La pandèmia de covid-19 ha comportat un canvi de vida per a la majoria de població, un canvi d’hàbits i també de la forma de relacionar-se. El confinament més estricte de l’inici i posteriorment els confinaments locals i comarcals han fet replantejar també a moltes persones el lloc on viuen. I això s’ha reflectit en les dades de població del primer any de pandèmia. Segons les darreres xifres publicades fa uns dies amb data 1 de gener de 2021 per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), basades en les de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la població en el global d’Osona i el Ripollès va créixer malgrat les pèrdues que s’han patit a causa de la pandèmia. A Osona arriba als 164.077, 10.000 més que fa 10 anys. Al Ripollès, amb 25.499 persones, es manté la tendència que es va revertir el 2017 quan va baixar dels 25.000 habitants i continua creixent.
Un dels motius que apunta el geògraf i alcalde de Molló, Pep Coma (JxCat), és que moltes persones s’han acabat empadronant en les segones residències o han decidit fer un canvi de vida i traslladar-se de grans ciutats de l’àrea metropolitana a municipis més petits. L’augment global de població a Osona és inferior a l’interanual dels darrers anys, que sobrepassava l’1% i ara se situa al 0,23%. El balanç és positiu, amb 375 habitants més respecte a les dades de la mateixa data d’un any anterior, malgrat la gran davallada que han patit els dos municipis més grans, Vic i Manlleu, que han perdut 311 i 108 habitants, respectivament. En xifres absolutes, la crescuda més gran la tenen Torelló, amb 153 persones més, i Seva, amb 152, encara que en percentatges els que han experimentat un augment més gran són Rupit i Pruit, Espinelves i el Brull.
En el cas del Ripollès, el creixement relatiu és més elevat que a Osona, amb el 0,78%, i també es dona malgrat que a Ripoll es va perdre població segons l’INE, encara que en el darrer ple aprovaven un padró de 10.903 habitants amb 182 persones pendents de renovació padronal. Les xifres també mostren com Sant Joan recupera la posició com a segon municipi amb més habitants de la comarca després que l’any anterior Campdevànol els superés en vuit habitants. Al Ripollès els pobles que més creixen en percentatge són Setcases, Vallfogona i Campelles, encara que en termes absoluts destaquen Camprodon, Sant Pau i Ribes. Segons Coma, “hi pot haver persones que han optat per un canvi de vida deixant la ciutat, relacionat amb la pandèmia” i també per aprofitar els avantatges del confinament en pobles petits. Per això, diu, els increments es donen als municipis més petits o turístics. Detalla per exemple el cas de Sant Pau de Segúries, que “està ben comunicat i hi ha oferta d’habitatge”. El perfil turístic també es dona en municipis d’Osona com Rupit, el que més creix, o Seva, on també hi havia moltes segones residències. El geògraf apunta que el fet que s’empadronin “no vol dir que hi visquin els set dies de la setmana”. Per exemple, diu, i posa com a exemple Molló, “hi ha molt perfil de jubilat jove d’entre 65 i 70 anys que ha fixat la residència aquí i hi passa més temps” però està uns dies a l’àrea metropolitana. També parla de persones que han optat per aquest “canvi de vida per la pandèmia, que volen més contacte amb la natura”. Aquesta línia trenca amb el creixement dels darrers anys que es donava sobretot als municipis més grans i més propers a les principals vies de comunicació com la C-17.
