L’aposta per les instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum és clara a Osona, segons mostren les darreres dades que ha fet públiques l’Observatori de l’Autoconsum de Catalunya, que gestiona l’Institut Català de l’Energia. En el darrer any s’ha triplicat el nombre d’instal·lacions. Se n’han posat 272 de noves, i en total n’hi ha 340, una xifra que situa Osona com la sisena comarca catalana on n’hi ha més. En aquest sentit, també s’han avançat posicions respecte a fa un any, ja que s’han posat sobretot instal·lacions de caire domèstic, explica el responsable tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO), Gil Salvans. Un dels fets que ha propiciat aquest augment, apunten des del Consell Comarcal, és el canvi legislatiu de l’abril de 2019 que regula, simplifica i agilitza aquest tipus d’instal·lacions d’autoconsum. Un altre, les bonificacions fiscals que han aprovat molts dels ajuntaments de la comarca, per exemple en l’IBI, o també el suport d’alguns ajuntaments com el d’Orís que donen subvencions als veïns que n’instal·lin. També hi han influït campanyes per part d’empreses del sector energètic o la compra conjunta que va fer la cooperativa Som Energia amb 62 instal·lacions fetes o en fase d’execució.
Pel que fa a la potència instal·lada, el creixement ha estat del 50%. Ara es generen 10,4 MW, després que durant el 2020 augmentés 4,8 W. Tot i la crescuda, Osona ha perdut el lideratge i ara se situa al segon lloc en aquest aspecte, ja que l’ha superat el Vallès Occidental amb 10,8 MW. Segons Salvans, l’increment del nombre d’instal·lacions no s’ha traduït tant en potència perquè la majoria són d’ús domèstic, hi ha poques indústries i per tant generen pocs kW. De fet, apunta, tot el que es genera actualment a Osona és inferior al que es preveu que s’obtingui al futur parc fotovoltaic que es vol fer a Folgueroles, ja que només allà ja seran 12 MW. Aquest fet, segons Salvans, evidencia que per anar cap a l’autosuficiència energètica i sostenible “se n’haurà de posar a terra” en forma de camps solars. A Catalunya, diu, caldria sumar cada any instal·lacions que generin 6 MW fins al 2030 per arribar al que s’aconsella en el marc de la lluita contra el canvi climàtic. Pel que fa a potència, Gurb, Vic i Balenyà són el segon, quart i sisè municipis on se’n generen més de tot Catalunya.
