D’un dia per l’altre, amb l’esclat de la guerra el 24 de febrer, milers de persones ucraïneses van percebre com se’ls desmuntava la vida. Molts es van veure obligats a fugir del seu país per qüestió de supervivència. I d’aquests, 458 han trobat un bri d’esperança i de pau a Osona i el Ripollès, encara que en alguns casos ha estat de pas. Segons explica Pere Medina, vicepresident segon del Consell Comarcal d’Osona, que ha donat suport a l’ONG Osona amb els Nens en el marc de la campanya d’acollida de refugiats, a través de les famílies que s’han ofert, s’han acollit un total de 271 persones, majoritàriament dones i nens, de les quals ara n’hi ha 238, ja que 33 han decidit marxar d’Osona per diversos motius. Segons apunten Medina i Mercè Fiol, presidenta de l’ONG Osona amb els Nens, hi ha qui ha decidit tornar al seu país, d’altres s’han apropat a la frontera per poder estar més a prop dels seus familiars, i hi ha un tercer grup que per qüestions econòmiques, apunta Medina, han anat a altres països com Alemanya, on se’ls ofereix habitatge i un subsidi, o a Polònia, on també se’ls donen ajuts econòmics.
Medina detalla que ara mateix no hi ha cap persona en trànsit pendent d’arribar en algun dels habitatges oferidors que tenen a la borsa de la campanya. “Pronostiquem que hi haurà poques acollides més”, diu el vicepresident del Consell, ja que creuen que els que podien tenir vincles amb persones de la comunitat ucraïnesa d’Osona o que havien fet estades a través de l’ONG ja són a Catalunya. Medina parla d’un “canvi de fase”, ja que els qui arriben no tenen vincle i se solen derivar per la via de la Generalitat. La nova fase, afegeix, tindria a veure amb la consolidació de les estades, ja sigui acabant de tramitar els permisos de treball, iniciant cursos de català. “Costa que trobin feina”, apunta Fiol, i en alguns casos, que ja tenen la documentació, també hi ha la barrera de l’idioma per a determinades tasques. “Hi ha empreses que s’han ofert”, afegeix, i també hi ha qui ha pogut començar a treballar. En general, però, en feines que no estan relacionades amb la seva formació, detalla Medina. De fet, segons han detectat, malgrat la formació que tenen, “molts al seu país no treballaven del que havien estudiat”, apunta.
Des del Consorci de Benestar Social del Ripollès, expliquen que a la comarca s’hi han acollit 46 persones, de les quals 22 són menors d’edat. S’han allotjat en nuclis familiars de diferents municipis que s’han ofert. En aquest cas també n’hi ha que estan a l’espera dels permisos per poder treballar, un fet que, diuen, ha estat més lent del previst. Josep Pascal, gerent de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), diu que estan treballant per identificar quines empreses podrien contractar persones d’Ucraïna, també tenint en compte on viuen els refugiats i la logística familiar. Les organitzacions empresarials d’Osona, el Consell Empresarial i la Cambra d’Osona estan pendents d’algunes trobades per tractar mesures relacionades amb l’acollida.
A banda de les 271 persones acollides en famílies osonenques i les 46 en ripolleses, per les dues comarques hi han passat més persones procedents d’Ucraïna des de fa dos mesos i mig. Segons xifres del Departament de Drets Socials de la Generalitat, per l’alberg de Vic n’hi han passat 43, i actualment n’hi ha 26. Aquest és un dels punts que es van habilitar a Catalunya per fer una primera acollia a les persones que l’esclat del conflicte els va enxampar quan hi eren de vacances, per feina o per altres motius –aquest dimecres encara n’hi van arribar tres de nous–. A partir d’aquí, es deriven, a través del Departament d’Igualtat i Feminismes, a altres llocs per fer estades més llargues. De fet, com a les persones que estan en famílies, se’ls dona suport per tramitar la documentació i se’ls faciliten els recursos de primera acollida com formacions, escolarització i atenció sanitària. En aquest darrer cas, segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’1 de maig a Osona s’havien tramitat 230 targetes sanitàries a persones ucraïneses; al Moianès, 45, i al Ripollès, 30.
Per arribar a la xifra de 458 persones també s’hi han d’incloure les estades temporals que s’han fet als espais que havien habilitat en instal·lacions de congregacions religioses i que ha gestionat Càritas Diocesana de Vic. S’havien habilitat 140 places a les Germanetes dels Pobres de Vic, a la Casa Sant Nazari de Prats de Lluçanès i a la Casa Pare Coll de Gombrèn. Segons detallen des de l’entitat, en total hi han passat 98 persones, 58 adults, la majoria dones, i 40 menors d’edat. En aquest cas l’objectiu, detallen, “era acollir-les perquè poguessin entrar al Programa de Refugiats via Creu Roja” de manera que “simplement es van atendre les seves necessitats més bàsiques” com l’allotjament, l’alimentació i també roba i medicació si era necessari. Després se’ls han adjudicat places en hotels, pisos o albergs.
Pel que fa a les persones que han estat acollides a través de la campanya Osona amb Ucraïna, es van fer contractes de tres mesos amb les famílies acollidores. Segons Fiol, “molts els tornaran a tenir tres mesos més”, ja que “l’experiència és bona en general”, però s’ha de parlar cas a cas. Medina recorda que el manteniment d’aquestes persones, a qui es va donar un primer ajut gràcies a les donacions que han rebut a través de la campanya, el fan les mateixes persones que els acullen. Precisament aquesta qüestió és un dels temes que volen abordar en una trobada que faran aquest divendres al Consell amb representants del Departament d’Igualtat de la Generalitat. La idea és demanar “un acompanyament a la Generalitat” i “buscar camins” per intentar donar algun ajut a les famílies que acullen i tenir en compte també, afegeix, l’esforç que han fet els ajuntaments. Medina i Fiol subratllen la solidaritat de les persones acollidores, que es van abocar en el projecte des del primer dia del conflicte.
“Em van dir que aquí era casa meva”
Vadym Petrenko va ser el primer refugiat ucraïnès que va arribar a l’alberg de Vic després de l’esclat de la guerra al seu país. Com a molts d’altres que han passat per aquest equipament, l’inici del conflicte el va enxampar de pas, en un viatge de feina. Ell, comercial de TISO, una empresa ucraïnesa que és proveïdora d’Accesor, del grup JCM Technologies de Vic, que fa control d’accés integral per a edificis, havia fet un viatge a Madrid, a fer suport comercial en una fira. “Hi estava representada la meva empresa i el nostre soci, Accesor”, detalla Petrenko. Amb tot plegat, no va poder ni voler tornar al seu país.
“El dia abans que comencés la guerra ja vam pensar que hi podia haver un enfrontament entre Rússia i Ucraïna”, comenta, però “semblava que tot estava sota control i en el fons estàvem convençuts que una situació tan terrible com l’esclat d’una guerra en ple segle XXI no es donaria.” L’endemà, “vaig quedar en estat de xoc, no m’ho podia creure, vaig trucar als meus amics i a la meva família i al cap d’una estona veig rebre l’oferiment de venir a Vic. Em van dir que Accesor era casa meva i que m’ajudarien en el que fes falta”, explica el jove.
Marta Calvo, responsable d’organització, persones i serveis del grup JCM, explica que van optar per buscar-li lloc a l’alberg, abans que la Generalitat decidís portar-hi altres persones que, com ell, s’havien trobat fora de casa amb l’inici de la guerra. “Anava venint a veure’ns, explicant la situació i continuava fent d’enllaç amb l’empresa d’Ucraïna”, diu Calvo. TISO treballa amb acer i fan torns, però amb l’inici de la guerra s’han reconvertit fent material de protecció per fer front a la invasió. Durant unes setmanes han fabricat els anomenats eriçons txecs, uns obstacles de defensa antitancs fets amb barres de ferro en forma de creus, amb tres braços en forma d’ela. “Ara es va normalitzant i van tancant comandes”, explica Calvo. “Li vam dir que quan tingués papers li donaríem feina”, recorda ella, perquè pogués tenir ingressos. I així ha estat. Des de fa uns dies Petrenko treballa per a una de les empreses del grup a mitja jornada als matins. Ho fa en un departament que no és el comercial, està a producció, fent acabats de comandaments a distància. El jove, que té 25 anys i ha estudiat Economia Internacional, comenta que “l’empresa on treballo subministrem barreres, pilons, bloquejadors de pas i tot tipus de sistemes de control d’accés i això que faig a Vic és una petita part de tot el procés que estic acostumat a veure”.
Des de fa uns dies també treballa a distància per a l’empresa ucraïnesa a les tardes: “Ara ha recuperat part de la seva activitat” i entre una cosa i l’altra, afegeix, estudia català.
En haver contractat Petrenko, comenta Calvo, a l’empresa vigatana “hem rebut una allau de currículums” de persones ucraïneses amb diferents qualificacions a les quals no poden donar sortida, per això fan una crida a altres empreses i també s’han posat en contacte amb algunes administracions per si poden donar feina a aquestes persones. Molts viuen a l’alberg amb el seu treballador, i de fet també els van conèixer en una arrossada que va organitzar l’empresa perquè Petrenko conegués més els companys. Tot plegat, detalla Calvo, persones amb històries molt diverses a qui la guerra va enxampar fora de casa.
Tots, pendents de la situació dels familiars –Petrenko diu que la seva família es troba en una zona segura–, esperen “poder tornar aviat a casa”.
