“O revertim la caiguda demogràfica o perdrem serveis bàsics”

Passats els cent dies de gràcia, què li sembla el debut de Mònica Santjaume com a alcaldessa?Per ara és una alcaldessa continuista amb l’anterior equip de govern. No hi ha grans canvis i creiem que cal donar-li més temps per valorar-ho, tot i que de moment no està atacant problemes fonamentals com el despoblament o la creació de negoci. Que Marc Prat anunciés la seva retirada sense tenir successió, va ser una improvisació per part de JxCat?No tinc prou elements per valorar-ho. Alguns ribetans es van sorprendre per la manera com JxCat va confeccionar la llista. Però entra dins de la lògica després d’un canvi d’alcalde que hi ha estat molt temps. A més, cadascú ho fa com pot. Vostè és de l’opinió que darrere de l’actual equip de govern hi ha les elits del municipi?Totes les llistes tenen uns interessos personals i alguns poden estar d’acord amb altres interessos econòmics. Si quan parlem d’elit ho fem d’empresaris o de sector turístic, doncs totes les llistes estan formades per gent que viu i treballa a la Vall de Ribes. Sí que és cert que JxCat és hereva de Convergència, i que gent que formava part d’aquelles llistes també ho fan de l’actual. I hi ha empresaris importants, però no crec que sigui la manera de qualificar la llista, com a elit. L’ús que es dona als pisos i habitatges és un dels grans problemes que té avui dia Ribes?És un problema molt greu. Quan hem defensat la primera residència s’ha entès que anàvem en contra del turisme i això no és veritat. L’ús turístic ha d’estar regulat perquè qui vulgui viure a la Vall de Ribes, fins i tot treballant en aquest sector, pugui fer-ho. Actualment no passa. Tenim un despoblament més greu del que tenen altres municipis del mateix Ripollès o del Pirineu. El problema de la manca de sòl o que tinguem una gran part del mercat de l’habitatge buit i sense ús és fins i tot més greu que el del nombre de pisos turístics en si. Els polítics poden dir que la propietat privada pot fer el que vulgui o se’ls ha de demanar més imaginació?Molts municipis regulen de la manera que poden aquest ús, no només pel que fa a taxes o normatives municipals, incentivant habitatges de primera residència per a gent jove a través d’entitats de la Generalitat. I això es podria fer no només al nucli urbà de Ribes sinó també en nuclis rurals. El revés d’Adif traient personal de l’estació de Ribes és reversible?Ho seria si féssim més ús del tren. Molta gent defensa la línia però no la fa servir. L’única reversió seria augmentant-ne l’ús i viatgers. Això no depèn tant del fet que els ribetans la fem servir, sinó que tinguem més habitants. La línia R3 està oblidada i l’hauríem de defensar molt més. Perdre el tren suposaria una estocada important al dinamisme econòmic de la Vall. L’oposició de Tots Fem Ribes i CUP és ben avinguda?Ens agradaria fer moltes més coses conjuntes amb la resta de grups municipals. El primer punt del nostre programa era un govern unitari. Estem tancant iniciatives consensuades tant amb l’oposició com amb l’equip de govern. No volem ser una oposició destructiva, sinó tot el contrari. Rigorosa i amb idees que impulsin propostes que potser ells no han considerat. I la CUP és un partit nou però ens agradaria fer-hi més coses. Ara mateix tots tres grups hem impulsat una campanya de sensibilització amb el reciclatge d’escombraries. Tenim un problema molt greu amb la taxa, una de les més cares de tot Catalunya. I això reclama que ens posem tots d’acord. Una planta de triatge comarcal seria la solució ideal?Absolutament. Per rebaixar les taxes cal fer el tractament de les escombraries al territori. Existeix una indústria mediambiental on les plantes de reciclatge o de revalorització de residus poden donar riquesa amb llocs de treball. Molta gent ens visita no només per turisme pur i dur sinó també pel medi ambient. Per tant, hem de ser exemplars tal com passa en moltes altres zones. Com és que no s’hagi tirat encara per aquest camí que sembla el més idoni en un aspecte troncal a la comarca?La política que s’ha fet a la Vall de Ribes ha estat molt conservadora. Volem tirar una mica del carro en aquest sentit però cal ser valent per aquest canvi de paradigma. I no ha de significar pèrdua d’ingressos ni d’estatus per les empreses que actualment hi treballen. Fa mig any que tot just s’han establert els nous sistemes de recollida. Això complica el camí del triatge?El model actual no és el més eficient. Però és el que hi ha, amb contractes i obligacions als quals s’han compromès les administracions de la comarca. En altres països hi ha models que controlen molt més el que cada ciutadà recicla. Els nostres contenidors no serveixen per fer-ho. El sistema ideal hauria de premiar les persones, entitats o empreses que reciclen més, i faci pagar més a qui no ho fa. Que el ciutadà tingui un cost per pes de rebuig i en canvi cap per envasos o cartró. Es podria establir quan siguem capaços de generar menys residus, però això suposa un canvi de paradigma per a la gent. Ribes té prou potencialitat per revertir la caiguda demogràfica?Sí, però estem al límit. Si en deu anys no s’ha fet, començarem a perdre serveis elementals, com de fet ja està passant. Estem a punt de perdre’n de bàsics que proporcionen benestar social i serveis públics que mai fins ara havíem tingut. Si s’haguessin d’aconseguir amb la població que tenim, seria impossible. La manca d’especialistes en serveis mèdics o la supressió d’un curs de Primària per manca d’alumnes com ha passat a P3 i P4 ho constaten. Això vol dir que no hi ha quinze nens a tota la Vall de Ribes per fer un curs. L’única manera de recuperar-ho és tenint més població. I de polítiques actives per recuperar població no se n’ha fet cap. La indústria tèxtil no tornarà. Per tant, aconseguir població a través de la feina sembla complicat.Tenim manca de sòl, però sí que hi ha l’espai buit d’antigues fàbriques i comerços. La manera de revertir-ho seria potenciant professionals perquè visquessin i treballessin aquí. Això ja ho fan a altres llocs de la comarca. Aquí caldria apostar-hi. Televall volia fer-ho, però per temes polítics no va arribar a fer-se. Potser el projecte va arribar abans d’hora. Ara que tenim bona cobertura de fibra òptica, podríem apostar per negocis no només tecnològics sinó també mediambientals, d’economia sostenible i nous models d’economia, fins i tot de ramaderia i pagesia. Només cal mirar noves explotacions que existeixen a la Cerdanya i Catalunya, molt més sostenibles, que tindrien cabuda a la Vall. Però calen recursos i no conformar-nos només amb el que ha existit fins ara. En cas que el Festival Gollut segueixi descentralitzant-se, hi haurà tingut res a veure l’activitat política del seu màxim responsable, o sigui vostè mateix?No, no crec. El Festival Gollut canviarà de marca i model organitzatiu l’any que ve. Això farà que es conservin les seus on es fa, però estem estudiant amb Amics del Cinema i amb l’alcaldessa el model que mantindrem a Ribes. En preservarem l’ànima i l’essència amb el cine social i de compromís. Però en la continuïtat, pel que a mi respecta, no hi ha ganes de polititzar-ho. I la corda política de Joaquim Roqué es mantindrà després d’aquest mandat?No ho puc dir. Vaig entrar-hi amb certa reticència, perquè l’activitat política està desprestigiada. Però aquests primers mesos han estat constructius amb la gent de la llista. Formem part d’una manera de ser, apostem per la participació ciutadana, per acostar les institucions a la gent. I treballem per posar Ribes al segle XXI en aquest sentit, i deixar decidir la gent. De moment estic content amb el que fem, controlant sobretot l’acció de govern.

“O revertim la caiguda demogràfica o perdrem serveis bàsics”

El sector porcí multiplica per cinc el nombre d’animals per granja en 30 anys

Ramaders afectats per la pesta del 2001: “No sé com vam resistir, no sabies on posar el bestiar”

La consulta sobre l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs de Moià serà l’11 de gener

Coure enfilat

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal