Ripoll es va omplir de periodistes amb tota mena d’accents després dels atemptats del 17 d’agost. També d’unitats mòbils, càmeres de televisió i uniformes de policia. D’un municipi “on no passava mai res”, com diuen els alumnes de l’institut Abat Oliba, a la voràgine de trobar-se enmig d’un núvol mediàtic i d’emocions contraposades. Això va suposar un doble impacte pels ripollesos i ripolleses: primer, assumir que al darrere de l’atropellament massiu a les Rambles de Barcelona i l’atac a Cambrils hi havia nois que coneixien, amb qui compartien carrer o trepitjaven les mateixes places i, després, trobar-se les voreres col·lapsades i haver d’aprendre a conviure amb el soroll dels mitjans de comunicació.
Gairebé quatre anys després dels atemptats, la sensació de viure en un indret assenyalat pel terrorisme gihadista ha quedat en somort, eclipsada pel tragí del dia a dia, però reviscola coincidint amb aniversaris o moments clau com el que va suposar la publicació de la sentència ara fa dues setmanes. Es dona la paradoxa, a més a més, que el nom de Ripoll s’ha repetit en mitjans d’arreu del món, a les universitats, des dels governs o en informes especialitzats, però que els nois i noies del mateix municipi senten que a ells se’ls ha parat poca atenció.
Els agradaria dedicar espais a aclarir dubtes, com ara si viuen en un lloc segur
EL 9 NOU en va parlar dimarts amb alumnes de Batxillerat de l’institut Abat Oliba, i en general coincideixen a afirmar que quan van reprendre el curs després dels atemptats els hauria agradat compartir tant dubtes com pors i reflexions: “A classe es va tocar el tema com a molt dues o tres vegades, per sobre, i amb l’objectiu d’evitar baralles i insults als companys amb pares d’origen estranger”. Quatre anys després, la mateixa tònica. No hi ha hagut canvis. “Encara ara penso que als joves no se’ns va demanar de fer l’exercici d’explicar des d’aquí què havia passat”, comentava dimarts una alumna de primer de Batxillerat. Il·lustra aquesta realitat que s’assabentessin sobre la publicació de la sentència a través dels mitjans de comunicació i ara, en època de fake news i titulars grandiloqüents, els mateixos joves asseguren que agrairien dedicar espais de classe a aclarir dubtes, com ara “si és veritat que a Ripoll hi ha d’haver un nivell d’alerta terrorista més alt que a la resta de Catalunya” o “si és més insegur que altres llocs”.
A la pregunta de si l’institut acaba sent una bombolla, per la interacció entre nois i noies amb mil i una identitats, creences i costums, també responen molt majoritàriament que sí. A fora la realitat són figues d’un altre paner. Diuen que hi ha més coexistència que convivència. I és que com a mínim amb els seus ulls, les diverses comunitats que integren la vila es relacionen poc entre si, cadascuna es manté als seus espais, i les barreres que les separen no són de totxo ni cap altre material que es pugui tirar a terra a cops de massa.
