica per a persones amb la pell danyada a causa del tractament, orientació jurídica-laboral i sessions de mindfulness o ioga oncològic, entre altres. Tots aquests s’ofereixen de manera gratuïta i sense necessitat d’afiliació.
Aquests serveis neixen de les mancances experimentades pels testimonis directes de la malaltia, ja que els professionals sanitaris catalans solen estar molt ben valorats, però un cop el pacient arriba a casa seva apareixen complicacions. Per Castaño, Tuneu i Alcantarilla, el fet de viure en una comarca amb pocs equipaments sanitaris les obligava a fer constants viatges a l’hospital de Manresa, dels quals tenen un mal record. A partir d’ara, però, un malalt del Moianès podrà estalviar-se gran part d’aquests a causa de l’ajuda que rebrà a domicili o en línia.
La comarca viurà ara una explosió d’esdeveniments organitzats per Oncolliga Moianès per la recaptació de diners per la fundació. En aquests, les tres dones esperen crear una xarxa solidària de voluntaris i un espai on malalts i familiars puguin ser entesos i escoltats per gent que parla el seu mateix idioma.
Alcantarilla diu que una de les coses que ha après del càncer és el poder de les abraçades, aquelles que curen, i ara espera que gràcies al projecte que comencen tothom qui ho necessiti pugui ser abraçat.
