El que va augurar Marta Serrarols, gerent de l’EAP Vic-CAP El Remei, fa poques setmanes, després de recollir el Premi Osonenc de l’Any, s’està complint al peu de la lletra. L’ofegament de l’atenció primària i la falta de recursos, sumat a factors com la poca atenció que se li ha dedicat des de les facultats de medicina, l’han convertit en una especialitat invisible, poc atractiva a ulls dels metges i metgesses que acaben la carrera. En el cas de la comarca d’Osona, de les 15 places de residència que hi havia disponibles només se n’ha ocupat una. Amb les assignacions d’aquest divendres, per a professionals extracomunitaris, és possible que se n’incorpori algun més, però de tota manera la saba de nous facultatius no va al mateix ritme que la tongada de jubilacions i, per tant, dibuixa un preocupant escenari de futur.
Aquesta realitat no és exclusiva d’Osona ni Catalunya: excepte territoris com el País Basc, Múrcia o les illes Balears, la poca demanda per fer la residència a CAP s’ha repetit arreu de l’Estat espanyol, és a dir que els graduats prefereixen molt majoritàriament completar la seva formació –generalment el MIR dura quatre anys– en hospitals. Les xifres de les comarques d’interior són especialment sagnants. A la Catalunya Central hi han arribat 12 infermeres de les 13 possibles, mentre que només s’han omplert 4 de les 37 places vacants per a metges i metgesses. Joan Deniel, metge de l’Institut Català de la Salut (ICS) i cap d’estudis de la Unitat Docent d’aquesta regió sanitària, considera que el poc atractiu de l’atenció primària beu del fet que és una “gran desconeguda”: “En general les facultats de medicina són molt hospitalàries.” Cita, com a excepcions, la de Girona i la de Vic, que el curs que ve té previst potenciar encara més la medicina familiar i comunitària. També serà aleshores quan es graduarà la primera promoció d’estudiants formats a Vic, la qual cosa pot suposar una injecció de personal.
L’escenari és especialment contradictori perquè des del punt de vista ciutadà els metges de família estan molt ben considerats i l’alta capacitat de resolució de l’atenció primària la converteix en l’ànima de tot el sistema de salut. “Som els especialistes en les persones, les seguim al llarg de la vida i les coneixem integralment en tot el seu context”, destaca Deniel. Un dels punts forts de les zones rurals és que s’hi fa “docència de proximitat”, però al mateix temps els consultoris estan dispersos i sense una bona xarxa de transport públic es converteix en indispensable disposar de vehicle privat. L’elevada càrrega laboral i una retribució econòmica que els graduats consideren que no s’adiu amb la responsabilitat un cop a consulta, així com que es tracta d’un servei amb guàrdies per garantir l’atenció 24 hores, els empeny a triar altres especialitats o, si opten per la primària, fer-ho a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Tots aquests factors donen més sentit a l’esperança de Salut de retenir talent a comarques un cop s’hagi graduat la primera fornada de metges i metgesses de la UVic, ja que “ara mateix els residents acaben molt satisfets, però acostumen a ser d’altres llocs de Catalunya o de fora i després se’n van”. Deniel destaca que comptar amb una facultat de medicina també pot atreure professionals que es plantegin combinar feina amb docència. Una altra branca que s’està potenciant amb l’objectiu de prestigiar l’atenció primària és la de la recerca. Al Ripollès, per la seva banda, l’ICS de Girona explica que ara no hi ha cap centre acreditat per acollir metges i infermeres residents.
