“No aconseguir un ODS significa parlar de la vida de milions de persones”

L’Agenda 2030 té una visió integral i indivisible, i que té la missió d’assolir l’estabilitat per garantir unes condicions de vida dignes que depèn de la nostra manera de consumir. Arnau Queralt, director del CADS, reflexiona sobre l’evolució dels objectius de desenvolupament sostenible i ofereix una visió transcendental del futur més pròxim. Després d’una dècada d’Agenda 2030, hi ha qui diu que els ODS s’han convertit més en una etiqueta que en una eina de canvi. Què els diria?És cert que es pot tenir aquesta percepció, i és un error que hem comès en diverses ocasions. Ens ha fallat la capacitat de construir una narrativa que expliqui adequadament la importància dels ODS. Aquests no són simplement un tràmit administratiu; més aviat són una invitació a analitzar fins a quin punt som sostenibles i, sobretot, què falta per fer. També ens conviden a adoptar una visió més integrada, que ens permeti vincular causes i conseqüències des de les perspectives econòmica, ambiental i social. Hem de seguir explicant què signifiquen els ODS i, especialment, què implica no assolir-los. No aconseguir un ODS, com el de la salut, significa parlar de la vida de milions de persones afectades. Quin balanç fa d’aquests 10 anys?No puc fer-ne un balanç positiu, en termes generals. Hi ha qüestions en les quals hem avançat i en altres en què hi ha hagut un clar empitjorament. Pel que fa a la part positiva, els ODS, gràcies segurament al plantejament comunicatiu fet des de les Nacions Unides, han permès que moltes persones i organitzacions entressin ràpidament a pensar i treballar en clau de sostenibilitat. No obstant això, queda molta feina per fer. I aquí entrem a la part de reptes pendents. Que són molts. Em centro en Catalunya i poso alguns exemples. A Catalunya una part molt important de la població viu en risc de pobresa o exclusió social i això té conseqüències. Tampoc anem bé en qüestions com la reducció de les desigualtats entre homes i dones i estem veient un retrocés pel que fa a l’opinió de les noves generacions en relació amb aquests temes o drets LGTBI+. Hi ha un informe de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) que analitza la percepció de la gent jove del país. L’estudi destaca que els nois més joves estan tendint cap a una ideologia d’extrema dreta, que qüestiona molts dels avenços fets en polítiques d’igualtat i que va en contra o està en desacord amb tot el que són les polítiques per garantir la igualtat entre les persones independentment de la seva intenció sexual, del seu origen, etc. Aquesta generació que té sobretot una pressió afegida a través de les xarxes socials, on hi ha una extrema dreta ubicada que els fa arribar un llenguatge que els agrada molt i que identifiquen uns enemics que, sovint, ni ells mateixos saben si realment existeixen o no. Quins són els reptes als quals hauran de fer front a partir d’ara?El món del 2025 no és el mateix que el del 2015. Tenim conflictes armats i una situació climàtica totalment descontrolada i que ja estem veient que té uns impactes ambientals, socials i econòmics arreu del món. Tenim un món on hi ha certes ideologies contràries a molts dels valors que hi ha darrere l’Agenda 2030, que són els valors dels drets humans i que estan en contra. Aquestes ideologies estan fent forat en els àmbits polític i social. Hem d’intentar crear una narrativa que torni a permetre recuperar la importància de la sostenibilitat per a molta gent que ara té altres preocupacions al cap. El repte que tenim és com continuem impulsant les polítiques de sostenibilitat en un context global en què políticament les coses van per una altra línia. Ja tenim una missatge americà que s’està oposant radicalment a les polítiques climàtiques. A Europa també tenim alguns governs que estan en la mateixa direcció. Com definiria l’estat actual dels ODS a Catalunya?No som més que un reflex del que està passant a escala mundial en diversos àmbits. Tenim un canvi climàtic que ens està afectant cada cop més, tant en l’àmbit econòmic, com social i ambiental. També tenim una part important de la població que viu en risc de pobresa o exclusió social, i la població infantil és especialment vulnerable a aquest fenomen. Continuem amb emissions de gasos d’efecte hivernacle molt elevades i seguim perdent biodiversitat. Estem en un moment en què cal accelerar molts processos. Per exemple, el tema de l’habitatge és clau. L’objectiu del govern de poder incrementar el volum d’habitatges disponibles i d’habitatges socials és fonamental, perquè quan parlem de pobresa una part es deu al fet que la població catalana ha de destinar una quantitat molt important del seu sou per pagar l’habitatge. Si tinguéssim disponibilitat d’habitatge social, segurament podríem reduir bona part d’aquesta pobresa. Catalunya concentra més del 70% de la seva població a l’àrea metropolitana. Com es poden aplicar els objectius de desenvolupament sostenible sense oblidar el món rural i les zones despoblades?Aquest és el debat que no només passa a Catalunya, sinó que succeeix a pràcticament tot Europa i tot el món. Aquest diàleg rural-urbà és present arreu. A Catalunya tenim una agenda rural, resultat d’un procés que incorpora una visió de futur del món rural no només des del punt de vista agrícola i ramader, sinó també des del punt de vista cultural, educatiu, de serveis socials... L’agenda rural vol posar en valor el món rural i, sobretot, vol explicar què faria falta perquè aquest món rural fos sostenible. Ens falta molt per entendre, des de la perspectiva urbana, la nostra dependència respecte al món rural. La major part de la població urbana desconeix aquest grau de dependència o no n’és prou conscient. En un context com el que ve en el camp climàtic i ambiental és important també tenir en compte aquest món rural com una font d’aprovisionament de recursos, d’aliments, entre altres. Hem de ser conscients que si volem que aquest món rural continuï proporcionant-nos una sèrie de serveis, hem de garantir que la seva gent pugui desenvolupar la seva vida i els seus projectes vitals allà, en condicions dignes, amb els recursos necessaris per evitar incendis i altres riscos. Quin paper hi pot jugar la ciutadania? És possible assolir els ODS sense un canvi d’hàbits individuals i col·lectius tot i que algunes estructures no s’hagin adaptat?La ciutadania és clau en tots els sentits. D’una banda, perquè al final tots prenem decisions a la nostra vida que tenen impactes sobre la sostenibilitat. Ara bé, estem demanant que hem de reduir massivament les emissions vinculades al transport i per tant estem demanant que la gent deixi d’anar amb cotxe. Però l’alternativa actualment és el transport públic, que, tot i que estiguin fent millores, no està com hauria d’estar i no està com està en altres països. Això fa que els ciutadans, per molt compromís que puguin tenir, tenen un marge d’actuació molt petit. Els ciutadans tenen un pes important, som votants, som consumidors i podem optar entre diverses opcions a compra, etc. Els ciutadans tenim l’opció de votar cada quatre anys en diversos nivells a aquelles forces que poden estar més compromeses amb aquesta transició. Per tant, els ciutadans hauríem de ser molt més bel·ligerants en alguns sentits, més actius. Ens hauríem d’estar queixant massivament quan veiem que no es va prou de pressa per mitigar el canvi climàtic i fer front als seus impactes. Les dades mostren que, tot i tenir feina, moltes famílies continuen sent pobres. Quina resposta estructural cal per revertir aquesta situació?El que diuen les entitats en aquest àmbit és que si es garantís l’accés a l’habitatge a la població es reduiria una gran part de la pobresa a Catalunya. Actualment, estem destinant una gran part del nostre sou a pagar l’habitatge. Ja no estem parlant de la gent que no té feina, sinó de persones que tot i tenir feina no són capaces de fer front a les seves despeses. L’habitatge és una base essencial i una peça clau per garantir el benestar de la població, per fer efectiu aquest dret de l’habitatge que reconeix la Constitució, però sobretot per reduir la pobresa. Hi ha un compromís de construir nous habitatges, i moltes entitats estan treballant per això. Aquest és un tema que representa un repte de país i s’ha de continuar treballant per garantir un habitatge digne, a un preu acceptable, que contribueixi a la reducció de la pobresa a Catalunya. Això és clau. A més de reduir la pobresa, garantir l’habitatge permet que moltes famílies deixin de patir problemes de salut mental, física i l’estrès derivat de no poder assegurar un habitatge digne per a les seves famílies. Parlem de salut mental, però el sistema està saturat, quin paper hi juga dins de l’Agenda 2030 catalana?La salut mental és una part clau, i segurament fins ara ha estat molt tabú. Ara n’estem parlant molt més, però durant molts anys ha estat un tema molt poc tractat, i és una qüestió que afecta diàriament el benestar de la població, les persones i les famílies. És un tema greu per a les persones que pateixen aquests problemes i per al seu entorn. Hem d’analitzar què ens porta a tenir aquests problemes de salut mental, que està justament molt vinculat amb alguns dels ODS. Cada vegada estem veient més la pressió que sent molta gent davant de les notícies sobre el canvi climàtic. Hi ha molts estudis que mostren aquesta vinculació entre canvi climàtic i degradació ambiental en casos d’ansietat. Cal pensar per què molta gent acaba estressada laboralment i per tant acaba explotant amb conseqüències terribles per a la salut mental arran del model de treball; hauríem de pensar com molta gent acaba molt tocada amb problemes de salut mental davant de l’increment de la pressió que pateixen a través de les xarxes socials. La salut mental, com la salut física, acaba sent el reflex de moltes derivades, de moltes ineficiències i eficàcies produïdes en els altres àmbits. Quin seria per vostè l’exemple que demostraria que l’Agenda 2030 ha tingut èxit a Catalunya?M’agradaria veure com la qüestió climàtica passa a ser una política central i que això condiciona altres polítiques, i això fa que políticament, econòmicament i socialment canviem les nostres prioritats. Sobre la base, també, d’una Catalunya que és molt diversa i que la volem més igual. Si el 2030 no assolim els objectius, com s’hauria de reformular el compromís? Hi haurà una Agenda 2040?Fa uns quants anys segurament hauríem dit que era fàcil tenir una agenda post-2030. Ara, però, tenim un context internacional molt diferent, en el qual el multilateralisme, que és la base d’aquest treball conjunt a escala global, té molts enèmics. A l’última Assemblea General de les Unions Unides es va veure clarament com alguns grans blocs volen fer un retrocés radical en el multilateralisme i totes les polítiques associades. Ja veurem què passarà amb una futura agenda. A l’Agenda 2030 els objectius de sostenibilitat són i continuen sent imprescindibles. Aquests objectius han de transcendir més enllà del 2030 amb un nou instrument, sigui el que sigui, tot i que hi ha molts elements que dificulten que es pugui arribar a bon port. Ara bé, no tot depèn d’acords multilaterals, sinó que hi ha un marge amplíssim perquè els estats, els governs regionals i locals, les empreses, els ciutadans, les universitats, la societat civil i la ciutadania actuïn. Que no hi hagi una agenda global no és excusa per no actuar i no avançar.

“No aconseguir un ODS significa parlar de la vida de milions de persones”

El cicle natural de l’aigua es descontrola

La Terra en alerta: set límits ja s’han traspassat

Habitatges amb aïllaments ineficients: pobresa energètica tot l’any

Les zones de baixes emissions

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic