La vigatana Rosa Comas porta més de 30 anys, la meitat de la seva vida, malvivint amb un lupus, una malaltia crònica i de causa desconeguda que afecta de forma greu el sistema immunològic. Conscient que aquesta malaltia és encara avui “una gran desconeguda”, s’havia proposat de liderar algunes accions de sensibilització coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Lupus, que s’escau diumenge, però la situació d’estat d’alarma l’ha obligat a ajornar-ho.
A Rosa Comas li van diagnosticar un lupus quan tenia 32 o 33 anys, poc després d’haver patit un ictus. Des de llavors no ha deixat de martiritzar-la. “Mai no m’ha deixat fer una vida normal”, admet. La llista d’alteracions ha estat llarga, des de problemes pulmonars fins a cardiopaties, arrítmies o broncoespasmes, a més d’un parell d’intervencions quirúrgiques. Els efectes secundaris mai remeten: “Vas tirant, però el lupus no està mai estancat, sempre està latent. És una malaltia camaleònica”, descriu.
El desconeixement que hi ha de la malaltia genera, a més, “molta incomprensió”. També arrossega alguns estigmes, amb la qual cosa “molts malalts prefereixen no donar la cara”. Per això s’ha decidit a impulsar ella mateixa algunes accions de sensibilització. Per aquest mes de maig, per exemple, ja tenia lligada una actuació a Vic de l’humorista Pep Plaza, amb l’objectiu de recollir fons per a la recerca, però la situació provocada pel coronavirus ho ha frenat tot; “potser encara mirarem de fer-ho a la tardor”, avança. També s’ha hagut d’anul·lar una caminada que des de fa cinc anys organitzava Pilar Palacios des d’Aiguafreda. Comas aprofita per fer una crida a d’altres afectats a fer pinya: “Com més siguem més força tindrem”, reclama. A mitjà termini, el seu objectiu seria formalitzar una veu pròpia a la comarca dins de la Fundació Catalana de Lupus.
Actualment se’n diagnostiquen de 8 a 10 casos anuals a Osona. El lupus és una malaltia que afecta especialment les dones, amb una proporció de 9 a 1 respecte als homes, i acostuma a manifestar-se en l’edat fèrtil. En el conjunt de Catalunya la seva prevalença és de 10 a 30 casos per cada 10.000 habitants. La malaltia, que s’expressa a través de brots, és avui incurable i de pronòstic incert. Les causes que la provoquen també continuen sent desconegudes.Vic
