Arnau Márquez, de Taradell, s’agrada, es considera una persona feliç i viu amb total naturalitat que li agradin els nois en comptes de les noies. Ni a casa ni amb els amics s’ha sentit mai discriminat per raó de la seva orientació sexual i la força d’aquest coixí, sumat a anys de treballar-se mentalment, ha cristal·litzat en autoconfiança i amor propi. Això no treu, però, que des de petit s’hagi sentit assenyalat, fins i tot a Taradell, i que hagi crescut havent d’aprendre a conviure amb insults i un tracte sovint despectiu. Ell té molt clar qui és –i amb cinc minuts de conversa n’hi ha prou per empeltar-se del seu esperit anticensura–, però també sap que queda molt camí per recórrer en tolerància i, amb l’objectiu d’evitar-se situacions desagradables, quan surt de festa diu que intenta mantenir un “perfil baix”: “Soc expressiu, m’agrada molt ballar i puc arribar a cridar força l’atenció amb els meus moviments, de manera que miro de dissimular la ploma i, com que no vull patir, passar desapercebut davant de persones que clisso de seguida pel fet que em jutjaran o insultaran.”
Tot i això, el cap de setmana passat es va dir que prou. Canvi de xip. I se’n va anar a Les Carpes, a Vic, disposat a “donar-ho tot”. La major part de la nit va anar molt bé, però ja de matinada, només per haver fregat amb l’espatlla un altre noi mentre ell i una amiga canviaven de sala, es va trobar enmig d’una discussió i com aquest jove, també de Taradell, li clavava un crit de “maricón” i l’escopia tant a l’esquena com a la cara. La primera reacció de Márquez va ser posar-se a riure i recriminar-li l’actitud, però al cap de poca estona es va sentir completament fora de lloc i va acabar marxant malgrat el suport de les seves amigues i el personal de la discoteca. L’endemà es va passar tres hores plorant. I no només per l’episodi en si, sinó perquè va destapar l’aixeta: “És la gota que ha fet vessar el got després de tota una vida de sentir-me discriminat al poble, anant per Vic, de festa…” També té molt presents nois que han patit agressions més greus, o que fins i tot han mort apallissats, i per això diumenge al vespre es va decidir a presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra.
El resultat és que aviat explicarà els fets davant d’un jutge, però també ha enviat una carta a EL 9 NOU per cridar als quatre vents que ja n’hi ha prou (vegeu pàgina 24). “Molts cops havia vist al diari o a la televisió notícies d’aquest estil a Bilbao o a Barcelona, però s’ha de saber que també passen a un lloc tan familiar com Osona, i que no les podem passar per alt”, defensa Márquez. Ara que està de moda el verb normalitzar, ell advoca per no fer-se el suec quan algú ridiculitza una altra persona, contestar amb contundència i ensenyar que es pot estimar de mil maneres.
