Un projecte iniciat en l’àmbit local amb prou potencial per convertir-se en un referent a tot Catalunya. Aquest divendres, el conseller de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat, Chakir El Homrani, va ser a Vic per conèixer i aprofundir en el Programa de Gestió de l’Atenció Complexa (PGAC), que s’està desenvolupant a Osona. El conseller va remarcar que es fa realitat “un element que repetim molt a nivell teòric però falten exemples concrets i pràctics”, com és la integració de l’atenció social i sanitària, “que els dos sistemes treballin de la mà”. El Homrani va assegurar que el projecte pioner d’Osona “és el model d’atenció a les persones en situació complexa que volem acabar aplicant a tot Catalunya”, perquè més enllà d’aquest treball conjunt a través d’una persona de referència “parlem de potenciar l’atenció domiciliària”. En aquest sentit va remarcar que “no es pot respondre sempre amb la institucionalització”, i que les persones grans “sempre que puguin, volen envellir a casa seva, en un entorn proper i conegut”.
El conseller va recordar la capacitat d’Osona “d’innovar i integrar en matèria d’atenció a les persones”, recordant el treball que s’ha fet en salut mental, i va apuntar que el PGAC que s’està desenvolupant a la comarca “encaixa a la perfecció” amb els objectius del Pla Estratègic de Serveis Socials que han redactat de manera conjunta les conselleries de Salut i Afers Socials. És per aquest motiu que s’espera que la llavor plantada a Osona en atenció a les persones més vulnerables hi arreli “i en un període de quatre anys” es pugui desplegar per tot Catalunya.
Des del 2017, diversos actors vinculats als sectors socials i sanitaris d’Osona treballen conjuntament en el desenvolupament del Programa de Gestió de l’Atenció Complexa (PGAC), “destinat a les persones més vulnerables de la societat”, explica el coordinador sanitari del projecte, Jordi Amblàs. En concret parlem de perfils “amb complexitat clínica i social”, i que els protocols estàndard d’actuació “no resolen els seus problemes, sinó que fins i tot els poden agreujar”. Detectada aquesta realitat, l’equip del PGAC va asseure pacients i professionals per dissenyar una nova estratègia. En el procés es va detectar que hi havia dues premisses clau. D’una banda, l’atenció personalitzada dels casos més complexos, que suposen un 1% del total de la població, “el que en diem fer un vestit a mida”, diu Amblàs, per actuar de la manera més eficient en cada situació. I de l’altra, oferir una resposta harmònica i integrada al pacient perquè “l’àmbit de la salut i el social vagin en la mateixa direcció”, i així evitar duplicitats o contradiccions.
Precisament aquesta integració de les dues grans àrees d’atenció a les persones –la sanitària i la social– és un dels trets diferencials del PGAC, “i el que ens permet disposar d’un ventall més ampli de recursos i també de mirada” per oferir el millor tracte, apunta la coordinadora social, Eva Rovira.
L’altre punt fort és la voluntat que l’atenció sigui el màxim domiciliària possible, i la creació de la figura del gestor de cas, “el director d’orquestra”, tal com el defineix Amblàs, ja que es tracta de la persona que amb una visió global guia el pacient al llarg del seu pas pel projecte i a través de l’atenció que ha de rebre. La idea de tot plegat és aconseguir un sistema de valoració dels casos únic que permeti transmetre informació i buscar solucions entre professionals de l’àmbit social i sanitari d’una manera àgil, “i això ho hem aconseguit”, una fita que és “gairebé única a Catalunya”.
El PGAC es va començar a posar en pràctica amb una bossa de 15 pacients que formaven part de l’ABS de Vic Nord, i la intenció és que al llarg del 2021 es pugui ampliar a tota la capital d’Osona. Amb la filosofia “d’aprendre mentre avancem”, en el calendari es marquen el 2022 i el 2023 perquè la taca d’oli de l’atenció a les persones més vulnerables de la societat a través del PGAC s’estengui per tot Osona.
