El nombre de suïcidis a la comarca d’Osona ha disminuït fins gairebé a la meitat des de l’any 2006, quan Osona Salut Mental va signar un conveni amb l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i Justícia per tenir “dades reals i verídiques”, segons explica Francesc X. Arrufat, director de Psiquiatria i Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic. El conveni es va signar per començar a prendre mesures, ja que el 2006 Osona estava molt per sobre de la mitjana catalana pel que fa a la taxa de suïcidis. Es trobava a 11,71 casos per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana catalana se situava als 8. Abans de l’acord amb Justícia no es tenien dades reals, ja que des de llavors en casos de mort violenta es coneix el resultat de les autòpsies.
Les darreres dades que es coneixen en l’àmbit català, del 2013, parlen de 7,2 casos per cada 100.000 habitants, una xifra també inferior respecte a la de 2006, malgrat que a la Catalunya Central el 2013 era superior, del 8,01. Arrufat explica que la taxa d’aquest tipus de mortalitat a Catalunya és una de les més baixes d’Europa, on se situa en 11,85 per cada 100.000 persones, i també inferior a la de l’Estat espanyol, en 8,31.
Segons les dades, el 2006 se’n van donar 17 casos, i l’any en què n’hi ha hagut menys va ser el 2013, amb 10, i el segueixen el 2012 i el 2014, amb 11 –de moment, el 2015 estaria per sota, amb tres casos el primer semestre–. En total, en els darrers 9 anys i mig, han estat 115 persones, la majoria, 63, d’entre 30 i 59 anys, seguits de 44 de més de 60 i 8 de menys de 30 anys. Pel que fa als sexes, s’han donat, també des de fa 9 anys, majoritàriament en els homes, 97 davant de 21 dones. Segons Arrufat, en el cas dels homes “hi ha més risc” perquè solen utilitzar “mètodes més letals”, en canvi pel que fa a temptatives són més altes en el cas de les dones. Pel que fa a les estacions de l’any, la majoria de persones que s’han tret la vida, 34, ho han fet a la primavera; 29, a l’hivern; 28, a la tardor, i 22, a l’estiu. En veure les xifres, es van estudiar els motius pels quals a Osona eren més altes i un podria ser “el factor climatològic”, ja que “als països del nord sol ser més alt”. També s’apuntava que aquí hi hagués més malaltia mental o que “potser no donàvem prou assistència”.
Des del 2006 a Osona Salut Mental van començar a prendre mesures per reduir la xifra. Per una banda, es van centrar a millorar l’atenció als usuaris, ja que el col·lectiu amb més risc es troba en les persones que ja han intentat suïcidar-se en altres ocasions. Així, “si eren pacients greus” calia prendre mesures “perquè tornin o anar al seu domicili”. Entre un 60% i un 70% de les persones que s’havien suïcidat no estaven registrades al centre de salut mental. “Era gent que encara que tingués una malaltia no s’havia detectat i no hi podíem fer res”. Per això calia “sensibilitzar els metges de capçalera per detectar el risc” i fer xerrades i formació a diversos col·lectius perquè coneguessin el camí a seguir. A banda d’això s’hi va incloure el conveni amb Justícia.
Osona va més enllà del Codi Risc Suïcidi de Salut
Des del 15 d’octubre el Departament de Salut ha començat a implantar a la Catalunya Central el Codi Risc Suïcidi, un programa per disminuir la mortalitat per suïcidis i millorar la detecció precoç i fer seguiment de les situacions de risc. Amb tot, a Osona des del 2012 ja s’està implantant un programa similar però que està “més avançat” i arriba més enllà. El que es fa és un registre de la gent que ha tingut intents de suïcidi i que és atesa per un psiquiatre. D’aquesta manera es facilita la comunicació entre professionals, en cas que s’atengui el pacient des de llocs diferents; per tant, es millora el treball en xarxa. Un cop registrat, després de la valoració es genera una visita al seu centre de salut mental, en què se li dóna hora abans de 15 dies en els adults i de 72 hores en menors d’edat. La informació arriba al 061 i al cap de 30 dies es truca al pacient per veure com es troba i si ha anat a la visita que tenia programada. En el cas osonenc, la visita es programa en 10 dies i una infermera especialitzada valora i “veu el més urgent”. El control per trucades es fa al cap de 30 dies, i després als 3, 6 i 12 mesos.
“És una mort evitable”
Ho diu el director de Psiquiatria i Salut Mental del CHV, Francesc X. Arrufat
El director de Psiquiatria i Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic, Francesc X. Arrufat, assegura que “el suïcidi es pot prevenir” i que la gent que està en risc, principalment persones que ja ho han intentat en altres ocasions, “si se’ls pot alleujar el patiment no ho farien”, de manera que “és una mort evitable”. Segons el doctor, entre un 86% i un 90% dels intents de suïcidi tenen una malaltia mental al darrere, que “s’ha detectat o no”, i si aquestes es posen en tractament “aquest risc o marxa o disminueix molt”. Els casos de gent que es vol treure la vida també es donen per la soledat o el patiment que pot causar “una malaltia que doni dolor o molta limitació per fer la vida diària”. S’hi afegeixen motius com el consum de drogues, en què les persones que n’estan sota els efectes són “més impulsives i no tant capaces de pensar abans de fer”, comenta Arrufat.
Des de l’aplicació de mesures similars al que preveu el Codi Risc Suïcidi, també ha disminuït la taxa de reintents, ja que dels 209 el 2014 al voltant d’un 90% es “van quedar vinculats” al centre de salut mental, de manera que s’ha pogut portar a terme un tractament i un seguiment. En aquest sentit, “es redueix a la meitat” el risc respecte a les persones que han intentat suïcidar-se i no es tracten. El principal repte que tenen des d’Osona Salut Mental en aquest aspecte és poder atendre gent que passa per aquesta situació i que “no les tenim conegudes”, i que per tant intentaran treure’s la vida sense haver demanat ajut prèviament.
Segons el doctor Arrufat, dins el pacient “hi ha una lluita interna, ja que vol ajuda per una banda i per l’altra pensa a llevar-se la vida”. En alguns casos, “ells mateixos demanen ajut”, un cop han fet un intent i truquen a un familiar, un amic o l’ambulància. En altres, és “algú que els troba i els porta”. Alguns pacients diuen que “han tingut pensaments” al metge de capçalera i és aquest qui els deriva.
Arrufat remarca que “cal deixar-se ajudar” i que és un tema que “no s’ha d’evitar de parlar”. Assegura que “el suïcidi és una solució eterna a un problema temporal”, que en alguns casos “pot desaparèixer” i en d’altres pot comptar amb algun element o alguna persona que “l’ajudi a portar-lo”.
La detecció
Algunes conductes de persones properes poden ajudar a detectar-ne possibles casos, segons el doctor Arrufat. Posa com a exemple quan algú parla del tema i fa molts comentaris sobre la mort o diu frases similars a “més val no viure” o també “valdria més que no em despertés”. També cal tenir en compte “canvis de comportament” amb gent que “no surt, s’han retret socialment”, que estan “més tristos i aïllats”. Un altre ítem pot ser que “de cop comencen a regalar pertinences, fan conductes per acomiadar-se o de cop i volta fan el testament”.
La prevenció
Els principals factors de risc en el cas de suïcidis són, segons Osona Salut Mental, la desesperança, els sentiments de solitud, el patiment i el dolor. Aconsellen que “en moments difícils” les persones que se sentin “molt malament i pensin que perdran el control” vagin a l’hospital i allà “els acolliran, escoltaran i ajudaran”. Si és urgent poden trucar al telèfon 061.
